Eclesiastès 5:1-20
5 Vigila els teus passos sempre que vagis a la casa del Déu verdader.+ És millor apropar-s’hi per escoltar+ que per fer un sacrifici com fan els estúpids,+ perquè ells no s’adonen que estan actuant malament.
2 No et precipitis a l’hora de parlar, ni deixis que el teu cor parli sense pensar davant del Déu verdader,+ perquè el Déu verdader és al cel, però tu ets a la terra. És per això que has de dir poques paraules.+
3 Perquè els somnis són el resultat de tenir massa preocupacions,+ i la xerrameca de l’estúpid és el resultat de parlar massa.+
4 Sempre que facis un vot a Déu, no triguis a complir-lo,+ perquè a ell no li agraden els insensats.+ El que prometis en un vot, compleix-ho.+
5 Més val no fer cap vot que fer-ne un i no complir-lo.+
6 No deixis que la teva boca et faci pecar,*+ ni diguis davant de l’àngel* que ha sigut un error.+ Per què has de fer que el Déu verdader s’indigni pel que has dit i hagi de destruir el treball de les teves mans?+
7 Quan algú té massa preocupacions, somia;+ igualment, quan algú parla molt, diu paraules buides. Però tu, tem el Déu verdader.+
8 Si veus que a la teva província es comet algun abús contra els pobres i que es viola la justícia i la rectitud, no et sorprenguis.+ Perquè a aquest alt funcionari el vigila algú que és superior a ell, i per damunt d’ells n’hi ha d’altres que tenen una posició encara més elevada.
9 A més, el que produeix la terra es reparteix entre tots ells. Fins i tot el rei s’alimenta del que produeix el camp.+
10 Qui estima els diners* no en té mai prou, i qui estima les riqueses no tindrà prou amb els seus ingressos.+ Això també és en va.+
11 Quan augmenten les coses bones, també augmenten les persones que les consumeixen.+ I quin benefici en treu el propietari, a part de mirar-se-les?+
12 El treballador* té un son dolç, tant si menja molt com si menja poc, però el ric, de tant que té, no pot dormir.
13 He vist una terrible desgràcia sota el sol: que un propietari acumuli riqueses per perjudicar-se a si mateix.
14 Ell perd aquestes riqueses per culpa d’un mal negoci, i quan té un fill, es troba amb les mans buides.+
15 Igual que l’home surt nu del ventre de la seva mare, se n’anirà nu, tal com va venir.+ I no podrà emportar-se res per tot el seu treball dur.+
16 Això també és una terrible desgràcia: se n’anirà exactament com ha vingut. I què en treu la persona que treballa sense parar com si perseguís el vent?+
17 A més, cada dia menja a les fosques, amb moltíssima frustració i amb malaltia i ràbia.+
18 Això és el que he vist: és bo i just que l’home mengi, begui i gaudeixi de tot el treball dur+ que fa amb tant d’esforç sota el sol durant els pocs dies de vida que el Déu verdader li ha donat, ja que aquesta és la seva recompensa.*+
19 A més, quan el Déu verdader dona a un home riqueses i béns,+ i també la capacitat de gaudir-los, aquest ha d’acceptar la seva recompensa* i gaudir del seu treball dur. Això és un regal de Déu.+
20 Perquè gairebé ni pensarà en la brevetat de la seva vida, ja que el Déu verdader el fa estar concentrat en l’alegria del seu cor.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «faci pecar la teva carn».
^ O «del missatger».
^ Lit. «la plata».
^ O «servidor».
^ O «porció».
^ O «porció».
