Fets dels Apòstols 26:1-32
26 Aleshores, Agripa li va dir a Pau: «Tens permís per a parlar en la teua defensa». I Pau, estenent la mà, va començar a parlar i va dir:
2 «Rei Agripa, m’alegre de poder defendre’m hui davant de tu de tot el que m’acusen els jueus,
3 especialment perquè eres expert en tots els seus costums i controvèrsies. Per això, et suplique que m’escoltes amb paciència.
4 »Tots els jueus coneixen bé la vida que he portat des de jove entre la gent de la meua nació i inclús en Jerusalem.
5 Ells em coneixen des de fa molt de temps i, si volgueren, podrien testificar que jo vivia com a fariseu, que és la secta més estricta de la nostra religió.
6 Però hui se m’està jutjant per l’esperança que tinc en la promesa que Déu va fer als nostres avantpassats.
7 Esta és la mateixa promesa que esperen vore complida les nostres 12 tribus, i per això li donen servici sagrat a Déu de tot cor nit i dia. És per esta esperança, oh rei, que m’acusen els jueus.
8 »Per què vos pareix* impossible que Déu ressuscite* els morts?
9 Jo mateix estava convençut que havia de lluitar per tots els mitjans contra el nom de Jesús el Natzaré.
10 I això és exactament el que vaig fer en Jerusalem. Com els sacerdots principals m’havien donat autoritat, vaig tancar en la presó molts dels sants i, a l’hora d’executar-los, donava el meu vot a favor.
11 Solia anar de sinagoga en sinagoga i els castigava en un intent d’obligar-los a renunciar a la seua fe. I la ràbia que sentia contra ells era tan gran que em feia perseguir-los inclús en ciutats llunyanes.
12 »Amb eixe objectiu, vaig eixir cap a Damasc amb l’encàrrec i l’autoritat dels sacerdots principals.
13 Però de camí, cap al migdia, vaig vore, oh rei, que una llum més brillant que el sol m’envoltava a mi i als que m’acompanyaven.
14 Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en hebreu: “Saule, Saule, per què em perseguixes? De pegar patades a l’agulló,* estàs fent-te mal a tu mateix”.
15 Però jo li vaig preguntar: “Senyor, qui eres?”, i ell em va dir: “Soc Jesús, a qui estàs perseguint.
16 Alça’t i posa’t dret, perquè m’he aparegut a tu per a escollir-te com a servent i com a testimoni de tot el que has vist i del que et faré vore respecte a mi.
17 I t’alliberaré de la gent d’este poble i de les nacions, a qui t’envie
18 per a obrir-los els ulls, per a que passen de l’obscuritat a la llum i de l’autoritat de Satanàs a Déu. I com a resultat, Déu perdonarà els seus pecats i els donarà l’herència que pertany als que han sigut santificats per la seua fe en mi”.
19 »Per tant, rei Agripa, no vaig desobeir la visió celestial,
20 sinó que vaig anar primer als habitants de Damasc i després als de Jerusalem, i també a tota la regió de Judea i a les nacions, per a fer-los saber que havien de penedir-se i tornar a Déu* demostrant amb fets el seu penediment.
21 És per això que els jueus m’agarraren en el temple i intentaren matar-me.
22 No obstant, gràcies a l’ajuda de Déu, fins al dia de hui continue donant testimoni tant a grans com a xicotets, però no he afegit res al que els Profetes i Moisés van anunciar que passaria:
23 que el Crist hauria de patir i que ell, el primer en ressuscitar d’entre els morts, portaria llum tant a este poble com a les nacions».
24 Ara bé, mentres Pau deia açò en la seua defensa, Festus va dir amb veu forta: «Tu no estàs bé, Pau! Tant d’estudiar t’ha fet perdre el cap!».
25 Però ell li va respondre: «Excel·lentíssim Festus, no he perdut el cap. El que dic és cert i coherent.
26 De fet, el rei a qui em dirigisc amb tanta llibertat coneix molt bé estes coses, i estic convençut que no n’hi ha ninguna que se li escape, perquè res d’açò s’ha fet d’amagat.
27 Rei Agripa, creus en el que diuen els Profetes? Jo sé que creus».
28 En això, Agripa li va dir: «En poc de temps, em convenceries per a que em fera cristià».
29 I Pau li va contestar: «Li demane a Déu que, siga en poc o en molt de temps, no només tu sinó tots els que m’estan escoltant hui arriben a ser com jo, però sense haver de dur estes cadenes».
30 Llavors, el rei es va alçar, i lo mateix van fer el governador, Berenice i els que estaven assentats amb ells.
31 Mentres se n’anaven, es deien els uns als altres: «Este home no ha fet res que meresca la mort ni la presó».
32 I Agripa li va dir a Festus: «Si este home no haguera apel·lat al Cèsar, hauria pogut quedar lliure».
Notes
^ O «jutgeu».
^ Lit. «alce».
^ Punta del bastó que s’utilitza per a fer caminar els animals.
^ O «convertir-se».
