1-3. Quin enemic ens persegueix a tots, i per què ens permet respirar tranquils aprendre el que la Bíblia ensenya?

 IMAGINA’T que estàs fugint d’un enemic pervers que és molt més fort i ràpid que tu. Saps que no té compassió, perquè ja l’has vist matar alguns dels teus amics. Per més que corris, segueix acostant-se. Gairebé has perdut tota esperança. De sobte, apareix algú per rescatar-te. És molt més poderós que el teu enemic i promet ajudar-te. Ara ja pots respirar tranquil, oi?

² En cert sentit, un enemic com aquest t’està perseguint. Ens persegueix a tots. Com hem après al capítol anterior, la Bíblia diu que la mort és un enemic del qual cap de nosaltres no es pot escapar. Molts de nosaltres hem vist com la mort s’enduia la vida de persones estimades. Però Jehovà és molt més poderós que la mort. Ell és l’amorós Rescatador que ja ha demostrat que pot vèncer aquest enemic. De fet, promet destruir la mort d’una vegada per totes. La Bíblia ensenya que «el darrer enemic a ser destruït serà la mort» (1 Corintis 15:26, Bíblia Evangèlica Catalana [BEC]). Quina notícia més bona!

 ³ Analitzem breument com ens sentim quan mor algú que coneixem. Això ens ajudarà a entendre una promesa que ens farà feliços: Jehovà ens assegura que els morts viuran de nou (Isaïes 26:19). En altres paraules, tornaran a la vida. En això consisteix l’esperança de la resurrecció.

4. (a) Per què la reacció de Jesús a la mort d’algú que estimava ens permet entendre els sentiments de Jehovà? (b) Quina amistat especial va fer Jesús?

⁴ Se t’ha mort algú que estimes? El dolor i la sensació d’impotència poden semblar insuportables. En moments com aquests necessitem el consol de la Paraula de Déu (2 Corintis 1:3, 4). La Bíblia ens ajuda a entendre què senten Jehovà i Jesús pel que fa a la mort. Jesús, qui reflectia perfectament les qualitats del seu Pare, coneixia el dolor que se sent quan se’t mor algú (Joan 14:9). Quan viatjava a Jerusalem, Jesús sovint visitava Llàtzer i les seves germanes, Maria i Marta, que vivien no gaire lluny, al poble de Betània. Es van fer molt bons amics. La Bíblia diu: «Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer» (Joan 11:5). Però com hem après al capítol anterior, Llàtzer es va morir.

5, 6. (a) Quina va ser la reacció de Jesús quan es va trobar amb la família i els amics que ploraven Llàtzer? (b) Per què ens anima la tristesa que va sentir Jesús?

⁵ Com es va sentir Jesús quan el seu amic es va morir? El relat explica que Jesús va anar a trobar la família i els amics de Llàtzer que ploraven la seva mort. Tot just veure’ls, les emocions el van trasbalsar. «Es va commoure profundament i es contorbà». En aquell moment, «Jesús plorà» (Joan 11:33, 35, BEC). Vol dir això que Jesús pensava que no hi havia cap esperança? En absolut. De fet, ell sabia que estava a punt de passar una cosa meravellosa (Joan 11:3, 4, BEC). Però tot i així, va sentir el dolor i la tristesa que la mort ens provoca.

 ⁶ En certa manera, resulta animador veure que Jesús va sentir tristesa, perquè ens ensenya que tant Jesús com el seu Pare, Jehovà, odien la mort. I a més, Jehovà Déu és capaç de combatre i vèncer aquest enemic. Vegem què va fer Jesús gràcies al poder de Déu.

7, 8. Per què podia semblar als presents que no hi havia cap esperança per a Llàtzer, però què va fer Jesús?

⁷ Jesús va demanar que retiressin la roca que tancava l’entrada de la cova on havien enterrat Llàtzer. Però Marta no hi estava d’acord, ja que després de quatre dies, el cadàver de Llàtzer segurament ja s’estava descomponent (Joan 11:39). Des d’un punt de vista humà, quina esperança hi havia?

⁸ Un cop van retirar la roca, Jesús va cridar ben fort: «Llàtzer, vine a fora!». Què va passar? «El mort va sortir» (Joan 11:43, 44). Et pots imaginar quina felicitat va sentir la gent que hi era present? Tant les seves germanes, com els seus altres parents, amics i veïns sabien que Llàtzer havia mort; però ara aquell qui estimaven era allà de peu enmig d’ells. Segur que els va semblar massa bo per ser veritat. Sens dubte, molts d’ells es van abraçar a Llàtzer plens d’alegria. Quina victòria sobre la mort!

9, 10. (a) Com va deixar clar Jesús quina era la Font del poder per ressuscitar Llàtzer? (b) Quins són alguns beneficis de llegir els relats de resurreccions de la Bíblia?

⁹ Jesús no es va atribuir el mèrit d’aquest miracle impressionant. Tot just abans de cridar Llàtzer, va fer una oració en què va deixar clar que era Jehovà qui feia possible la resurrecció (Joan 11:41, 42). Aquesta no va ser l’única vegada que Jehovà va fer servir el seu poder per ressuscitar un mort. La resurrecció de Llàtzer és tan sols una de les nou resurreccions que s’expliquen a la Paraula de  Déu. a És un plaer llegir i estudiar aquests relats. Ens ensenyen que Déu no és parcial, ja que la llista de ressuscitats inclou joves i adults, homes i dones, israelites i estrangers. I quina alegria s’observa en aquests passatges! Per exemple, quan Jesús va fer que una noieta tornés a la vida, els seus pares «quedaren [...] meravellats» (Marc 5:42). Realment, Jehovà els va donar una alegria que no oblidarien mai.

¹⁰ Evidentment, amb el temps, aquells qui Jesús va ressuscitar van tornar a morir. Vol dir això que aquestes resurreccions no van servir de res? És clar que no. Aquests relats de la Bíblia confirmen veritats importants i ens donen esperança.

11. Com confirma el relat de la resurrecció de Llàtzer que és cert el que diu Eclesiastès 9:5?

¹¹ La Bíblia ensenya que els morts «no saben res». És a dir, ni són vius ni tenen una existència conscient en cap altre lloc. El relat de Llàtzer ho confirma. Quan Llàtzer va tornar a la vida, va fascinar la gent amb explicacions sobre com era el cel? O els va espantar explicant horribles històries sobre un infern de foc? De cap manera. A la Bíblia no trobaràs paraules com aquestes en boca de Llàtzer. Els quatre dies que va estar mort, no va ser conscient de res (Eclesiastès 9:5). Senzillament, Llàtzer va estar adormit en la mort (Joan 11:11).

12. Per què podem estar segurs que Llàtzer realment va ser ressuscitat?

¹² El relat de Llàtzer també ens ensenya que la resurrecció no és simplement un mite, sinó una realitat. Molta gent va veure amb els seus propis ulls com Jesús va tornar Llàtzer a la vida. Ni tan sols els líders religiosos que odiaven Jesús van negar el que havia passat. En lloc d’això, van dir:  «Què fem? Aquest home fa molts miracles» (Joan 11:47). Molta gent va anar a visitar el ressuscitat Llàtzer i, al veure’l viu, va posar fe en Jesús. Llàtzer era per a ells prova vivent que Déu havia enviat Jesús. L’evidència era tan clara que alguns dels despietats líders religiosos jueus van planejar matar tant Jesús com Llàtzer (Joan 11:53; 12:9-11).

13. Quina base tenim per creure que Jehovà té realment la capacitat de ressuscitar els morts?

¹³ És realista acceptar la resurrecció com un fet? Sí, perquè Jesús va ensenyar que un dia «tots els qui són als sepulcres» seran ressuscitats (Joan 5:28). Jehovà és el Creador de tota forma de vida. Costa tant de creure que pot tornar a crear vida? Per descomptat, molt depèn de la memòria de Jehovà. Pot recordar els nostres éssers estimats que han mort? L’univers és ple d’incomptables bilions d’estrelles, i Déu posa nom a cadascuna d’elles! (Isaïes 40:26, BEC.) O sigui, pot recordar fins el més mínim detall dels nostres éssers estimats i té la capacitat de tornar-los a la vida.

14, 15. D’acord amb les paraules de Job, què sent Jehovà respecte a la idea de tornar la vida als qui han mort?

¹⁴ Què sent, doncs, Jehovà respecte a la idea de ressuscitar els morts? La Bíblia ensenya que desitja reviure aquells qui han mort. Un home fidel, Job, va preguntar: «Pot un mort tornar a la vida?». Job parlava d’esperar a la tomba fins el dia en què Déu es recordés d’ell. Li va dir a Jehovà: «Em cridaries, i jo et respondria, miraries amb afecte l’obra de les teves mans» (Job 14:13-15, Interconfessional [BCI]).

¹⁵ Pensa-hi! Jehovà desitja intensament retornar a la vida aquells qui han mort. No és bonic saber que Jehovà té moltes ganes de fer-ho? Però, què sabem d’aquesta resurrecció futura? Qui serà ressuscitat, i on?

16. En quin entorn seran ressuscitats els morts?

¹⁶ Els relats sobre resurreccions que trobem a la Bíblia ens ensenyen molt sobre la resurrecció futura. Per  exemple, les persones van ser ressuscitades aquí a la Terra i es van poder reunir amb els seus éssers estimats. La resurrecció futura serà similar, però molt millor. Com vam aprendre al capítol 3, el propòsit de Déu és que la Terra sencera sigui convertida en un paradís. Així doncs, els morts no ressuscitaran en un món ple de guerres, crims i malalties. Tindran l’oportunitat de viure per sempre a la Terra, en un entorn feliç i pacífic.

17. Quanta gent ressuscitarà?

¹⁷ Qui serà ressuscitat? Jesús va dir que «tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu [la de Jesús], i sortiran» (Joan 5:28, 29). De manera semblant, Apocalipsi [Revelació] 20:13 diu: «La mar va donar els morts, els que en ella hi havia; la Mort i l’Hades van lliurar els morts, els que en ells hi havia» (Fundació Bíblica Catalana). La paraula «Hades» fa referència a la sepultura comuna de la humanitat (trobaràs més detalls a les pàgines 212 i 213 de l’apèndix). Aquesta sepultura comuna es buidarà. Tots aquells que hi descansen, milers de milions de persones, tornaran a la vida. L’apòstol Pau va dir: «Hi haurà resurrecció de justos i d’injustos» (Actes [Fets] 24:15). Què vol dir això?

18. Qui són els «justos» que ressuscitaran, i com t’afecta personalment aquesta esperança?

¹⁸ Entre aquests «justos» estan moltes persones de qui es parla a la Bíblia i que van viure abans que Jesús vingués a la Terra, com ara Noè, Abraham, Sara, Moisès, Rut, Ester, i molts altres. El capítol 11 d’Hebreus fa referència a alguns d’aquests homes i dones que tenien fe en Déu. A més, l’expressió «justos» també inclou els servents de Jehovà que moren avui dia. Gràcies a l’esperança de la resurrecció podem sentir-nos alliberats de la por de la mort (Hebreus 2:15).

19. Qui són els «injustos», i quina oportunitat els concedeix amorosament Jehovà?

¹⁹ Què hi ha d’aquelles persones que no van arribar a servir ni obeir Jehovà perquè mai no en van sentir a parlar?  Aquests milers de milions d’«injustos» no seran oblidats. També se’ls ressuscitarà i disposaran de temps per aprendre qui és el Déu verdader i servir-lo. Durant un període de mil anys, els morts seran ressuscitats i tindran l’oportunitat de servir Jehovà juntament amb una humanitat fidel. Serà un temps meravellós. A la Bíblia, aquest període s’anomena Dia del Judici. b

20. Què és la Gehenna, i qui hi va?

²⁰ Vol dir això que ressuscitarà tothom? No. La Bíblia diu que alguns morts són a la «Gehenna» (Lluc 12:5). El nom Gehenna prové d’un abocador que hi havia als afores de l’antiga Jerusalem, on es cremaven cadàvers i escombraries. Els cadàvers que s’hi llençaven eren de persones que els jueus no consideraven ni dignes d’un funeral, ni dignes d’una resurrecció. Per això la Gehenna simbolitza molt bé la destrucció eterna. Tot i que Jesús pren part en el judici dels vius i els morts, Jehovà n’és el Jutge suprem (Actes [Fets] 10:42). I Déu no ressuscitarà mai aquells qui veu que són malvats i no estan disposats a canviar.

21, 22. (a) Quin altre tipus de resurrecció hi ha? (b) Qui va ser el primer a ser ressuscitat com a criatura espiritual?

²¹ La Bíblia parla d’un altre tipus de resurrecció, una a vida espiritual al cel. A la Bíblia tan sols hi ha un exemple d’aquest tipus de resurrecció: la de Jesucrist.

²² Un cop Jesús va morir com a humà, Jehovà no va deixar el seu Fill fidel a la tomba (Salm 16:10; Actes [Fets] 13:34, 35). Déu va ressuscitar Jesús, però no com a ésser humà. L’apòstol Pere explica que Crist va ser «mort en la carn, però vivificat en l’esperit» (1 Pere 3:18). Això va ser en realitat un miracle magnífic. Jesús tornava a viure com  a criatura espiritual poderosa! (1 Corintis 15:3-6.) Jesús va ser el primer a rebre aquesta gloriosa resurrecció (Joan 3:13). I no seria l’últim.

23, 24. Qui forma part del «petit ramat» del qual va parlar Jesús i quants són?

²³ Jesús sabia que aviat tornaria al cel, i per això va dir als seus deixebles fidels que els hi ‘prepararia un lloc’ (Joan 14:2). Jesús va fer servir l’expressió «petit ramat» per referir-se a aquells qui anirien al cel (Lluc 12:32). Quantes persones formen aquest grup de cristians fidels relativament petit? Tal com l’apòstol Joan diu a Apocalipsi [Revelació] 14:1: «Vaig veure encara l’Anyell [Jesucrist] que estava sobre la muntanya de Sió, i amb ell cent quaranta-quatre mil, que porten escrit al front el nom d’ell i el nom del seu Pare».

²⁴ Aquests 144.000 cristians, inclosos els apòstols fidels de Jesús, són ressuscitats al cel. Quan es produeix aquesta resurrecció? L’apòstol Pau va escriure que això passaria durant un temps conegut com «l’adveniment», o presència, de Jesús (1 Corintis 15:23). Com veuràs al capítol 9, ara estem en aquest temps. Per tant, els pocs que queden dels 144.000 i que moren avui dia són ressuscitats al cel a l’instant com a éssers espirituals (1 Corintis 15:51-55). De tota manera, la gran majoria de la humanitat té la perspectiva de ressuscitar en el futur en una Terra transformada en un paradís.

25. Què aprendrem al capítol següent?

²⁵ Jehovà realment destruirà el nostre enemic, la mort. La farà desaparèixer per sempre més! (Isaïes 25:8.) Però potser et fas aquesta pregunta: «Què faran al cel els qui hi ressuscitin?». Formaran part d’un meravellós Regne celestial. Al capítol següent aprendrem més coses sobre aquest govern.