EXPLICACIÓ DE TEXTOS BÍBLICS

«Al principi existia el qui és la Paraula» (Joan 1:1)

REPRODUIR

«Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.» (Joan 1:1, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

«Al principi la Paraula existia, i la Paraula estava amb Déu, i la Paraula era un déu.» (Joan 1:1, Traducció del Nou Món)

Significat de Joan 1:1

Este text revela detalls sobre la vida de Jesucrist abans que vinguera a la terra com a humà (Joan 1:14-17). En el versicle 14, «la Paraula», o «el Logos» (en grec, ho logos), s’utilitza com a títol. Este títol aparentment descriu la funció de Jesús de comunicar els manaments i instruccions de Déu als altres. Jesús va continuar donant a conéixer el missatge de Déu durant el seu ministeri en la terra i quan va tornar al cel (Joan 7:16; Apocalipsi 1:1).

L’expressió «al principi» es referix al temps quan Déu va començar la seua obra creativa i va crear la Paraula. Des d’aquell moment, Déu va utilitzar la Paraula per a crear totes les altres coses (Joan 1:2, 3). La Bíblia diu que Jesús va ser «engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat per ell totes les coses» (Colossencs 1:15, 16).

La frase «la Paraula era un déu» descriu la naturalesa divina que Jesús tenia abans de vindre a la terra. Se’l descriu aixina pel seu paper com a portaveu de Déu i per la seua condició singular com a Fill primogènit Seu, aquell per mitjà del qual Déu va crear totes les altres coses.

Context de Joan 1:1

El llibre bíblic de Joan és un relat de la vida i ministeri de Jesús en la terra. Els primers versicles del capítol 1 revelen l’existència prehumana de Jesús, la seua relació especial amb son Pare i el seu paper important en la relació de Déu amb els humans (Joan 1:1-18). Estos detalls ens ajuden a comprendre el que Jesús va dir i va fer durant el seu ministeri en la terra (Joan 3:16; 6:38; 12:49, 50; 14:28; 17:5).

Conceptes erronis sobre Joan 1:1

Concepte erroni: L’última frase de Joan 1:1 deuria traduir-se «la Paraula era Déu».

Fet: Encara que moltes bíblies ho traduïxen aixina, altres veuen necessari traduir-ho d’una altra manera. En el text original, les dos voltes que en Joan 1:1 apareix «Déu» (en grec, theós) tenen un valor gramatical diferent. En el primer cas, la paraula «Déu» va precedida per l’article definit grec, mentres que en el segon, este article no apareix. Molts erudits opinen que l’absència de l’article definit abans del segon theós és important. Per exemple, The Translator’s New Testament diu respecte a l’absència d’este article: «De fet, li dona funció d’adjectiu al segon ús de Theós (Déu), per tant, la frase significa ‘la Paraula era divina’». a Altres erudits b i traduccions de la Bíblia fan la mateixa distinció. (Consulta « Joan 1:1 en altres traduccions».)

Concepte erroni: Este versicle ensenya que la Paraula i el Totpoderós són la mateixa persona.

Fet: L’expressió «la Paraula estava amb Déu» indica que en este text es parla de dos persones diferents. No és possible que la Paraula estiga «amb Déu» i al mateix temps siga Déu. A més, el context confirma que la Paraula no és el Déu totpoderós. Per exemple, Joan 1:18 diu: «A Déu, ningú no l’ha vist mai». Però a Jesús, la Paraula, la gent sí que el va vore, perquè Joan 1:14 afirma: «La Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seua glòria».

Concepte erroni: La Paraula sempre ha existit.

Fet: El «principi» al qual es referix este versicle no pot significar el principi de Déu, ja que Jehovà c Déu no va tindre un origen, sinó que existix «des de sempre i per sempre» (Salm 90:1, 2). En canvi, Jesucrist, la Paraula, sí que el va tindre. De fet, ell és «l’origen de tot allò que Déu ha creat» (Apocalipsi 3:14).

Concepte erroni: Dir que la Paraula és «un déu» fomenta el politeisme, l’adoració a més d’un déu.

Fet: La paraula grega per a «Déu» o «déu» (theós) a sovint correspon a les paraules hebrees el i elohim, usades en l’anomenat Antic Testament. Es creu que estes paraules hebrees signifiquen bàsicament ‘el Poderós’ o ‘el Fort’ i fan referència al Déu totpoderós, a altres déus i, fins i tot, a humans (Salm 82:6; Joan 10:34). És apropiat dir que la Paraula és un ser poderós perquè Déu va crear totes les coses per mitjà d’ella (Joan 1:3). Descriure la Paraula com «un déu» està en harmonia amb la profecia d’Isaïes 9:5 (v. 6 en altres bíblies), on es va predir que l’escollit de Déu, el Messies o Crist, seria anomenat «Déu Poderós» (en hebreu El-Guibor), però no «Déu Totpoderós» (El-Xadai, tal com apareix en Gènesi 17:1; 35:11; Èxode 6:3; Ezequiel 10:5).

La Bíblia no ensenya el politeisme. Jesucrist va dir: «Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte només a ell» (Mateu 4:10). De fet, la Bíblia diu: «És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existiren molts déus i molts senyors. Però per a nosaltres hi ha un sol Déu, el Pare, de qui tot prové i cap al qual caminem, i hi ha un sol Senyor, Jesucrist, pel qual tot existeix i també nosaltres existim» (1 Corintis 8:5, 6).

Joan 1:1 en altres traduccions

«En el principio existía el Verbo, y el Verbo estaba con el Poderoso, y el Verbo era poderoso.» Versión Israelita Nazarena

«Desde un principio era dabar [o paraula] de Elohim y aquél dabar estaba siempre ante Elohim y el dabar que ya existía era la expresión misma de Elohim.» El Código Real

«Al principio ya existía la Palabra y la Palabra se dirigía hacia Dios y lo que Dios era también lo era la Palabra.» El Evangelio de Juan, Francis J. Moloney

a The Translator’s New Testament (pàgina 451)

b L’erudit Jason David BeDuhn afirma que l’absència de l’article definit fa que les dos voltes que apareix la paraula Déu siguen «tan diferents com ho són “un déu” i “Déu” en anglés». I afig: «En Joan 1:1, la Paraula no és el Déu incomparable sinó un déu, o ser diví». Truth in Translation: Accuracy and Bias in English Translations of the New Testament (pàgines 115, 122 i 123)

c Jehovà és el nom personal de Déu (Salm 83:18 NM ).