ELS HUMANS NECESSITEN SENTIR-SE ESTIMATS. Cap matrimoni, família o amistat pot sobreviure sense amor. Per tant, queda clar que l’amor és bàsic per a la felicitat i la salut mental. Però, què és l’amor?

L’amor al qual ens estem referint aquí no és del tipus romàntic, que també és important. Més aviat, és un amor més profund que fa que un es preocupi sincerament pels altres i el seu benestar, fins i tot, més que per ell mateix. Aquest amor es basa en principis que provenen de Déu, però també inclou afecte i sentiments.

La Bíblia descriu l’amor d’una manera molt bonica: «L’amor és pacient i bondadós. L’amor no és gelós, no presumeix, no és orgullós, no es comporta impròpiament, no busca el seu interès, no s’irrita amb facilitat, no recorda el mal. No s’alegra de la injustícia, sinó que s’alegra amb la veritat. Tot ho suporta, [...] tot ho espera, tot ho aguanta. L’amor no s’acaba mai» (1 Corintis 13:4-8).

Aquest tipus d’amor «no s’acaba mai» en el sentit que mai deixarà d’existir. De fet, es pot fer més fort amb el temps. I, com que és pacient, bondadós i sap perdonar, és «un llaç d’unió perfecte» (Colossencs 3:14). Així doncs, les persones que estan unides per aquesta classe d’amor se senten segures i felices, tot i les seves imperfeccions. Prenguem per cas la unió del matrimoni.

Jesús va ensenyar principis molt importants per al matrimoni. Per exemple, va dir: «“L’home deixarà el seu pare i la seva mare i s’unirà a la seva esposa, i tots dos seran una sola carn” [...]. Per tant, el que Déu ha unit, que no ho separi ningú» (Mateu 19:5, 6). D’aquí podem aprendre com a mínim dos principis bíblics.

«TOTS DOS SERAN UNA SOLA CARN.» El matrimoni és la unió més íntima que pot existir, i l’amor el pot protegir de la infidelitat —que seria com si un dels dos cònjuges formés «una sola carn» amb algú altre fora del matrimoni (1 Corintis 6:16; Hebreus 13:4). La infidelitat acaba amb la confiança de la parella i pot enfonsar un matrimoni. A més, si hi ha fills de per mig, aquests podrien quedar traumatitzats, sense sentir-se estimats i amb sentiments d’inseguretat o fins i tot de ressentiment.

«EL QUE DÉU HA UNIT.» El matrimoni també és una unió sagrada. Les parelles que ho veuen d’aquesta manera s’esforcen per enfortir el seu matrimoni. Quan sorgeixen problemes, no busquen la sortida fàcil. El seu amor és fort i permanent, perquè «tot ho suporta». Per això, els dos s’esforcen per solucionar els problemes per tal de mantenir l’harmonia i la pau.

Quan els pares s’estimen de manera desinteressada, els fills en surten beneficiats. Una noia que es diu Jessica va comentar: «Els meus pares s’estimen i es respecten mútuament. Quan veig que la mare respecta el pare, especialment amb temes que ens afecten als fills, vull ser com ella».

L’amor és la qualitat més important de Déu. De fet la Bíblia diu que «Déu és amor» (1 Joan 4:8). Per això no ens sorprèn que se’l descrigui com «el Déu feliç» (1 Timoteu 1:11). Nosaltres també serem feliços si ens esforcem per imitar les qualitats del nostre Creador, especialment l’amor. Efesis 5:1, 2 diu: «Imiteu Déu, com a fills estimats que sou, i continueu mostrant amor».