Què és la Torà?

REPRODUIR

Què és la Torà?

Què diu la Bíblia

La paraula Torà prové de la paraula hebrea Torah, que es pot traduir com «mestratge», «instrucció» o «llei» a (Proverbis 1:8; 3:1; 28:4). Vegem alguns exemples de com s’utilitza en la Bíblia esta paraula hebrea.

Normalment, Torà fa referència als primers cinc llibres de la Bíblia: Gènesi, Èxode, Nombres, Levític i Deuteronomi. Estos cinc llibres també són coneguts com el Pentateuc, terme d’origen grec que significa ‘volum de cinc parts’. Com la Torà va ser escrita per Moisés també se la coneix com «el llibre de la Llei de Moisés» (Josué 8:31; Nehemies 8:1). Pel que sembla, va ser escrit com un únic llibre, però més tard es va dividir per a que fora més fàcil de manejar.
Torà també s’utilitza per a referir-se a les lleis que es van donar a Israel sobre un tema en particular, com per exemple «la llei [torah] del sacrifici pel pecat», «la llei sobre les diverses classes de lepra» i «la llei de les persones consagrades pel vot de nazireat» (Levític 6:18 [v. 25 TNM]; 14:57; Nombres 6:13).
A vegades, Torà també es referix a instrucció i ensenyança, tant dels pares, com dels savis o de Déu mateix (Proverbis 1:8; 3:1; 13:14; Isaïes 2:3).

Què conté la Torà, o Pentateuc?

La història de la relació de Déu amb la humanitat, des de la creació fins a la mort de Moisés (Gènesi 1:27, 28; Deuteronomi 34:5).
Els estatuts de la llei mosaica (Èxode 24:3). Esta Llei està composta per més de 600 manaments. Un dels més importants és el Shemà, el qual els jueus inclouen en les seues pregàries. Una porció del Shemà diu: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tota la força» (Deuteronomi 6:4-9). Jesús va dir que este manament és «el més gran i el primer» (Mateu 22:36-38).
Unes 1.800 referències al nom diví, Jehovà. En comptes de prohibir l’ús del nom de Déu, la Torà conté manaments que exigien al poble de Déu pronunciar-lo (Nombres 6:22-27; Deuteronomi 6:13; 10:8; 21:5).

Idees errònies sobre la Torà

Idea errònia: Les lleis de la Torà són eternes, mai s’han de passar per alt.

Realitat: Algunes traduccions bíbliques es referixen a certes lleis de la Torà —com per exemple la del sàbat, la del sacerdoci i la del dia de l’Expiació— com manaments que duren «per sempre» o «perpètuament» (Èxode 31:16; 40:15; Levític 16:33, 34). No obstant, la paraula hebrea que s’utilitza en estos versicles també pot fer referència a una duració indefinida, i no necessàriament eterna. b A més, quan el pacte de la llei mosaica portava en vigor uns 900 anys, Jehovà va predir que el reemplaçaria per «una aliança nova» (Jeremies 31:31-33). I en Hebreus 8:7-13 diu que «des del moment que Déu parla d’una aliança nova, declara vella [o obsoleta] la primera». Fa uns 2.000 anys, la mort de Jesucrist va posar la base per a eixa nova aliança que va abolir l’anterior (Efesis 2:15).

Idea errònia: Les tradicions orals jueves i el Talmud tenen la mateixa autoritat que la Torà escrita.

Realitat: En les Escriptures no trobem res que indique que Déu donara a Moisés una llei oral que acompanyara l’escrita. En canvi, la Bíblia sí que menciona que «el Senyor va dir a Moisés: “Escriu-te aquestes paraules”» (Èxode 34:27). La llei oral consistix en tradicions jueves que van ser establides per primera volta pels fariseus. Temps després, esta llei es va posar per escrit i es va arribar a conéixer com Mixnà. I finalment, es va ampliar donant lloc al Talmud. Moltes d’estes tradicions estaven en conflicte amb la Torà. Per esta raó, Jesús va dir als fariseus: «En nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu» (Mateu 15:1-9).

Idea errònia: La Torà no s’ha d’ensenyar a les dones.

Realitat: La llei mosaica incloïa un manament per a que la Llei es llegira a tot el poble d’Israel, inclosos dones i xiquets. Amb quin objectiu? Déu va dir: «Tots m’escoltaran i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, i miraran de posar en pràctica totes les paraules d’aquesta Llei» (Deuteronomi 31:10-12). c

Idea errònia: La Torà conté missatges ocults.

Realitat: Moisés, qui va escriure la Torà, va dir que el seu missatge és clar i accessible a tots, i no un codi ocult (Deuteronomi 30:11-14). La teoria que diu que la Torà conté missatges ocults té el seu origen en el misticisme tradicional jueu, o Càbala, el qual utilitza estratègies «hàbilment teixides» per a interpretar les Escriptures d (2 Pere 1:16).

a Consulta la Nueva Concordancia Strong Exhaustiva, secció «Diccionario de palabras hebreas y arameas del Antiguo Testamento», entrada 8451.

b Consulta l’Enciclopedia de la Biblia, Ediciones Garriga, volum 3, pàgina 246.

c Al contrari del que la Torà ensenya, la tradició jueva a sovint prohibix que la dona estudie la Torà. Per exemple, la Mixnà inclou esta cita del rabí Eliezer ben Hircà: «Tot el qui instruïx a la seua filla en la Torà és com si la instruïra en coses obscenes» (Sotà 3:4). I el Talmud de Jerusalem inclou esta declaració: «És preferible que es destruïsquen les paraules de la Torà en el foc a que siguen impartides a les dones» (Sotà 3:19a).

d Per exemple, l’Encyclopaedia Judaica descriu d’esta manera l’actitud de la Càbala respecte a la Torà: «Generalment, la Torà no significa res en concret, sinó que en realitat significa moltes coses diferents en molts nivells diferents» (segona edició, volum 11, pàgina 659).