Preguntes dels lectors
Qui és la «dona» que es menciona en Isaïes 60:1, i en quin sentit s’alça i reflectix llum?
Isaïes 60:1 TNM diu: «Alça’t, oh dona, reflectix llum, perquè la teua llum ha arribat. La glòria de Jehovà brilla per damunt de tu». El context mostra que la «dona» era Sió, o Jerusalem, la capital de Judà en aquell temps (Isa. 60:14; 62:1, 2). a En este text, la ciutat representa tota la nació. Però, ¿quan es va alçar Jerusalem, i com va reflectir la seua llum? Tenen un compliment major les paraules d’Isaïes en l’actualitat?
Quan es va alçar Jerusalem, i com va reflectir llum? Durant els 70 anys que els jueus van estar exiliats en Babilònia, Jerusalem i el seu temple van estar en ruïnes. Però després que els babilonis caigueren en mans dels medes i dels perses, a tots els israelites que vivien en l’imperi se’ls va permetre tornar a la seua terra i restablir l’adoració verdadera (Esd. 1:1-4). A partir de l’any 537 abans de la nostra era, un grup fidel format per gent de les 12 tribus va començar a tornar (Isa. 60:4). Una volta allí, oferiren sacrificis a Jehovà, celebraren les festes i reconstruïren el temple (Esd. 3:1-4, 7-11; 6:16-22). De nou, la glòria de Jehovà va començar a resplendir en Jerusalem, és a dir, sobre el poble de Déu restaurat. I al mateix temps, Jerusalem es va convertir en una llum simbòlica per a les nacions, que estaven en foscor espiritual.
No obstant això, no totes les profecies d’Isaïes sobre la restauració es compliren en l’antiga Jerusalem. Com la majoria dels israelites no continuaren obeint a Déu i inclús rebutjaren al Messies, en l’any 70 de la nostra era, Jerusalem i el seu temple foren destruïts per segona volta (Neh. 13:27; Mal. 1:6-8; 2:13, 14; Mat. 15:7-9; Mat. 27:1, 2).
Jehovà havia predit que tot això passaria (Dan. 9:24-27). Aixina que, està clar que el seu propòsit no era que es compliren en l’antiga Jerusalem tots els detalls sobre la restauració registrats en el capítol 60 d’Isaïes.
Tenen un compliment major les paraules d’Isaïes en l’actualitat? Sí, però en una altra dona simbòlica, «la Jerusalem del cel». Sobre ella, l’apòstol Pau va dir: «És la nostra mare» (Gàl. 4:26). Esta Jerusalem és la part celestial de l’organització de Déu i està formada per criatures espirituals lleials. Entre els seus fills estan Jesús i els 144.000 cristians ungits per esperit. Estos cristians tenen l’esperança de viure en el cel i formen una «nació santa», «l’Israel de Déu» (1 Pe. 2:9; Gàl. 6:16).
Com es va alçar la Jerusalem del cel i va reflectir llum? Ho va fer per mitjà dels seus fills ungits que encara estaven en la terra. A continuació, comparem el que els va passar amb el que s’havia profetitzat en el capítol 60 d’Isaïes.
Els cristians ungits havien entrat en un estat de foscor espiritual quan les llavors de l’apostasia es van escampar després de la mort dels apòstols (Mat. 13:37-43). D’esta manera, es van convertir en captius de Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa. Van continuar aixina fins que es van alçar durant «la conclusió del sistema», un període que va començar l’any 1914 (Mat. 13:39, 40). Poc després, en 1919, van ser alliberats i immediatament començaren a reflectir llum espiritual dedicant-se de ple a la predicació. b Amb el pas dels anys, gent de totes les nacions ha acudit a eixa llum, inclosos els que queden de l’Israel de Déu, «els reis» mencionats en Isaïes 60:3 (Apoc. 5:9, 10).
En el futur, els cristians ungits reflectiran la llum divina a un grau major. Com ho faran? A l’acabar la seua vida en la terra, es convertiran en part de «la nova Jerusalem», és a dir, la nóvia de Crist composta per 144.000 reis i sacerdots (Apoc. 14:1; 21:1, 2, 24; 22:3-5).
La Nova Jerusalem tindrà un paper fonamental en el compliment d’Isaïes 60:1 (compara Isaïes 60:1, 3, 5, 11, 19, 20 amb Apocalipsi 21:2, 9-11, 22-26). Igual que l’antiga Jerusalem era la seu del govern en Israel, la Nova Jerusalem i Crist es convertiran en el govern del nou sistema. ¿Com baixa «del cel, venint de Déu», la Nova Jerusalem? Prenent mesures que afecten a la terra. Gràcies a estes mesures, persones de totes les nacions que estimen a Déu «caminaran a la seua llum» i ja no pecaran ni moriran (Apoc. 21:3, 4, 24). Com a resultat, hi haurà una «restauració de totes les coses», tal com van predir Isaïes i altres profetes (Fets 3:21). Esta gran restauració es va iniciar quan Crist va començar a ser Rei i durarà fins al final del Regnat de Mil Anys.
a En Isaïes 60:1, algunes traduccions utilitzen el terme Sió o Jerusalem, però la Traducció del Nou Món utilitza la paraula dona. Per quina raó? Perquè les expressions en hebreu alça’t, resplendisca i de tu estan en femení. Fer açò ajuda al lector valencià a entendre que s’està parlant a una dona simbòlica.
b La restauració espiritual que es va dur a terme en 1919 també es descriu en Ezequiel 37:1-14 i Apocalipsi 11:7-12. Ezequiel va predir la restauració espiritual de tots els cristians ungits després d’un període molt llarg d’inactivitat. En canvi, la profecia d’Apocalipsi es referix a un xicotet grup de germans ungits que portava la davantera i que va renàixer espiritualment després d’un curt període de temps d’inactivitat forçada per haver sigut empresonats injustament. En 1919, este xicotet grup va ser nomenat per a complir la funció d’«esclau fidel i sensat» (Mat. 24:45; consulta La adoración pura de Jehová: ¡por fin restaurada!, pág. 118).