Isaïes 63:1-19

  • Jehovà es venja de les nacions (1-6)

  • L’amor lleial de Jehovà en el passat (7-14)

  • Oració de penediment (15-19)

63  Qui és aquest que ve d’Edom,+de Bosrà,+ amb roba de colors vius,*aquest que porta roba esplèndidai que avança amb gran poder? «Soc jo, aquell que parla amb justícia,aquell que té gran poder per salvar.»  2  Per què és vermella la teva robai per què els teus vestits són com els d’algú que trepitja raïm al cup?+  3  «He trepitjat el cup de vi tot sol. No hi havia ningú de cap poble amb mi. En la meva fúria, no vaig deixar de trepitjar-los,i en la meva ira, no vaig deixar d’esclafar-los.+ Els meus vestits van quedar esquitxats de la seva sang,i he tacat tota la meva roba.  4  Perquè el dia de la venjança és dins del meu cor+i l’any dels meus recomprats ha arribat.  5  Vaig mirar, però no hi havia ningú que oferís ajuda,em vaig quedar consternat al veure que ningú va oferir el seu suport. Per això, el meu braç va portar la salvació*+i la meva ira em va donar suport.  6  En la meva fúria, vaig trepitjar pobles,els vaig emborratxar amb la meva ira+i vaig vessar la seva sang a terra.»  7  Parlaré dels actes d’amor lleial de Jehovà,dels actes dignes de lloança de Jehovà,a causa de tot el que Jehovà ha fet per nosaltres,+de totes les coses bones que ha fet a favor de la casa d’Israelper la seva misericòrdia i el seu gran amor lleial.  8  Perquè va dir: «Sens dubte, ells són el meu poble, són fills que no seran deslleials.»+ De manera que ell es va convertir en el seu Salvador.+  9  Durant tots els seus patiments, ell també va patir.+ El seu missatger personal* els va salvar.+ Pel seu amor i per la seva compassió els va recomprar,+i els va aixecar i els va portar en braços tots els dies de temps passats.+ 10  Però ells es van rebeŀlar+ i van entristir el seu esperit sant.+ Llavors ell es va convertir en el seu enemic+i va lluitar contra ells.+ 11  I van recordar els temps passats,els dies del seu servent Moisès: «On és aquell que els va fer sortir del mar+ amb els pastors del seu ramat?+ On és aquell que va posar dins d’ell el seu esperit sant,+ 12  aquell que va fer que el seu braç gloriós estigués amb la mà dreta de Moisès,+aquell que va dividir les aigües davant d’ells+per fer-se un nom etern,+ 13  aquell que els va fer caminar a través de les aigües turbulentes,*de manera que van caminar sense ensopegar,com un cavall a camp obert?* 14  L’esperit de Jehovà els va fer descansar+igual que el bestiar descansa quan baixa a la plana.» Així vas guiar el teu pobleper fer-te un nom majestuós.+ 15  Mira cap a baix des del celi observa des de la teva elevada residència, santa i gloriosa. On són el teu zel i el teu poder,la teva profunda compassió*+ i la teva misericòrdia?+ Ens has privat d’ells. 16  Perquè tu ets el nostre Pare.+ Encara que Abraham no ens coneguii que Israel no ens reconegui,tu, Jehovà, ets el nostre Pare. Des de temps antics, el teu nom és El Nostre Recomprador.+ 17  Jehovà, per què permets* que ens desviem dels teus camins? Per què permets que els nostres cors s’endureixin i que no et temem?+ Torna per amor als teus servents,les tribus de la teva herència.+ 18  Per poc temps, el teu poble sant va posseir la terra. Els nostres enemics han trepitjat el teu santuari.+ 19  Fa massa temps que som com els que mai has governat,com els que mai han portat el teu nom.

Notes a peu de pàgina

O potser «de color vermell viu».
O «em va portar la victòria».
O «L’àngel que hi havia a la seva presència».
O «profundes».
O «al desert».
Lit. «la commoció de les teves entranyes».
Lit. «fas».