«Déu [...] eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment.» (Apocalipsi 21:3, 4, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

Et garantix que Déu no causa els problemes. (Jaume 1:13)

Et consolarà saber que Déu comprén com et sents quan patixes. (Zacaries 2:12)

Et dona l’esperança que el sofriment acabarà. (Salm 37:9-11)

Sí, almenys per dos raons:

• Déu odia el sofriment i la injustícia. A l’antiguitat, la nació d’Israel va ser oprimida pels seus enemics. Com se sentia Jehovà en estes ocasions? La Bíblia diu que s’afligia «pels maltractaments» causats al seu poble (Jutges 2:18).

  Déu detesta els qui fan mal als altres. Per exemple, la Bíblia diu que odia les «mans tacades de sang innocent» (Proverbis 6:16, 17).

• Déu et cuida personalment. No només nosaltres coneixem la nostra «desgràcia i l’aflicció», Jehovà també n’està pendent (2 Cròniques 6:29, 30).

  Mitjançant el seu Regne, Jehovà acabarà amb els sofriments de cadascú (Mateu 6:9, 10). Mentrestant, trobarem el seu tendre consol si el busquem de tot cor (Fets 17:27; 2 Corintis 1:3, 4).