Salms 146:1-10

  • Confiar en Déu i no en els homes

    • Quan algú mor, s’acaben els seus pensaments (4)

    • Déu aixeca els que estan abatuts (8)

146  Alabeu Jah!*+ Que tot el meu ésser alabi Jehovà.+  2  Alabaré Jehovà tota la vida. Mentre visqui, cantaré lloances* al meu Déu.  3  No poseu la vostra confiança en els prínceps*ni en cap altre home,* perquè no poden salvar.+  4  Surt el seu esperit* i l’home torna a la terra,+aquell mateix dia s’acaben els seus pensaments.+  5  Feliç qui té per ajuda el Déu de Jacob,+qui posa l’esperança en Jehovà, el seu Déu,+  6  aquell que ha fet el cel, la terra,el mar i tot el que hi ha en ells,+aquell que sempre és fidel,+  7  que fa justícia als oprimits*i dona pa als que passen gana.+ Jehovà allibera els presoners.+  8  Jehovà obre els ulls dels cecs,+Jehovà aixeca els que estan abatuts,*+Jehovà estima els justos.  9  Jehovà protegeix els estrangers,manté els orfes* i les viudes,+però frustra els plans* dels malvats.+ 10  Jehovà serà Rei per sempre,+serà el teu Déu, oh Sió, generació rere generació. Alabeu Jah!*

Notes a peu de pàgina

O «Aŀleluia!». Jah és una forma abreujada del nom Jehovà.
O «tocaré música per».
O «homes poderosos».
Lit. «cap fill de l’home».
O «alè».
O «defraudats».
O «encorbats».
Lit. «orfes de pare».
O «capgira el camí».
O «Aŀleluia!». Jah és una forma abreujada del nom Jehovà.