Lluc 2:1-52
2 Per aquell temps, Cèsar August va emetre un decret per a que tota la població* es registrara.
2 (Este primer cens es va realitzar quan Quirini era el governador de Síria.)
3 I tots anaren a registrar-se, cada u a la seua ciutat d’origen.
4 Evidentment, Josep també ho va fer i, com era de la casa i de la família de David, va pujar des de la ciutat de Natzaret, en Galilea, fins a la ciutat de David coneguda com Betlem, en Judea.
5 Va anar a registrar-se amb Maria, que ja li havia sigut entregada en matrimoni —segons el que s’havia promés— i que estava a punt de donar a llum.
6 Mentres estaven allí, a Maria li va arribar el moment del part
7 i va donar a llum un xiquet, el seu primer fill. Aleshores, el va embolicar amb trossos de tela i el va gitar en un pesebre, perquè no havien trobat ningun lloc on allotjar-se.
8 En eixa mateixa regió, hi havia uns pastors que vivien a la intempèrie i que passaven la nit vigilant els seus ramats.
9 De repent, l’àngel de Jehovà* se’ls va aparéixer i la glòria de Jehovà* va brillar al voltant d’ells, de manera que es van espantar molt.
10 Però l’àngel els va dir: «No tingueu por. Mireu, vos anuncie bones notícies que portaran una gran alegria a* tot el poble.
11 Perquè hui vos ha nascut en la ciutat de David un salvador, que és Crist, el Senyor.
12 Açò vos servirà de senyal: trobareu un bebé embolicat en trossos de tela i gitat en un pesebre».
13 A l’instant, va aparéixer al costat de l’àngel una multitud de l’exèrcit celestial alabant a Déu i dient:
14 «Glòria a Déu en les altures i pau en la terra per a les persones que ell aprova!».*
15 Quan els àngels els deixaren i se n’anaren cap al cel, els pastors començaren a dir-se: «Hem d’anar sense falta a Betlem a vore el que ha passat, el que Jehovà* ens ha revelat».
16 Aixina que se’n van anar corrents i van trobar a Maria, a Josep i al bebé, que estava gitat en el pesebre.
17 Al vore açò, van contar el que se’ls havia dit sobre el xiquet.
18 I tots els que sentien el que contaven els pastors es quedaven meravellats.
19 Maria, per la seua part, va començar a atresorar totes estes paraules i a traure conclusions en el seu cor.
20 Aleshores, els pastors se’n van tornar glorificant i alabant a Déu per tot el que havien vist i sentit, que era exactament com se’ls havia dit.
21 Al cap de huit dies, quan va arribar el moment de circumcidar el xiquet, li van posar de nom Jesús, tal com l’àngel havia indicat abans que el xiquet fora concebut.
22 A més, quan va arribar el moment en què s’havien de purificar —segons la Llei de Moisés—, Josep i Maria portaren a Jesús a Jerusalem per a presentar-lo davant de Jehovà,*
23 tal com està escrit en la Llei de Jehovà:* «Tot fill primogènit* ha de ser consagrat a* Jehovà».*
24 I van oferir un sacrifici d’acord amb el que diu la Llei de Jehovà:* «Dos tórtores o dos colomins».
25 Ara bé, en Jerusalem hi havia un home just i devot que es deia Simeó. Este home esperava el moment en què Déu consolara Israel, i l’esperit sant estava sobre ell.
26 A més, per mitjà de l’esperit sant, havia rebut una revelació divina que li assegurava que no moriria sense haver vist al Crist de Jehovà.*
27 Ell, guiat per l’esperit, va entrar en el temple. I quan els pares portaren a Jesús dins per a complir amb el costum prescrit en la Llei,
28 Simeó va agarrar el xiquet al braç i va alabar a Déu dient:
29 «Senyor Sobirà, ara el teu esclau ja pot morir* en pau perquè, tal com vas prometre,
30 els meus ulls han vist el mitjà que utilitzaràs per a portar salvació
31 i que has preparat a la vista de tots els pobles.
32 Ell és una llum per a llevar-los el vel a les nacions i una glòria per al teu poble Israel».
33 El pare i la mare del xiquet estaven meravellats per les coses que es deien d’ell.
34 A més, Simeó els va beneir i li va dir a Maria, la mare del xiquet: «Mira, este xiquet serà el motiu pel qual en Israel molts cauran i molts altres es tornaran a alçar, i serà un senyal que la gent menysprearà.
35 Aixina es posarà al descobert el que molts tenen en el cor. I a tu, una espasa llarga et travessarà l’ànima».*
36 Allí també hi havia una profetessa molt major que es deia Anna i que era filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Després de casar-se,* havia viscut set anys amb el seu home,
37 i ara era una viuda de 84 anys. No faltava mai al temple, on prestava servici sagrat nit i dia dejunant i fent súpliques.
38 En eixe mateix moment, es va acostar a ells i va començar a donar gràcies a Déu i a parlar del xiquet a tots els que esperaven l’alliberació de Jerusalem.
39 Després de complir amb tot el que manava la Llei de Jehovà,* se’n van tornar a Galilea, a la seua ciutat, Natzaret.
40 El xiquet va continuar creixent i fent-se fort, i cada volta era més savi. A més, comptava amb el favor de Déu.
41 Tots els anys, els seus pares tenien el costum d’anar a Jerusalem per a la festa de la Pasqua.
42 Quan Jesús tenia 12 anys, van pujar a Jerusalem com era costum en la festa.
43 A l’acabar els dies de festa, començaren el viatge per a tornar a casa, però Jesús es va quedar en Jerusalem, i els seus pares no es van enterar.
44 Com donaren per fet que estava entre el grup dels que viatjaven junts, van fer tot un dia de viatge abans de començar a buscar-lo entre els familiars i coneguts.
45 Però com no el van trobar, tornaren a Jerusalem i es posaren a buscar-lo per totes parts.
46 Al final, després de tres dies, el van trobar en el temple assentat enmig dels mestres escoltant-los i fent-los preguntes.
47 I tots els que l’escoltaven es quedaven meravellats per la capacitat que tenia d’entendre les coses i per les seues respostes.
48 Quan el van vore, els seus pares es van quedar molt sorpresos, i sa mare li va dir: «Fill, per què ens has fet açò? Ton pare i jo hem estat buscant-te desesperats».
49 Ell els va contestar: «Per què heu estat buscant-me? No sabeu que he d’estar en la casa de mon Pare?».
50 Però ells no van entendre el que els deia.
51 Després d’això, va tornar amb els seus pares a Natzaret i va continuar obeint-los.* A més, sa mare atresorava totes estes paraules en el seu cor.
52 I Jesús va seguir creixent, fent-se més savi i guanyant-se l’aprovació de Déu i de la gent.
Notes
^ Lit. «terra habitada».
^ O «d’un gran goig que tindrà».
^ O «per als hòmens de bona voluntat».
^ Lit. «Tot mascle que obri la matriu».
^ O «posat a part per a».
^ O «anar-se’n».
^ Lit. «Des de la seua virginitat».
^ O «sent submís a ells».
