«La tolerància [és] la virtut que fa possible la pau.» (Declaració de principis sobre la tolerància de la UNESCO de 1995)

 Per contra, la intolerància pot fer que les persones es tracten amb falta de respecte i, fins i tot, arriben a odiar-se. Quan les persones tenen sentiments com estos, a sovint promouen l’odi amb el que diuen, actuen amb prejuís i inclòs són violents.

 No obstant, hi ha diferents opinions sobre què significa la tolerància. Alguns pensen que a les persones tolerants els hauria de paréixer bé tota classe de comportaments i pràctiques. Altres tenen el mateix punt de vista que diu la Bíblia, és a dir, que les persones tolerants respecten el dret que té cada u de decidir quins són els seus valors i les seues creences encara que no tinguen la mateixa opinió.

 Pot ajudar-nos la Bíblia a ser realment tolerants en l’actualitat?

El punt de vista bíblic sobre la tolerància

 La Bíblia promou la tolerància al dir: «Que tots sàpien que sou persones raonables» (Filipencs 4:5 La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo [TNM]). De fet, ens anima a tractar els altres d’una manera considerada, amable i justa. Però, açò no significa que les persones tolerants estiguen d’acord o adopten els valors que tinguen altres persones. Tampoc impedixen que cada u prenga les seues decisions.

 A més, la Bíblia ens ensenya quina és la millor manera de comportar-nos per a que disfrutem de la millor vida possible (Isaïes 48:17, 18). Per exemple menciona: Déu «t’ha dit, oh, home, el que és bo» (Miquees 6:8 TNM).

 No obstant, la Bíblia també diu: «De legislador i de jutge només n’hi ha un [...]. Però tu, qui ets per a judicar els altres?» (Jaume 4:12). Per tant, Déu no ens ha donat autoritat per a jutjar els altres, més bé ens ha concedit a tots la llibertat i la responsabilitat de prendre les nostres decisions (Deuteronomi 30:19).

Què diu la Bíblia sobre el respecte?

 La Bíblia diu: «Respecteu tots els hòmens» (1 Pere 2:17 Bíblia valenciana. Traducció interconfessional). Per tant, aquells que decidisquen viure segons les normes de la Bíblia, han de tractar a tot el món amb respecte, independentment de les seues creences o de la seua manera de viure (Lluc 6:31). Açò no vol dir que estiguen d’acord amb tot el que pensen o creuen els altres, ni tampoc que donen suport a cada decisió que prenen. Més bé, en comptes de ser irrespectuosos o maleducats, s’esforcen per tractar els altres de la millor manera, igual que va fer Jesús.

 Per exemple, una volta Jesús es va trobar amb una dona que practicava una religió amb la qual ell no estava d’acord. Esta dona també estava vivint amb un home amb qui no estava casada, un estil de vida que Jesús no aprovava. Aixina i tot, ell li va parlar amb respecte (Joan 4:9, 17-24).

 Igual que Jesús, els cristians sempre han d’estar preparats per a explicar les seues creences a aquells que vullguen escoltar, però ho han de fer amb molt de respecte (1 Pere 3:16 [v. 15 en altres bíblies]). La Bíblia diu que no han d’imposar les seues opinions, més bé diu que «un servent del Senyor no s’ha de barallar, sinó que ha de ser amable amb tots», fins i tot amb aquells que no tenen les mateixes creences (2 Timoteu 2:24).

Què diu la Bíblia sobre l’odi?

 La Bíblia diu: «Busqueu la pau amb tots» (Hebreus 12:14 TNM). Òbviament, una persona que busca la pau, rebutja l’odi i s’esforça per conviure amb tots pacíficament, però sense deixar de costat els seus valors (Mateu 5:9). De fet, la Bíblia anima els cristians a estimar els seus enemics i a tractar de manera bondadosa fins i tot a aquells que els tracten malament (Mateu 5:44).

 És de veres que la Bíblia diu que Déu «odia» o «detesta» les accions que danyen els altres o perjudiquen la seua dignitat (Proverbis 6:16-19). No obstant, el terme «odiar» que s’utilitza ací, descriu un sentiment intens d’aversió o rebuig per les males accions. De fet, la Bíblia mostra que Déu sempre està dispost a perdonar i a ajudar les persones que vullguen canviar a viure segons les seues normes (Isaïes 55:7).

Versicles bíblics sobre la tolerància i el respecte

 Titus 3:2 TNM: «Que siguen raonables i que sempre siguen dòcils amb tots els hòmens».

 Mateu 7:12: «Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen».

 Josué 24:15: «Escolliu hui quins déus voleu adorar».

 Fets 10:34 Evangelis, per Joan F. Mira: «Déu no té cap favoritisme amb les persones».

 Habacuc 1:12, 13: [Els ulls de Déu] «no poden tolerar tanta opressió».

 Romans 12:19 TNM: «Deixeu lloc a la ira. Perquè està escrit: “La venjança és meua; jo els donaré el que es mereixen, diu Jehovà”». a

 Déu no li ha donat autoritat a ningú per a venjar-se, ja que ell s’assegurarà que es faça justícia en el moment oportú. Per a saber més, llig l’article «Hi haurà algun dia verdadera justícia en el món?».