Lluc 11:1-54
11 Ara bé, Jesús estava orant en cert lloc i, quan va acabar, un dels seus deixebles li va dir: «Senyor, ensenya’ns a orar, tal com Joan va ensenyar als seus deixebles».
2 Aixina que ell els va dir: «Quan oreu, digueu: “Pare, que el teu nom siga santificat.* Que vinga el teu Regne.
3 Dona’ns cada dia el pa que necessitem per a eixe dia.
4 Perdona els nostres pecats, perquè nosaltres també perdonem a tots els que estan en deute amb nosaltres,* i no permetes que caiguem en la temptació”».*
5 Aleshores els va dir: «Suposem que un de vosaltres va a casa d’un amic a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans,
6 perquè acaba d’arribar a ma casa un amic meu que està de viatge i no tinc res per a oferir-li”.
7 Però l’altre li respon des de dins: “Deixa’m estar. La porta ja està tancada amb clau i els meus xiquets i jo ja estem en el llit. No puc alçar-me a donar-te res”.
8 Vos assegure que al final s’alçarà i li donarà tot el que necessita, no perquè siga el seu amic, sinó perquè ha sigut insistent i atrevit.
9 Per això vos dic: continueu demanant i se vos donarà, continueu buscant i trobareu, continueu tocant i vos obriran.
10 Perquè qui demana, rep; qui busca, troba, i a qui toca, li obrin.
11 De fet, qui de vosaltres que siga pare, si el seu fill li demana un peix, li donarà una serp en comptes d’un peix?
12 I si li demana un ou, veritat que no li donarà un alacrà?
13 Per tant, si vosaltres, que sou roïns, sabeu fer bons regals als vostres fills, amb molta més raó el Pare que està en el cel donarà esperit sant a aquells que li’n demanen!».
14 Més tard, va expulsar d’un home un dimoni que l’havia deixat mut.* Quan el dimoni va eixir, el mut va començar a parlar i les multituds es van quedar impressionades.
15 Però alguns digueren: «Expulsa els dimonis per mitjà de Beelzebub,* el governant dels dimonis».
16 I uns altres van començar a exigir-li un senyal del cel per a posar-lo a prova.
17 Però ell, que sabia el que pensaven, els va dir: «Qualsevol regne que es dividix internament acaba en la ruïna, i una família que es dividix i lluita contra si mateixa es desfà.
18 De la mateixa manera, si Satanàs es dividix i lluita contra si mateix, com es mantindrà en peu el seu regne? Vosaltres dieu que expulse els dimonis per mitjà de Beelzebub.
19 Però si jo expulse els dimonis per mitjà de Beelzebub, per mitjà de qui els expulsen els vostres seguidors?* Ells mateixos seran els vostres jutges.*
20 Però si expulse els dimonis per mitjà del dit de Déu, el Regne de Déu vos ha agarrat per sorpresa.*
21 Quan un home fort i ben armat vigila el seu palau, els seus béns estan segurs.
22 Però quan algú més fort que ell l’ataca i el venç, li lleva totes les armes en les quals confiava i repartix el seu botí.
23 Qui no està de part meua, està contra mi, i qui no arreplega amb mi, escampa.
24 »Quan un esperit maligne* ix d’una persona, passa per terres resseques buscant un lloc on descansar. Però com no en troba cap, diu: “Tornaré a la casa d’on vaig eixir”.
25 I a l’arribar, la troba agranada i decorada.
26 Després, se’n va a buscar altres set esperits encara més roïns que ell i, quan entren en la casa, es queden a viure allí. De manera que, al final, la situació d’eixa persona és pitjor que al principi».
27 Mentres deia estes coses, una dona d’entre la multitud li va dir amb veu forta: «Feliç el ventre que et va portar i els pits que et van donar a mamar!».
28 Però ell va dir: «No. Més bé, feliços els que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica!».
29 Cada vegada s’ajuntava més gent al seu voltant, i ell va començar a dir: «Esta generació és una generació malvada; busca un senyal, però l’únic senyal que se li donarà serà el de Jonàs.
30 Perquè tal com Jonàs va ser un senyal per als ninivites, el Fill de l’Home serà un senyal per a esta generació.
31 En el juí, la reina del sud s’alçarà amb la gent d’esta generació i la condemnarà, perquè ella va vindre des de l’altra punta del món per a escoltar la saviesa de Salomó. Però, mireu, ací teniu algú més important que Salomó.
32 I en el juí, els habitants de Nínive s’alçaran amb esta generació i la condemnaran, perquè ells es van penedir al sentir el missatge que Jonàs va predicar. Però, mireu, ací teniu algú més important que Jonàs.
33 Quan algú encén una làmpara d’oli,* no l’amaga ni la posa davall d’una cistella, sinó que la posa en alt* per a que tots els que vinguen puguen vore la llum.
34 La làmpara del cos és l’ull. Quan el teu ull està enfocat,* tot el teu cos brilla.* Però quan el teu ull és envejós,* el teu cos està a fosques.
35 Per tant, ves amb compte per a que la llum que hi ha dins de tu no siga foscor.
36 Perquè si tot el teu cos brilla sense rastre de foscor, brillarà tant com quan una làmpara t’il·lumina amb la seua llum».
37 Després de dir açò, un fariseu el va convidar a menjar amb ell. Aixina que Jesús va anar a sa casa i es va assentar* a taula.
38 Al fariseu li va sorprendre que no es llavara* abans de menjar.
39 Però el Senyor li va dir: «Vosaltres, els fariseus, netegeu per fora la copa i el plat, però per dins esteu plens de cobdícia i maldat.
40 Insensats! El que ha fet la part de fora, no ha fet també la part de dins?
41 Per tant, quan ajudeu els necessitats,* doneu del que teniu dins, i aixina estareu nets en tots els sentits.
42 Però ai de vosaltres, fariseus, perquè pagueu la dècima part de la menta, de la ruda i de totes les altres herbes aromàtiques,* però descuideu la justícia i l’amor de Déu! És de veres que estàveu obligats a complir amb lo primer, però sense descuidar les altres coses.
43 Ai de vosaltres, fariseus, perquè vos encanta ocupar els millors seients* en les sinagogues i que vos saluden en les places!*
44 Ai de vosaltres, perquè sou com les tombes* que quasi no es veuen* i que la gent xafa sense saber-ho!».
45 En això, un dels experts en la Llei li va dir: «Mestre, al dir això ens insultes a nosaltres també».
46 I ell va respondre: «Ai de vosaltres també, els experts en la Llei, perquè poseu sobre la gent càrregues difícils de portar, però vosaltres mateixos no les toqueu ni amb un dit!
47 »Ai de vosaltres, perquè construïu les tombes* dels profetes, quan en realitat els vostres avantpassats els van matar!
48 Està clar que sou testimonis del que feren els vostres avantpassats i, aixina i tot, ho aproveu. Perquè ells mataren els profetes, però vosaltres els construïu les tombes.
49 Per això, la saviesa de Déu també va dir: “Els enviaré profetes i apòstols, però a alguns els mataran i a altres els perseguiran.
50 Per esta raó, a esta generació se li reclamarà la sang de tots els profetes que s’ha derramat des de la fundació del món,
51 des de la sang d’Abel fins a la de Zacaries, a qui van matar entre l’altar i el temple”.* Vos dic que a esta generació se li reclamarà la sang de tots ells.
52 »Ai de vosaltres, els experts en la Llei, perquè li heu llevat a la gent la clau del coneixement! De fet, ni heu entrat ni deixeu entrar als que ho intenten!».
53 Quan Jesús se’n va anar d’allí, els escribes i els fariseus començaren a pressionar-lo moltíssim i intentaren intimidar-lo amb moltes més preguntes
54 esperant que diguera alguna cosa que el posara en un compromís.
Notes
^ O «considerat sagrat», «tractat com a sant».
^ O «tots els que ens ofenen».
^ Lit. «no ens fiques en temptació».
^ Lit. «un dimoni mut».
^ Un dels noms que se li dona a Satanàs.
^ Lit. «fills».
^ O «demostraran que el que dieu no és de veres».
^ O «ja ha arribat a vosaltres».
^ Lit. «impur».
^ O «cresol», «llàntia».
^ Lit. «sobre un portallàntia».
^ Lit. «és senzill». O «Quan la teua visió és clara».
^ Lit. «és roín». O «es desenfoca per l’enveja».
^ O «està ple de llum».
^ O «es va reclinar».
^ Es referix a la neteja cerimonial de les mans.
^ O «hortalisses».
^ O «els seients de davant».
^ O «places de mercat».
^ O «tombes commemoratives».
^ O «que no tenen cap senyal».
^ O «tombes commemoratives».
^ Lit. «la casa».
