Daniel 5:1-31
5 El rei Belsatsar+ va fer un gran banquet per a mil dels seus nobles i va estar bevent vi davant d’ells.+
2 Sota l’efecte del vi, Belsatsar va ordenar que portessin els recipients d’or i de plata que Nabucodonosor, el seu pare, havia agafat del temple de Jerusalem,+ perquè el rei, els seus nobles, les seves concubines i les seves esposes secundàries hi beguessin.
3 Llavors li van portar els recipients d’or que s’havien endut del temple de la casa de Déu a Jerusalem, i el rei, els seus nobles, les seves concubines i les seves esposes secundàries hi van beure.
4 Van beure vi i van lloar els déus d’or, de plata, de coure, de ferro, de fusta i de pedra.
5 De sobte, van aparèixer els dits de la mà d’un home i van començar a escriure sobre el guix de la paret del palau del rei, davant del canelobre, i el rei veia la mà que escrivia.
6 Aleshores el rei es va posar pàŀlid,* i els seus pensaments el van espantar tant que les cames li fallaven+ i els genolls li xocaven l’un amb l’altre.
7 El rei es va posar a cridar que fessin venir els endevins, els caldeus* i els astròlegs.+ I va dir als savis de Babilònia: «Qui llegeixi aquesta inscripció i em digui què vol dir, faré que el vesteixin de porpra i que li posin un collaret d’or al coll,+ i ocuparà el tercer lloc al regne.»+
8 Llavors van entrar tots els savis del rei, però no van ser capaços de llegir la inscripció ni d’explicar al rei què volia dir.+
9 El rei Belsatsar es va espantar molt i es va posar pàŀlid, i els seus nobles estaven desconcertats.+
10 Quan la reina va sentir el que deien el rei i els seus nobles, es va presentar a la sala del banquet, i va dir: «Que el rei visqui per sempre! No deixis que els teus pensaments t’espantin ni et posis pàŀlid.
11 Al teu regne hi ha un home que té l’esperit dels déus sants. En temps del teu pare, era conegut pel seu coneixement, la seva perspicàcia i la seva saviesa, que era com la saviesa dels déus.+ El rei Nabucodonosor, el teu pare, el va nomenar cap dels sacerdots que practiquen màgia, dels endevins, dels caldeus i dels astròlegs.+ Això és el que va fer el teu pare, oh rei.
12 I és que Daniel, a qui el rei va posar el nom de Belteixassar,+ tenia una saviesa extraordinària, coneixement i perspicàcia per interpretar somnis, explicar enigmes i resoldre problemes complicats.*+ Fes-lo venir, i ell t’explicarà què vol dir la inscripció.»
13 Per tant, van portar Daniel davant del rei, i el rei li va preguntar: «Ets tu Daniel, un dels exiliats de Judà+ que el meu pare, el rei, va portar de Judà?+
14 He sentit que tens l’esperit dels déus+ i que se’t coneix per la teva meravellosa comprensió, la teva perspicàcia i la teva extraordinària saviesa.+
15 M’han portat els savis i els endevins perquè llegeixin aquesta inscripció i em diguin què vol dir, però no han sigut capaços d’explicar què significa aquest missatge.+
16 Però he sentit que tu pots donar interpretacions i que pots resoldre problemes complicats.+ Per això, si ets capaç de llegir la inscripció i explicar-me què vol dir, faré que et vesteixin de porpra i que et posin un collaret d’or al coll, i ocuparàs el tercer lloc al regne.»+
17 Aleshores Daniel va contestar al rei: «No em donis els teus regals, dona a altres les teves recompenses. Tot i així, llegiré la inscripció al rei i li explicaré què vol dir.
18 Oh rei, el Déu Altíssim va concedir el regne, la grandesa, l’honor i la majestat a Nabucodonosor, el teu pare.+
19 Per la grandesa que li va donar, gent de tots els pobles, nacions i llengües tremolaven de por davant seu.+ Matava o deixava viure a qui ell volia, i exalçava o humiliava a qui ell volia.+
20 Però quan el seu cor es va tornar orgullós i el seu esperit es va endurir, va actuar amb arrogància+ i se li van treure el tron del seu regne i la seva dignitat.
21 El van expulsar d’entre els homes, el seu cor es va tornar com el d’un animal i vivia amb els ases salvatges. Menjava herba com els bous i el seu cos es mullava amb la rosada del cel, fins que va reconèixer que el Déu Altíssim governa al regne de la humanitat i que sobre ell hi coŀloca a qui ell vol.+
22 »Però tu, Belsatsar, el seu fill, encara que sabies tot això, no has humiliat el teu cor,
23 sinó que has desafiat el Senyor del cel.+ Has fet que et portin els recipients de la seva casa,+ i tu, els teus nobles, les teves concubines i les teves esposes secundàries hi heu begut vi i heu lloat déus de plata, d’or, de coure, de ferro, de fusta i de pedra, déus que no veuen ni escolten ni saben res.+ Però no has glorificat el Déu que té a les seves mans el teu alè+ i tots els teus camins.
24 Per això, ell ha enviat la mà que ha fet aquesta inscripció.+
25 I això és el que ha escrit: mené, mené, tequel i parsín.
26 »I aquesta és la interpretació d’aquestes paraules. Mené: Déu ha comptat els dies del teu regne i li ha posat fi.+
27 »Tequel: se t’ha pesat a les balances i no peses prou.
28 »Perés: el teu regne ha sigut dividit i ha sigut entregat als medes i als perses.»+
29 Llavors Belsatsar va ordenar que vestissin Daniel de porpra i que li posessin un collaret d’or al coll, i van proclamar que ocuparia el tercer lloc al regne.+
30 Aquella mateixa nit van matar Belsatsar, el rei caldeu.+
31 I Darius,+ el mede, va rebre el regne quan tenia uns 62 anys.
Notes a peu de pàgina
^ O «al rei li va canviar la cara».
^ Fa referència a un grup d’experts en endevinació i astrologia.
^ Lit. «deslligar nusos».
