Romans 10:1-21
10 Germans, en realitat, el que desitge de tot cor i li suplique a Déu és que ells se salven.
2 Perquè done fe* que li tenen devoció a* Déu, però no es basa en un coneixement exacte.
3 Al no conéixer la justícia de Déu i intentar establir la seua, no s’han sotmés a la justícia de Déu.
4 Perquè Crist és la fi de la Llei, per a que tot el que demostre fe alcance la justícia.
5 Parlant de la justícia que s’alcança per la Llei, Moisés escriu: «L’home que faça estes coses viurà gràcies a elles».
6 Però la justícia que s’obté per la fe diu: «No digues en el teu cor “qui pujarà al cel?”, o siga, per a fer baixar a Crist.
7 Tampoc digues “qui baixarà a l’abisme?”, o siga, per a fer pujar a Crist d’entre els morts».
8 Més bé, què diu? «La paraula està prop de tu, en la teua boca i en el teu cor.» Esta «paraula» és la paraula de la fe, que nosaltres prediquem.
9 Perquè si amb la boca declares públicament que Jesús és el Senyor i amb el cor demostres fe que Déu el va ressuscitar,* et salvaràs.
10 I és que amb el cor es demostra la fe que porta a la justícia, però amb la boca es fa la declaració pública que porta a la salvació.
11 Un passatge de les Escriptures diu: «Ningú que pose la seua fe en ell quedarà decepcionat».
12 Perquè no hi ha diferència entre jueu i grec, tots tenen el mateix Senyor, que és generós* amb tots els que l’invoquen.
13 De fet, «tot el que invoque el nom de Jehovà* se salvarà».
14 Però, com l’invocaran si no posen fe en ell? I com posaran fe en ell si no han sentit parlar d’ell? I com sentiran parlar d’ell si ningú predica?
15 I com predicaran si ningú els envia? Tal com està escrit: «Que bonicos són els peus dels que anuncien bones notícies de coses bones!».
16 No obstant, no tots han fet cas de les bones notícies, ja que Isaïes diu: «Jehovà,* qui ha posat fe en el nostre missatge?».*
17 Per tant, la fe ve després d’escoltar el missatge, i el missatge s’escolta quan algú parla de Crist.
18 I jo pregunte: serà que no l’han pogut sentir? Clar que han pogut! De fet, «per tota la terra s’ha sentit el seu so, i el seu missatge ha arribat fins als confins de la terra».*
19 I una altra pregunta: serà que Israel no ho ha entés? Clar que ho ha entés! Primer, Moisés diu: «Faré que estigueu zelosos valent-me dels que no són una nació; faré que estigueu furiosos valent-me d’una nació insensata».
20 Però Isaïes s’ompli de valor i diu: «Els que no em buscaven em van trobar; els que no preguntaven per mi em van conéixer».
21 En canvi, d’Israel diu: «Tot el dia he tingut les mans esteses cap a un poble desobedient i cabut».
Notes
^ O «testimoni».
^ Lit. «que tenen zel per».
^ Lit. «va alçar d’entre els morts».
^ Lit. «ric».
^ O «en el que ens han sentit dir».
^ Lit. «terra habitada».
