Alguns pensen que una traducció paraula per paraula, semblant a les versions interlineals, és la millor manera d’entendre el que volien transmetre els idiomes originals. Però això no és sempre així. Vegem-ne algunes raons:

• No existeixen dos idiomes que tinguin la mateixa gramàtica i vocabulari i que construeixin les frases de la mateixa manera. El professor d’hebreu Samuel Driver va escriure que els idiomes «no només són diferents per la seva gramàtica i per les arrels de les paraules, sinó també [...] per la manera com les idees s’estructuren en les frases». Cada idioma té un patró de pensament diferent. «Per tant», continua el professor Driver, «cada idioma estructura les frases de manera diferent.»

• No hi ha cap idioma modern que tingui el mateix vocabulari i gramàtica que l’hebreu, l’arameu i el grec bíblics. Per aquesta raó, una traducció paraula per paraula no seria fàcil d’entendre i, fins i tot, podria transmetre una idea equivocada.

• Una paraula o una expressió poden tenir diferents significats depenent del context.

Alguns passatges es poden traduir literalment de l’idioma original, però sempre s’ha de fer amb molta cura.

Els següents exemples mostren que una traducció paraula per paraula pot transmetre una idea equivocada:

• A les Escriptures s’utilitzen les paraules dormir i adormir-se per fer referència tant al son físic com a la mort (Mateu 28:13;  Fets 7:60). Quan aquestes paraules s’utilitzen en contextos on es fa referència a la mort, els traductors de la Bíblia poden utilitzar expressions com ara adormir-se en la mort per ajudar el lector a entendre la idea correctament (1 Corintis 7:39; 1 Tessalonicencs 4:13; 2 Pere 3:4).

• A Efesis 4:14, l’apòstol Pau va fer servir una expressió que literalment es pot traduir com a «en el joc dels daus dels homes». Aquesta expressió antiga feia referència a fer trampes amb els daus. En la majoria d’idiomes, una traducció literal d’aquesta frase no té sentit. Per això, traduir-la com a «homes que enganyen amb trampes» transmet el sentit de manera més clara.

• A Romans 12:11 apareix una expressió grega que literalment significa ‘en l’esperit bullint’. Però com que aquesta expressió no transmet la idea correcta en català, en aquesta traducció s’ha traduït d’aquesta manera: «Que l’esperit us ompli d’entusiasme.»

• Al Sermó de la Muntanya, Jesús va utilitzar una expressió que sovint es tradueix com a «feliços els pobres en l’esperit» (Mateu 5:3, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society). Però en molts idiomes, una traducció literal d’aquestes paraules no deixa clar el seu significat i, en alguns casos, fins i tot pot donar a entendre que «els pobres en l’esperit» són persones que pateixen algun desequilibri mental o que no tenen vitalitat ni força de voluntat. Però el que Jesús volia ensenyar és que la nostra felicitat no depèn de satisfer les nostres necessitats físiques, sinó de reconèixer que necessitem la guia de Déu (Lluc 6:20). Per tant, traduccions com «els que reconeixen les seves necessitats espirituals» o «els que reconeixen que necessiten Déu» reflecteixen de manera més exacta el significat de l’expressió original (Mateu 5:3 i nota).

• En molts contextos, la paraula hebrea que es tradueix «gelosia» significa el mateix que en català, és a dir, estar molt enfadat per la suposada infidelitat d’algú estimat o envejar el que els altres tenen (Proverbis 6:34; 27:4). Però aquesta paraula hebrea també pot tenir un significat positiu. De vegades  s’utilitza per parlar del «zel», o sentiment protector, que Jehovà té pels seus servents o al fet que «exigeix devoció exclusiva» (Èxode 34:14; 2 Reis 19:31; Ezequiel 5:13; Zacaries 8:2). També s’utilitza per parlar de la devoció que els seus servents fidels tenen per ell i per la seva adoració i al fet que no toleren que Déu tingui cap rival (Salm 69:9; 119:139; Nombres 25:11).

• La paraula hebrea que normalment s’utilitza per fer referència a la mà pot tenir molts significats. Segons el context es pot traduir com a «domini», «generositat» o «poder» (2 Samuel 8:3; 1 Reis 10:13; Proverbis 18:21). De fet, aquesta paraula hebrea s’ha traduït de més de 40 maneres diferents a la Traducció del Nou Món en català.

Tenint tot això en compte, queda clar que traduir la Bíblia implica més que traduir sempre de la mateixa manera cada paraula de l’idioma original. Els traductors han d’escollir amb cura les paraules que transmetin millor les idees dels idiomes originals. A més, perquè el text sigui fàcil de llegir, les frases han de seguir les normes gramaticals de l’idioma al qual es tradueix.

D’altra banda, no s’ha d’arribar a l’extrem de canviar tant el text que es perdi el significat original. Si es fa una paràfrasi del text segons la interpretació del traductor, es pot distorsionar el significat que tenia el text original. Per què passa això? Perquè el traductor pot incloure sense voler el que ell creu que vol dir el text o pot ometre detalls importants. Per tant, encara que les paràfrasis de la Bíblia són fàcils de llegir, un estil de traducció tan lliure pot fer que el lector no entengui el missatge original.

Les creences d’un traductor poden influir en la seva traducció. Per exemple, Mateu 7:13 diu: «Ampla és la porta i espaiós és el camí que duu a la destrucció.» Alguns traductors, potser influïts per creences errònies, han fet servir la paraula infern en comptes de la paraula destrucció, que és el que significa la paraula grega.

Els traductors de la Bíblia han de tenir en compte que la Bíblia es va escriure fent servir el llenguatge de persones senzilles, com ara pagesos, pastors i pescadors (Nehemies 8:8, 12; Fets 4:13). Per aquesta raó, una bona traducció de la Bíblia fa que les persones  de bon cor puguin entendre el seu missatge, siguin quins siguin els seus antecedents. En comptes d’utilitzar expressions complicades, és millor fer servir expressions clares i senzilles perquè tothom les pugui entendre.

Molts traductors de la Bíblia, sense cap mena de justificació, s’han atrevit a ometre el nom de Déu, Jehovà, d’algunes traduccions modernes, tot i que aquest nom apareix a manuscrits bíblics antics (consulta l’apèndix A4). Moltes traduccions han substituït el nom de Déu per un títol, com ara Senyor, i fins i tot han amagat que Déu té un nom. Per exemple, a algunes traduccions, a Joan 17:26 diu: «He fet que et coneguin», i a Joan 17:6: «T’he donat a conèixer a aquells que tu em vas entregar.» Però això no és el que Jesús va dir a la seva oració. Una traducció més exacta és: «Els he donat a conèixer el teu nom» i «he donat a conèixer el teu nom als que tu m’has donat».

El pròleg de la primera edició de la Traducció del Nou Món en anglès deia: «Aquesta traducció no és una paràfrasi. El nostre objectiu ha sigut traduir de manera tan literal com ens ha estat possible, sempre que l’anglès modern ho ha permès i no s’enfosquia el significat del text.» Per tant, l’objectiu del Comitè de Traducció de la Bíblia del Nou Món ha sigut trobar l’equilibri entre utilitzar paraules o expressions que reflecteixin el text original i, alhora, transmetre la idea correcta de manera natural. Per aquesta raó, aquesta traducció és fàcil de llegir i el lector pot tenir plena confiança que s’ha transmès de manera fidel el missatge inspirat de la Bíblia (1 Tessalonicencs 2:13).