Salta al contingut

Salta a l'índex

Introducció

Introducció

«Imiteu aquells qui per la fe perseverant han heretat les promeses» (HEBREUS 6:12).

1, 2. (a) Com considerava un superintendent itinerant els homes i dones de fe de la Bíblia? (b) Per què aquests personatges serien uns amics extraordinaris?

 «PARLA dels personatges bíblics com si fossin vells amics seus.» Així es va expressar una germana després d’escoltar un discurs d’un superintendent itinerant de molta experiència. I no s’equivocava, perquè feia dècades que aquell germà estudiava i ensenyava la Paraula de Déu. Tant era així que de debò semblava que els homes i dones de fe de la Bíblia fossin els seus amics de tota la vida.

2 No creus que molts personatges bíblics serien uns amics extraordinaris? Són els teus amics? Imagina com seria passejar amb ells i fer petar la xerrada, passar temps junts i arribar a conèixer homes i dones com Noè, Abraham, Rut, Elies i Ester. Pensa en l’efecte que tindria la seva amistat en la teva vida: serien una valuosíssima font de consells i ànim. (Llegeix Proverbis 13:20.)

3. (a) Com ens podem beneficiar de l’exemple dels homes i dones de fe de la Bíblia? (b) Quines preguntes analitzarem?

3 És clar, quan tingui lloc la «resurrecció de justos», podrem gaudir al màxim de la seva amistat (Ac. [Fe.] 24:15). Ara bé, fins i tot ara ens podem beneficiar de l’exemple d’aquells homes i dones de fe. Com? L’apòstol Pau ens dóna la resposta: «Imiteu aquells qui per la fe perseverant han heretat les promeses» (Heb. 6:12). Abans d’analitzar tots aquests exemples de fidelitat, examinem algunes preguntes que sorgeixen arran de les paraules de Pau. Què és la fe, i per què la necessitem? Com podem imitar els servents fidels del passat?

Què és la fe, i per què la necessitem?

4. Què pensen moltes persones sobre la fe, i per què s’equivoquen?

4 La fe és una qualitat molt atraient, i els homes i dones de qui es parla en aquesta publicació la valoraven moltíssim. Avui dia, moltes persones infravaloren aquesta qualitat, perquè la relacionen amb el fet de creure sense tenir cap prova. Però s’equivoquen. La fe no és credulitat, ni un simple sentiment, ni només creure. La credulitat és perillosa. Un simple sentiment pot ser passatger. I el fet de només creure no és suficient quan parlem de Déu, perquè «també els dimonis [...] creuen, i s’estremeixen» (Jm. 2:19).

5, 6. (a) En quins dos tipus de coses invisibles se centra la nostra fe? (b) Com de sòlida ha de ser la nostra fe? Posa’n un exemple.

5 La fe genuïna va molt més enllà. Recorda com la defineix la Bíblia (llegeix Hebreus 11:1). Pau va dir que la fe se centra en dos tipus de coses invisibles. En primer lloc, se centra en «realitats que no veiem». Amb els ulls físics no podem veure les realitats de l’àmbit celestial, com Jehovà Déu, el seu Fill o el Regne que ja governa al cel. En segon lloc, la fe se centra en «allò que esperem», és a dir, en coses que encara no han passat. Per exemple, no podem veure el món nou que el Regne de Déu portarà ben aviat. Vol dir això que no hi ha cap base per tenir fe en aquestes realitats i en les coses que esperem?

6 És clar que no! Pau va explicar que l’autèntica fe té una base sòlida. Quan va anomenar la fe «una garantia segura», va usar una expressió que també es pot traduir «escriptura de propietat». Imagina que algú et vol donar una casa. Segurament te n’entregarà l’escriptura i et dirà: «Té, la teva nova casa». Com és lògic, no vol dir que hagis de viure en un full de paper; el que vol dir és que el document té tant valor legal que a tots els efectes és la casa en si. De manera similar, les proves que sostenen la nostra fe són tan convincents i sòlides que es poden considerar la fe mateixa.

7. Què implica la fe genuïna?

7 Així, doncs, la fe genuïna implica una confiança sòlida i una ferma convicció centrades únicament en Jehovà Déu. Gràcies a la fe, el veiem com el nostre Pare amorós i confiem que totes les seves promeses es faran realitat. Però això no és tot. Com un ésser viu, la fe s’ha de cuidar perquè sobrevisqui. Si no l’expressem amb accions, morirà (Jm. 2:26).

8. Per què és tan important la fe?

8 Per què és tan important la fe? Pau ens va donar una resposta contundent (llegeix Hebreus 11:6). Sense fe no ens podem acostar a Jehovà ni agradar-li. Per tant, la fe és imprescindible per complir el propòsit més noble i elevat que es pot fixar un ésser viu dotat d’intel·ligència: apropar-se a Jehovà, el nostre Pare celestial, i glorificar-lo.

9. Com ha demostrat Jehovà que és conscient que necessitem fe?

9 Com que Jehovà sap fins a quin punt necessitem fe, posa al nostre abast exemples que ens ensenyen com cultivar i manifestar aquesta qualitat. Per exemple, beneeix la congregació amb els superintendents cristians, que són un referent de fe. La Paraula de Déu diu: «Imiteu-ne la fe» (Heb. 13:7). Però disposem de molts exemples més. Pau va escriure sobre «un núvol [...] gran de testimonis», homes i dones del passat que van demostrar una fe digna d’imitar (Heb. 12:1). L’enumeració de personatges fidels que Pau fa al capítol 11 d’Hebreus no és pas una llista tancada. A la Bíblia trobem moltíssimes històries reals d’homes i dones de totes les edats i amb diferents circumstàncies que són autèntics exemples de fe i que ens ensenyen a actuar com cal en aquests temps caracteritzats per la manca de fe.

Com podem imitar la fe dels altres?

10. Com t’ajudarà l’estudi personal a imitar la fe dels personatges bíblics?

10 No pots imitar algú si abans no l’observes detingudament. A mesura que llegeixis aquesta publicació, t’adonaràs que s’ha fet molta investigació perquè puguis «observar» aquests homes i dones de fe. Per què no fas tu el mateix i busques més informació pel teu compte? Aprofita el teu estudi personal per investigar a fons la Bíblia amb les eines de recerca disponibles. Quan meditis en el que estudies, intenta imaginar l’escena que descriuen els relats bíblics i el context. Intenta visualitzar les imatges, escoltar els sons, percebre les olors... Però sobretot intenta descobrir com se sentien els protagonistes. Si et poses a la pell d’aquests servents fidels, seran més reals per a tu, els coneixeràs millor, i fins i tot seran com amics teus de tota la vida.

11, 12. (a) Com pots conèixer millor Abram i Sarai? (b) Com et pots beneficiar dels exemples d’Anna, Elies i Samuel?

11 Quan arribis a conèixer de debò aquests servents fidels, els voldràs imitar. Per exemple, imagina que t’han ofert una nova responsabilitat de servei. L’organització de Jehovà t’ha convidat a augmentar la predicació d’alguna manera; potser et demanen que et traslladis a un territori on es necessiten urgentment més publicadors o que provis algunes facetes del servei que et suposen un repte. Quan pensis sobre la nova assignació i facis oració, creus que et seria útil meditar en l’exemple d’Abram? Ell i Sarai van estar disposats a deixar enrere les comoditats d’Ur i van rebre moltes benediccions. A l’imitar el seu exemple, segur que sentiràs que els coneixes millor que mai.

12 I si algú proper a tu et fa mal intencionadament i et sents tan desanimat que ni tan sols et ve de gust anar a les reunions? És possible que meditar en l’exemple d’Anna i com va superar el tracte maliciós de Peninnà t’ajudi a prendre la decisió correcta i a veure Anna com una bona amiga. Igualment, si et sents abatut o creus que no vals res, segur que llegir les dificultats que va patir Elies i com Jehovà el va consolar farà que aquest profeta sigui més real per a tu. I els joves que suporten a l’escola la pressió constant dels seus immorals companys s’identificaran més amb Samuel després d’analitzar com va reaccionar ell davant la influència corruptora dels fills d’Elí.

13. Per què copiar la fe dels personatges bíblics no li resta valor a la teva fe?

13 Vol dir això que copiar la fe dels personatges bíblics li resta valor a la teva fe? Doncs no. Recorda que la Paraula de Jehovà ens anima a imitar les persones de fe (1 Cor. 4:16; 11:1; 2 Tes. 3:7, 9). De fet, alguns dels personatges que analitzarem en aquesta publicació també van imitar la fe d’altres persones que havien viscut abans que ells. Per exemple, al capítol 17 d’aquest llibre veiem que en certa ocasió Maria va citar les paraules d’Anna, cosa que indica que la considerava un exemple. Però això no vol dir que la seva fe fos més feble. Tot el contrari, l’exemple d’Anna va ajudar Maria a enfortir la seva fe i fer-se per si sola un bon nom davant Jehovà Déu.

14, 15. Quines són algunes característiques d’aquesta publicació, i com en pots treure el màxim partit?

14 Aquest llibre està pensat per ajudar-te a enfortir la fe. Els capítols d’aquesta publicació es basen en els articles de la sèrie «Imita la seva fe» que han aparegut en La Torre de Guaita entre el 2008 i el 2013. a Tot i això, s’hi ha afegit informació nova. El llibre conté preguntes per poder comentar la informació i aplicar-la. S’han creat expressament per a aquesta publicació molts dibuixos a color plens de detalls, i d’altres que ja existien apareixen en un format més gran i millorat. També hi trobaràs altres característiques útils, com ara una línia del temps i mapes. El llibre Imita la seva fe és una eina dissenyada per estudiar individualment, en família i a la congregació. A moltes famílies també els encantarà llegir junts les històries en veu alta.

15 Esperem que aquesta publicació t’ajudi a imitar la fe dels servents lleials de Jehovà del passat. Desitgem que t’ajudi a enfortir la teva fe a mesura que t’apropes més al teu Pare celestial, Jehovà.

a Com que l’edició per al públic de La Torre de Guaita en català va començar l’1 de gener del 2012, només s’han publicat en català alguns d’aquests articles.