Tant els percebes com altres organismes marins que creixen en el buc dels barcos són un gran problema per a les companyies navals. Este fenomen, conegut com incrustació biològica, reduïx la velocitat dels barcos, fa que consumisquen més combustible i requerix que cada dos anys es queden fora de servici mentres els netegen. Els científics estan buscant solucions en la naturalesa.

 Pensa en açò: Les investigacions mostren que la pell de la balena cap d’olla d’aleta llarga (Globicephala melas) té la capacitat d’autonetejar-se. Esta pell està coberta de xicotetes crestes, anomenades nanocrestes, que són tan menudes que no permeten que les larves dels percebes es puguen adherir. L’espai que hi ha entre estes crestes està ple d’una substància gelatinosa que ataca les algues i els bacteris. La balena cap d’olla segrega esta substància a mesura que muda la pell.

 Els científics volen implantar este sistema d’autoneteja per als bucs dels barcos. En el passat s’utilitzaven pintures antiincrustants. No obstant, les pintures més utilitzades s’han prohibit recentment perquè són tòxiques per a la vida marina. La solució que donen els investigadors és coŀlocar uns orificis que segreguen una substància química no tòxica en el buc del barco i cobrir-lo amb una malla metàŀlica. Quan esta substància química entra en contacte amb l’aigua del mar, es fa més espessa i forma una capa que cobrix tot el buc. Amb el temps, esta capa de 0,7 miŀlímetres d’espessor es desprén junt amb els organismes que s’hagen adherit. Este sistema produïx una nova capa d’esta substància per a cobrir el buc.

 Les proves de laboratori han demostrat que este sistema podria reduir fins a 100 voltes la incrustació biològica en els barcos. I açò seria un gran avantatge per a les empreses navals, perquè dur un barco a un dic sec per a netejar-lo és molt costós.

 Què penses? El sistema d’autoneteja de la pell de la balena cap d’olla és resultat de l’evolució? O va ser dissenyat?