Lluc 18:1-43
18 Aleshores, Jesús els va posar un exemple* per a fer-los vore la necessitat d’orar constantment i no rendir-se.
2 Els va dir: «En una ciutat, hi havia un jutge que no temia a Déu ni respectava a ningú.
3 Allí també hi havia una viuda que no parava d’acudir a ell i de dir-li: “Assegura’t que se’m faça justícia contra el meu adversari”.
4 Durant un temps, el jutge no li va fer cas, però després va pensar: “És de veres que jo no tem a Déu ni respecte a ningú,
5 però com esta viuda no em deixa en pau, m’asseguraré que se li faça justícia i aixina deixarà de vindre i de fer-me la vida impossible”».*
6 En això, el Senyor va afegir: «¿Vos heu fixat en el que va dir el jutge a pesar de ser injust?
7 Per tant, ¿no s’assegurarà Déu que es faça justícia als seus escollits que li supliquen ajuda dia i nit al mateix temps que els mostra paciència?
8 Vos dic que ell s’assegurarà que se’ls faça justícia ràpidament. Però, quan arribe el Fill de l’Home, realment trobarà esta fe* en la terra?».
9 També va posar este exemple a alguns que estaven convençuts que eren justos i que menyspreaven els altres:
10 «Dos hòmens van pujar al temple a orar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos.
11 El fariseu es va posar dret i va començar a orar en silenci: “Déu meu, et done gràcies perquè no soc com tots els altres —que són extorsionadors, injustos i adúlters— i tampoc soc com este cobrador d’impostos.
12 Dejune dos voltes a la setmana i done la dècima part de tot el que adquirisc”.
13 En canvi, el cobrador d’impostos, que estava dret a certa distància, no s’atrevia ni a alçar els ulls al cel, sinó que es colpejava el pit i deia: “Déu meu, tin misericòrdia de mi,* que soc pecador”.
14 Vos dic que este home va baixar a sa casa sent més just que el fariseu. Perquè tot aquell que s’enaltisca serà humiliat, però tot aquell que s’humilie serà enaltit».
15 Ara bé, la gent també li portava els seus xiquets xicotets per a que posara les mans sobre ells.* Al vore-ho, els deixebles es van posar a reprendre’ls.*
16 Però Jesús va demanar que li portaren els xiquets i va dir: «Deixeu que els xiquets s’acosten a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels que són com ells.
17 Vos assegure que qui no accepte el Regne de Déu com un xiquet, de cap manera entrarà en ell».
18 Un dels governants dels jueus li va preguntar: «Bon Mestre, què he de fer per a heretar la vida eterna?».
19 Jesús li va contestar: «Per què em dius bo? No hi ha ningú bo, només Déu.
20 Ja coneixes els manaments: no cometes adulteri, no assassines, no robes, no dones fals testimoni, honra a ton pare i a ta mare».
21 I ell va dir: «Tot això ja ho faig des de jove».
22 Al sentir-ho, Jesús li va dir: «Encara et falta una cosa: ven tot el que tens i repartix els diners entre els pobres; aixina tindràs un tresor en el cel. Després, vine i seguix-me».
23 Però al sentir la resposta, es va disgustar molt perquè era molt ric.
24 Jesús el va mirar i va dir: «Que difícil serà per als que tenen diners entrar en el Regne de Déu!
25 De fet, és més fàcil que un camell passe per l’ull d’una agulla de cosir que no que un ric entre en el Regne de Déu».
26 Els que ho van sentir van dir: «En eixe cas, qui es podrà salvar?».
27 I Jesús va respondre: «El que és impossible per als hòmens és possible per a Déu».
28 Però Pere li va dir: «Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit».
29 I ell els va dir: «Vos assegure que no hi ha ningú que haja deixat casa, dona, germans, pares o fills per causa del Regne de Déu
30 que en este temps no en reba molt més, i en el futur sistema,* vida eterna».
31 Després, Jesús es va endur els Dotze a part i els va dir: «Mireu, estem pujant a Jerusalem, i tot el que s’ha escrit per mitjà dels profetes sobre el Fill de l’Home es complirà.*
32 Per exemple, l’entregaran a la gent de les nacions, es burlaran d’ell, l’insultaran* i li escopiran.
33 I després d’assotar-lo, el mataran, però al tercer dia ressuscitarà».*
34 Però ells no van entendre res de tot això, perquè se’ls havia amagat el significat d’aquelles paraules.
35 Ara bé, mentres Jesús estava arribant a Jericó, un cego estava demanant almoina assentat a la vora del camí.
36 Al sentir passar per allí una multitud, es va posar a preguntar què era tot allò,
37 i li digueren: «Està passant per ací Jesús el Natzaré!».
38 En això, va cridar: «Jesús, Fill de David, tin compassió* de mi!».
39 Els que anaven davant van començar a reprendre’l, dient-li que callara. Però ell encara cridava més fort: «Fill de David, tin compassió de mi!».
40 Aleshores, Jesús es va parar i va ordenar que li portaren l’home. Quan ja el tenia a prop, li va preguntar:
41 «Què vols que faça per tu?». Ell li va dir: «Senyor, fes que recupere la vista».
42 I Jesús li va contestar: «Recupera la vista; la teua fe t’ha curat».
43 A l’instant, va tornar a vore i va començar a seguir-lo donant glòria a Déu. Al vore açò, tot el poble també va alabar a Déu.
Notes
^ O «una comparació», «una paràbola».
^ O «i de colpejar-me fins que ja no puga més».
^ O «esta classe de fe». Lit. «la fe».
^ O «sigues bondadós amb mi».
^ És a dir, per a que els beneïra.
^ O «bonegar-los», «marmolar-los».
^ O «es completarà».
^ O «el maltractaran».
^ Lit. «s’alçarà».
^ Lit. «misericòrdia».
