La Bíblia m’ha canviat la vida

QUÈ li va semblar més gratificant a un empresari escocés que la seua prestigiosa carrera? Com va poder un home del Brasil abandonar un estil de vida promiscu i véncer la seua addicció a la cocaïna? Què va ajudar un jove eslové a deixar la beguda? Deixem que ells mateixos responguen.

«La meua vida semblava ideal» (JOHN RICKETTS)

ANY DE NAIXEMENT: 1958

PAÍS D’ORIGEN: ESCÒCIA

ANTECEDENTS: EMPRESARI D’ÈXIT

EL MEU PASSAT: Vaig tindre una infància acomodada en sentit econòmic. Mon pare era un oficial de l’exèrcit britànic, així que la meua família i jo ens mudàvem a sovint. A més de viure en Escòcia, vam estar en Anglaterra, Alemanya, Kenya, Malàisia, Irlanda i Xipre. A partir dels huit anys, vaig cursar els meus estudis en diferents internats d’Escòcia i, finalment, em vaig graduar en la Universitat de Cambridge.

Quan vaig complir 20 anys, vaig emprendre una trajectòria professional de huit anys en la indústria petroliera. Primer vaig treballar en l’Amèrica del Sud, després en Àfrica i, finalment, en Austràlia Occidental, on vaig fundar una empresa d’inversions que més avant vaig vendre.

Gràcies als ingressos d’aquella venda vaig poder jubilar-me a l’edat de 40 anys. Què faria amb tant de temps lliure? Em vaig dedicar a viatjar. Vaig recórrer Austràlia dos voltes en moto i vaig pegar la volta al món. La meua vida semblava ideal.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Abans de jubilar-me, ja sentia la necessitat d’agrair-li a Déu la vida que portava. Així que vaig començar a anar a l’Església anglicana, en la qual m’havia criat, però allí no ensenyaven molt de la Bíblia. Després vaig estudiar amb els mormons, però em va decepcionar la seua falta de confiança en la Bíblia.

Un dia, els testimonis de Jehovà tocaren a la meua porta. Immediatament, em vaig adonar que basaven totes les seues creences en la Paraula de Déu. Un dels textos bíblics que em van mostrar va ser 1 Timoteu 2:3, 4, on diu que Déu «vol que tots els hòmens se salven i arriben al coneixement de la veritat». Em va cridar l’atenció que els Testimonis no només donaven importància a tindre coneixement de la Bíblia, sinó al fet que este fora exacte.

A l’estudiar amb ells, vaig poder adquirir eixe coneixement exacte. Entre altres coses, em va alegrar aprendre que Déu i Jesús són dos sers diferents i que no formen part d’una misteriosa trinitat (Joan 14:28; 1 Corintis 11:3). Vaig pensar en tot el temps que havia malgastat intentant comprendre aquella doctrina incomprensible. La veritat era molt més senzilla!

Poc després, vaig començar a assistir a les reunions dels Testimonis. M’impressionaren la seua amabilitat i els seus elevats principis. Aquelles persones em semblaven uns sants. L’amor sincer que es demostraven em va convéncer que tenien la religió verdadera (Joan 13:35).

COM M’HE BENEFICIAT: Després del meu baptisme vaig conéixer a Diane, una dona meravellosa que s’havia criat com a testimoni de Jehovà. Em van atraure les seues bones qualitats i, amb el temps, ens casàrem. La seua amistat i el seu suport van resultar ser una verdadera benedicció de part de Jehovà.

Desitjàvem de tot cor anar a un lloc on hi haguera més necessitat de proclamadors del missatge bíblic, així que en 2010 ens mudàrem a Belize, en l’Amèrica Central. Ací prediquem a persones que estimen a Déu i estan ansioses per aprendre més sobre ell.

Ara que sé la veritat sobre Déu i la Bíblia, sent pau interior. Ser evangelitzador de temps complet m’ha donat l’alegria d’ajudar moltes persones a conéixer la Paraula de Déu. No hi ha res millor que vore com el missatge de la Bíblia canvia la vida de la gent tal com va canviar la meua. Per fi he trobat la millor manera de donar-li les gràcies a Jehovà per la meua vida.

«Foren molt amables amb mi» (MAURÍCIO ARAÚJO)

ANY DE NAIXEMENT: 1967

PAÍS D’ORIGEN: BRASIL

ANTECEDENTS: ESTIL DE VIDA IMMORAL

EL MEU PASSAT: Em vaig criar en Avaré, una xicoteta ciutat en l’estat de São Paulo, on els habitants pertanyen majoritàriament a la classe obrera.

Mon pare va morir abans que jo nasquera. De xiquet solia provar-me la roba de ma mare quan ella no estava en casa. Els meus gestos es van tornar efeminats, i la gent em considerava gai. Amb el temps, vaig començar a tindre relacions sexuals amb altres xicons i, fins i tot, amb hòmens adults.

En els últims anys de la meua adolescència, freqüentava clubs nocturns, bars i inclús esglésies per a buscar hòmens i dones amb els quals tindre relacions sexuals. En Carnestoltes, em vestia de dona i ballava en les desfilades de les escoles de samba. Vaig arribar a ser molt conegut.

En el meu cercle d’amics hi havia gais, prostitutes i drogaddictes. Alguns em van incitar a fumar crac, i no vaig tardar en viciar-me. A voltes ens passàvem la nit sencera fumant. En altres ocasions, m’aïllava i em passava el dia sencer fumant crac a soles. Estava tan demacrat que es va escampar el rumor que tenia sida.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Llavors vaig conéixer els testimonis de Jehovà, els quals foren molt amables amb mi. Em van llegir les paraules de Romans 10:13, on diu que «tots els qui invoquen el nom del Senyor se salvaran». D’esta manera, vaig comprendre que era important utilitzar el nom de Déu. A sovint, després d’haver fumat crac durant tota la nit, obria la finestra per a mirar al cel i li demanava a Jehovà entre llàgrimes que m’ajudara.

A ma mare l’angoixava molt vore com m’arruïnava la vida, així que em vaig resoldre a deixar les drogues. Poc després, vaig acceptar estudiar la Bíblia amb els Testimonis. Ells m’asseguraren que l’estudi m’ajudaria a lluitar contra l’addicció, i aixina va ser.

A mesura que aprenia més veritats bíbliques, vaig entendre que havia de fer grans canvis. Abandonar les pràctiques homosexuals va ser especialment difícil, perquè havien format part de la meua vida des que tinc ús de raó. Era essencial que canviara d’ambient, de manera que vaig posar fi a les amistats que tenia i vaig deixar d’anar a bars i clubs nocturns.

Encara que res d’això em va resultar fàcil, em consolava pensar que Jehovà s’interessava per mi i valorava els meus esforços (1 Joan 3:19, 20). En 2002, ja havia abandonat les pràctiques homosexuals i, per això, vaig poder batejar-me com a testimoni de Jehovà.

COM M’HE BENEFICIAT: Ma mare es va sorprendre tant per la meua transformació que també va començar a estudiar la Bíblia. Lamentablement, va patir un infart cerebral. A pesar d’això, continua aprofundint el seu amor per Jehovà i la seua Paraula.

Fa huit anys que dedique la major part del meu temps a ensenyar a altres persones les veritats bíbliques. He d’admetre que he hagut de lluitar contra els mals desitjos més d’una volta, però em reconforta saber que si no els duc a terme, Jehovà estarà content amb mi.

Acostar-me a Déu i viure com a ell li agrada ha augmentat la meua autoestima. Ara sí que puc dir que soc un home feliç.

«Era un barril sense fons» (LUKA ŠUC)

ANY DE NAIXEMENT: 1975

PAÍS D’ORIGEN: ESLOVÈNIA

ANTECEDENTS: ABÚS DE L’ALCOHOL

EL MEU PASSAT: Vaig nàixer a Ljubljana, la capital d’Eslovènia. La meua infància va ser tranquiŀla fins que, quan jo tenia quatre anys, mon pare es va suïcidar. Com a conseqüència d’eixa tragèdia, ma mare va haver de treballar molt per a traure’ns avant al meu germà i a mi.

Als 15 anys, em vaig mudar a ca la meua iaia. M’agradava viure amb ella, perquè molts dels meus amics vivien en el seu barri i tenia més llibertat que amb ma mare. Als 16, vaig fer amistat amb un grup de gent que eixia a beure els caps de setmana. Em vaig deixar el monyo llarg, vestia com un revolucionari i, amb el temps, vaig començar a fumar.

Vaig provar diferents drogues, però l’alcohol m’agradava més. En poc temps, vaig passar de prendre un parell de copes de vi a beure’m més d’una botella jo a soles. Era un expert dissimulant lo borratxo que estava. A voltes, només l’alé em delatava, i fins i tot en eixes ocasions, ningú podia sospitar que probablement havia ingerit indistintament uns quants litres de vi, cervesa o vodka.

Moltes vegades era jo qui ajudava els meus amics a mantindre’s en peus després d’una nit de discoteca, encara que haguera begut el doble que ells. Un dia, vaig escoltar un dels meus amics dir-li a un altre que jo era un barril sense fons. Aquell comentari em va ferir, perquè aixina és com anomenen despectivament als qui beuen molt en Eslovènia.

Com a resultat, em vaig parar a pensar en el que estava fent amb la meua vida. Els sentiments d’inutilitat m’angoixaven. No res del que feia semblava tindre sentit.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Més o menys per aquella època, em vaig fixar que un dels meus companys de classe havia canviat d’actitud, s’havia tornat més tranquil. Com sentia curiositat, li vaig dir d’anar a una cafeteria per a parlar un poquet. Em va explicar que havia començat a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà. També em va comentar algunes de les coses que estava aprenent. Com la meua formació religiosa era pràcticament nuŀla, tot el que em deia em semblava nou. Vaig començar a assistir a les reunions dels Testimonis i a estudiar la Bíblia amb ells.

Aixina va ser com vaig aprendre veritats molt animadores. Per exemple, vaig descobrir que estem vivint en el que la Bíblia anomena «els darrers dies» (2 Timoteu 3:1-5). També que Déu prompte eliminarà les persones roïnes, però a les bones els donarà l’oportunitat de viure per sempre en la terra convertida en un paradís (Salm 37:29). Vaig decidir posar en orde la meua vida per a poder estar entre eixes persones bones.

Quan vaig parlar amb les meues amistats del que havia aprés, la majoria es va burlar de mi. Curiosament, això em va ajudar, perquè em vaig adonar que no eren bons amics. A més, vaig comprendre que haver-me ajuntat amb la gent equivocada era l’arrel del meu problema amb l’alcohol, perquè només volien que arribara el cap de setmana per a tornar-se a emborratxar.

Vaig decidir trencar amb tot allò i fer amics nous entre els testimonis de Jehovà. Ells no sols m’animaven, sinó que també estimaven a Déu de cor i s’esforçaven per viure segons les Seues normes. La seua companyia sana em va fer molt de bé i, amb el temps, vaig aconseguir deixar la beguda.

COM M’HE BENEFICIAT: Done gràcies a Jehovà perquè ja no necessite l’alcohol per a ser feliç. No sé com hauria acabat si haguera seguit amb el meu estil de vida anterior. El que tinc clar és que ara em sent molt millor.

He tingut el privilegi de treballar els últims set anys en la sucursal dels testimonis de Jehovà en Eslovènia. Sense dubte, conéixer a Jehovà i servir-lo li ha donat verdader sentit a la meua vida.