Gènesi 3:1-24
3 Ara bé, la serp+ era el més cautelós* de tots els animals salvatges que Jehovà Déu havia fet. I va dir a la dona: «¿És veritat que Déu us ha dit que no podeu menjar de tots els arbres del jardí?»+
2 Llavors la dona va contestar a la serp: «Podem menjar del fruit dels arbres del jardí.+
3 Però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí,+ Déu ha dit: “No en mengeu. No, no el toqueu. Perquè si ho feu, morireu.”»
4 Llavors la serp va dir a la dona: «No morireu pas.+
5 Perquè Déu sap que el mateix dia que en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com Déu: coneixereu el bé i el mal.»+
6 Així doncs, la dona va veure que el fruit de l’arbre era bo per menjar i desitjable a la vista. En efecte, l’arbre feia goig de veure. Per això, va agafar del fruit i en va començar a menjar.+ Després, quan va estar amb el seu marit, també li va donar del fruit, i ell en va començar a menjar.+
7 Llavors a tots dos se’ls van obrir els ulls i es van adonar que estaven nus. Així que van cosir fulles de figuera per tapar-se.*+
8 Més tard, l’home i la seva dona van sentir la veu de Jehovà Déu, que caminava pel jardí a l’hora del dia en què bufava la brisa, i es van amagar de Jehovà Déu entre els arbres del jardí.
9 I Jehovà Déu va estar cridant l’home, dient-li: «On ets?»
10 Finalment l’home li va dir: «He sentit la teva veu al jardí, però he tingut por perquè estava nu, i per això m’he amagat.»
11 I Déu li va preguntar: «Qui t’ha dit que estaves nu?+ ¿Has menjat de l’arbre del qual et vaig manar que no en mengessis?»+
12 L’home va contestar: «La dona que em vas donar m’ha donat del fruit de l’arbre, i per això n’he menjat.»
13 Llavors Jehovà Déu va dir a la dona: «Què has fet?» I la dona va respondre: «La serp m’ha enganyat, i per això n’he menjat.»+
14 Aleshores Jehovà Déu va dir a la serp:+ «Com que has fet això, seràs maleïda entre tots els animals domèstics i tots els animals salvatges. Sobre el teu ventre t’arrossegaràs, i menjaràs pols tots els dies de la teva vida.
15 I faré que hi hagi enemistat*+ entre tu+ i la dona,+ i entre la teva descendència+ i la descendència d’ella.+ Ell t’esclafarà* el cap,+ i tu el feriràs al* taló.»+
16 A la dona li va dir: «Faré que tinguis molts més patiments durant l’embaràs, i donaràs a llum amb dolor. Desitjaràs intensament estar amb el teu marit i ell et dominarà.»
17 I a Adam* li va dir: «Com que has fet cas de la teva dona* i has menjat de l’arbre del qual et vaig manar: “No en mengis”,+ el terra queda maleït per culpa teva.+ T’hauràs d’esforçar molt per aconseguir aliment del terra tots els dies de la teva vida.+
18 El terra et donarà espines i cards, i hauràs de menjar la vegetació del camp.
19 Amb la suor del teu front menjaràs pa* fins que tornis a la terra, perquè d’allà vas ser format.+ Perquè ets pols, i a la pols tornaràs.»+
20 Després d’això, Adam li va posar el nom d’Eva* a la seva dona, perquè ella seria la mare de tota la humanitat.*+
21 I Jehovà Déu va fer llargues robes de pell per a Adam i la seva dona perquè es vestissin.+
22 Llavors Jehovà Déu va dir: «L’home s’ha tornat com un de nosaltres al conèixer el bé i el mal.+ Per això, perquè no allargui la mà i també agafi del fruit de l’arbre de la vida,+ i en mengi i visqui per sempre...»*
23 Aleshores Jehovà Déu el va expulsar del jardí de l’Edèn+ perquè cultivés la terra d’on havia sigut format.+
24 Així que va fer fora l’home, i va posar a l’est del jardí de l’Edèn els querubins+ i una espasa flamejant que donava voltes contínuament. D’aquesta manera, va quedar bloquejat el camí a l’arbre de la vida.
Notes a peu de pàgina
^ O «astut», «llest».
^ O «per tapar-se la zona dels malucs».
^ O «el colpejaràs al», «li esclafaràs el».
^ O «et colpejarà», «et ferirà».
^ O «hostilitat».
^ Significa ‘home terrestre’ o ‘humanitat’.
^ Lit. «la veu de la teva dona».
^ O «aliment».
^ Significa ‘vivent’.
^ Lit. «tots els vivents».
^ O «temps indefinit».
