1, 2. a) Què fa que un regal siga valuós per a tu? b) Per què és el rescat el regal més valuós que t’han fet mai?

 QUIN és el millor regal que t’han fet? No cal que siga car perquè el valores. Al cap i a la fi, el seu valor no depén necessàriament de quant haja costat. Tindrà un gran valor per a tu si et fa falta o si et fa feliç.

² De tots els regals que podries imaginar rebre, hi ha un que supera a la resta. És un regal de part de Jehovà per a la humanitat. Jehovà ens ha donat moltes coses, però el regal més gran que ens ha fet és el rescat: el sacrifici del seu fill, Jesucrist (llig Mateu 20:28). Com vorem en este capítol, el rescat és el regal més valuós que podries rebre mai, ja que pot donar-te la felicitat verdadera i satisfer les teues necessitats més importants. El rescat és l’expressió d’amor més gran que Jehovà ha fet per tu.

 3. Què és el rescat, i què hem d’entendre per a poder apreciar este valuós regal?

³ Senzillament, el rescat és el mitjà pel qual Jehovà  allibera, o salva, la humanitat del pecat i la mort (Efesis 1:7). La clau per a entendre esta ensenyança bíblica és tornar a vore el que va passar al jardí de l’Edén. Només si entenem el que Adam va perdre quan va pecar, podrem apreciar el valor que té el rescat per a nosaltres.

 4. Què significava per a Adam la vida humana perfecta?

⁴ Quan Jehovà va crear Adam, li va donar una cosa preciosa: vida humana perfecta. Imagina’t el que significava per a Adam tindre un cos i una ment perfectes: mai es posaria malalt ni envelliria ni moriria. Com a humà perfecte tenia una relació especial amb Jehovà. La Paraula de Déu diu que era “fill de Déu” (Lluc 3:38). Per tant, Adam disfrutava d’una relació íntima amb Jehovà, la mateixa que tindria un fill amb un bon pare. Jehovà parlava amb el seu fill terrestre, li donava treballs que el satisfeien i li explicava què volia d’ell (Gènesi 1:28-30; 2:16, 17).

 5. Què significa que Adam fóra creat “a imatge de Déu”?

⁵ Adam va ser creat “a imatge de Déu” (Gènesi 1:27). Açò no vol dir que Adam se semblara a Déu físicament. Com vam aprendre al capítol u, Jehovà és un esperit (Joan 4:24). Aixina que no té un cos físic. Per tant, “a imatge de Déu” significa que Adam va ser creat amb qualitats com les de Déu, per exemple, amor, saviesa, justícia i poder. També se semblava a son Pare d’una altra manera molt important: tenia llibertat d’elecció. Adam no era com un robot que només pot fer el treball pel qual ha sigut programat. Tot el contrari, podia decidir per si mateix i escollir fer allò que estava bé o allò que estava malament. Si haguera triat obeir Déu, hauria viscut per sempre en el paradís a la terra.

 6. Què va perdre Adam quan va desobeir Déu, i com es va vore afectada la seua descendència?

 ⁶ Adam va pagar un preu molt alt per desobeir Déu: va ser condemnat a mort. Aquell pecat li va costar la vida humana perfecta amb els seus beneficis (Gènesi 3:17-19). Per desgràcia, no només Adam la va perdre, també els seus descendents. La Paraula de Déu diu: “Per obra d’un sol home [Adam] va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estés a tots els hòmens, ja que tots han pecat” (Romans 5:12). Aleshores, tots hem heretat el pecat d’Adam. Per això la Bíblia diu que ens ha “venut”, junt amb ell, a l’esclavitud del pecat i la mort (Romans 7:14). Està clar que no hi havia cap esperança per a Adam i Eva, ja que van escollir desobeir Déu per voluntat pròpia. Però, què passa amb els seus descendents, entre ells nosaltres?

7, 8. Quins dos significats té la paraula rescat?

⁷ Jehovà va vindre en auxili de la humanitat per mitjà del rescat. Però, què és un rescat? Bàsicament, poden ser dos coses. En primer lloc, el rescat és el preu que es paga per recuperar alguna cosa o alliberar algú, com per exemple un xiquet segrestat. En segon lloc, en la Bíblia un rescat és el preu que es paga per cobrir el valor d’una cosa, com els diners pagats per cobrir danys i perjuís. Per exemple, si algú provoca un accident, lògicament haurà de pagar una indemnització que corresponga al valor dels danys que s’han produït.

⁸ Com es podria pagar l’enorme pèrdua que Adam ens va causar i alliberar-nos de l’esclavitud del pecat i la mort? Vegem com Jehovà va pagar el rescat i com pots beneficiar-te’n.

 9. Quina classe de rescat calia?

⁹ Com que s’havia perdut una vida humana perfecta, cap ser humà imperfecte podia recomprar-la (Salms 49:8, 9 [49:7, 8 en altres bíblies]). Es necessitava un rescat equivalent a allò que s’havia perdut. Açò està en harmonia amb el principi de justícia perfecta que trobem a la Paraula de Déu, que diu: “Vida per vida” (Deuteronomi 19:21). Per tant, què cobriria el valor de la vida perfecta que Adam havia perdut? El que es necessitava com a rescat corresponent era una altra vida humana perfecta (1 Timoteu 2:6).

10. Com va pagar Jehovà el rescat?

¹⁰ Com va pagar Jehovà el rescat? Va enviar a la terra una de les seues criatures espirituals perfectes. Però no a qualsevol, sinó a qui més volia: el seu Fill unigènit (llig 1 Joan 4:9, 10). Este Fill va deixar voluntàriament la seua posició al cel (Filipencs 2:7). Com vam vore en el capítol anterior, Jehovà va fer un milacre quan va transferir la vida del seu Fill a la matriu de Maria. Per mitjà de l’esperit sant de Déu, Jesús va nàixer com a humà perfecte i sense la condemna del pecat (Lluc 1:35).

11. Com podia un sol home ser el rescat de tota la humanitat?

¹¹ Com podia tan sols un home ser el rescat de tota la humanitat? Com van arribar a ser tots pecadors? Recorda que Adam va pecar i va perdre una preciosa possessió: la vida humana perfecta. Així que els seus descendents no la heretarien. En lloc d’açò, heretarien el pecat i la mort. Jesús, anomenat a la Bíblia “el darrer Adam”, va nàixer com a humà perfecte i mai va pecar (1 Corintis 15:45). Per dir-ho d’alguna manera Jesús va substituir Adam per a salvar-nos. De fet, va  obeir a la perfecció son Pare i va sacrificar la seua vida perfecta per pagar el preu del pecat d’Adam i donar esperança als seus descendents (Romans 5:19; 1 Corintis 15:21, 22).

12. Què va demostrar el patiment de Jesús?

¹² La Bíblia descriu detalladament el patiment que Jesús va suportar abans de morir. El van assotar i clavar al pal d’execució, on va sofrir una mort agonitzant (Joan 19:1; Fets 10:39; consulta l’apèndix «Haurien d’utilitzar els cristians la creu?»). Feia falta que Jesús patira tant? En els següents capítols vorem que Satanàs ha posat en dubte que hi haja cap ser humà que siga fidel davant de les proves. Jesús va aguantar fidelment a pesar del terrible patiment i aixina va donar la millor resposta possible al desafiament de Satanàs. Va demostrar que un home perfecte amb llibertat d’elecció podia mantindre integritat perfecta a Déu sense importar què faça el Diable. Com deu d’haver-se alegrat Jehovà per la fidelitat del seu Fill estimat! (Proverbis 27:11.)

13. Com es va pagar el rescat?

¹³ Com es va pagar el rescat? El dia 14 del mes jueu de nissan de l’any 33 d. C., Déu va permetre que el seu Fill perfecte i sense pecat fóra executat. Així, Jesús va sacrificar la seua vida humana perfecta “una vegada per sempre” (Hebreus 10:10). Al tercer dia de la seua mort, Jehovà el va ressuscitar com a criatura espiritual. Al cel, Jesús va presentar a son Pare el valor de la seua vida humana perfecta, que havia sacrificat per a rescatar la descendència d’Adam (Hebreus 9:24). Jehovà va acceptar el valor del sacrifici del seu Fill com al rescat necessari per redimir la humanitat de l’esclavitud del pecat i la mort (llig Romans 3:23, 24).

14, 15. Què hem de fer per a rebre “el perdó dels nostres pecats”?

¹⁴ A pesar de ser pecadors, podem disfrutar de meravelloses benediccions gràcies al rescat. Vegem alguns beneficis presents i futurs del regal més valuós que ens ha fet Déu.

¹⁵ El perdó dels pecats. Com que hem heretat la imperfecció, tenim una autèntica lluita per fer el que és correcte. Tots pequem ja siga de paraula o d’obra. Però gràcies al rescat podem rebre “el perdó dels nostres pecats” (Colossencs 1:13, 14). No obstant això, per a ser perdonats hem de penedir-nos de tot cor. També hem de demanar humilment a Jehovà que ens perdone sobre la base de la nostra fe en el sacrifici del seu Fill (llig 1 Joan 1:8, 9).

16. Per què podem adorar Déu amb la consciència tranquil·la, i com ens beneficia tindre una consciència així?

¹⁶ Una consciència tranquil·la davant de Déu. Una consciència culpable pot portar-nos fàcilment a la desesperació i a fer-nos sentir que no valem res. Però gràcies al rescat, Jehovà ens perdona i té la bondat de permetre que, encara que som humans imperfectes, l’adorem amb la consciència tranquil·la (Hebreus 9:13, 14). D’esta manera, podem parlar amb ell amb total confiança, o siga, orar-li amb tota llibertat (Hebreus 4:14-16). Si mantenim la consciència tranquil·la, disfrutarem de pau mental, ens sentirem bé amb nosaltres mateixos i serem més feliços.

17. Quines benediccions seran possibles gràcies a que Jesús va morir per nosaltres?

¹⁷ L’esperança de viure eternament al paradís a la terra. “La paga del pecat és la mort”, diu Romans 6:23.  També diu: “Però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna”. En el capítol tres d’este llibre vam vore les benediccions del paradís que molt prompte hi haurà a la terra (Apocalipsi 21:3, 4). Totes eixes benediccions, inclosa la vida eterna amb salut perfecta, seran possibles gràcies a que Jesucrist va morir per nosaltres. Per a poder rebre-les, hem de demostrar que agraïm el regal del rescat que Jehovà ens ha fet.

18. Per què hem d’estar agraïts a Jehovà pel rescat?

¹⁸ Per què hem d’estar molt agraïts a Jehovà pel rescat? Bé, un regal és més especial si la persona que el fa ha sacrificat el seu temps, les seues energies, o els seus diners per a donar-nos-el. A més a més, ens arriba al cor perquè és una prova de l’amor sincer que ens té. Per tant, el rescat és el regal més valuós de tots, ja que Déu va fer per nosaltres el sacrifici més gran de  tots. “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic”, diu Joan 3:16. Sense cap dubte, el rescat és la prova més extraordinària de l’amor que Jehovà ens té. També és prova de l’amor de Jesucrist, qui va estar disposat a donar la vida per tots nosaltres (llig Joan 15:13). Per tant, el regal del rescat ha de convéncer-nos que Jehovà i el seu Fill ens volen moltíssim a cadascun de nosaltres (Gàlates 2:20).

19, 20. Com pots demostrar que agraïxes el regal diví del rescat?

¹⁹ Aleshores, de quina manera pots demostrar el teu agraïment pel regal diví del rescat? En primer lloc, esforça’t per conéixer Jehovà, aquell qui te’l va fer (Joan 17:3). Ho aconseguiràs si estudies la Bíblia amb l’ajuda d’este llibre. Conéixer Jehovà farà que el vullgues més i este amor intens farà que desitges complaure’l (1 Joan 5:3).

²⁰ Posa fe en el rescat. La Paraula de Déu diu sobre Jesucrist: “Els qui creuen en el Fill tenen vida eterna” (Joan 3:36). Com podem demostrar que tenim fe en Jesús? Doncs no només de paraula. Com diu Jaume 2:26, “la fe sense les obres és morta”. Està clar, la fe es demostra amb les obres. Demostrem que tenim fe en Jesús imitant-lo el millor que sapiem, no només de paraula, sinó també amb les nostres obres, és a dir, amb els fets (Joan 13:15).

21, 22. a) Per què hem d’assistir a la commemoració anual del Sopar del Senyor? b) Què vorem als capítols sis i set?

²¹ Assistix a la commemoració anual del Sopar del Senyor. La nit del 14 de nissan de l’any 33 d. C., Jesús va establir una celebració especial que la Bíblia anomena “el sopar del Senyor” (1 Corintis 11:20; Mateu 26:26-28). També se l’anomena el Memorial de la mort de Crist. Jesús el va establir per a ajudar els seus  deixebles i tots els cristians verdaders a recordar que, al morir, va donar la seua vida humana perfecta com a rescat. Respecte a esta commemoració, Jesús va manar: “Feu açò, que és el meu memorial” (Lluc 22:19). Per tant, el Memorial ens recorda el gran amor que Jehovà i Jesucrist ens han mostrat per mitjà del rescat. Si assistim a esta commemoració anual, demostrarem que estem molt agraïts pel rescat. a

²² El rescat és un regal d’incalculable valor que Jehovà ens ha fet a cadascun de nosaltres (2 Corintis 9:14, 15). De fet, inclús pot beneficiar les persones que han faltat. Com és possible això? Ho vorem als capítols sis i set.