Jonàs 4:1-11

  • Jonàs s’enfada i vol morir (1-3)

  • Jehovà ensenya a Jonàs a ser misericordiós (4-11)

    • «Creus que t’has d’enfadar tant?» (4)

    • La lliçó de la carbassera vinatera (6-10)

4  Però això no li va agradar gens a Jonàs, i es va enfadar moltíssim. 2  Així que va fer aquesta oració a Jehovà: «Jehovà, això és el que em temia quan encara estava a la meva terra! Per això vaig intentar fugir a Tarsis,+ perquè sabia que ets un Déu compassiu i misericordiós, que ets pacient,* que estàs ple d’amor lleial+ i que les desgràcies et posen molt trist. 3  Jehovà, si us plau, treu-me la vida, perquè prefereixo morir que estar viu.»+ 4  I Jehovà li va preguntar: «Creus que t’has d’enfadar tant?» 5  Aleshores Jonàs va sortir de Nínive i es va asseure a l’est de la ciutat. Allà es va fer una cabana i va seure a la seva ombra per veure què li passaria a la ciutat.+ 6  Llavors Jehovà va fer créixer una carbassera vinatera* perquè fes ombra a Jonàs i se sentís millor. I Jonàs estava molt content amb la seva carbassera. 7  Però l’endemà, a trenc d’alba, el Déu verdader va fer que un cuc ataqués la carbassera, i la planta es va assecar. 8  Quan va sortir el sol, Déu també va enviar un vent de l’est molt calent. El sol picava tan fort sobre Jonàs que estava a punt de desmaiar-se. I Jonàs seguia demanant la mort, i deia: «Prefereixo morir que estar viu.»+ 9  I Déu va dir a Jonàs: «Creus que pots enfadar-te tant per una carbassera?»+ Jonàs li va contestar: «És clar que em puc enfadar. Estic tan enfadat que em vull morir.» 10  Però Jehovà li va dir: «A tu t’ha fet pena una carbassera que no has plantat ni has fet créixer, que ha crescut en una sola nit i s’ha mort en una sola nit. 11  I a mi, no m’hauria de fer pena Nínive, la gran ciutat,+ on viuen més de 120.000 persones que no saben ni la diferència entre el que està bé i el que està malament,* a més de tots els seus animals?»+

Notes a peu de pàgina

O «no et poses furiós fàcilment».
O potser «un ricí».
O «entre la seva mà dreta i la seva mà esquerra».