EL QUE DIU LA GENT

Els romans van matar Jesús penjant-lo en una creu feta amb dues peces de fusta.

EL QUE DIU LA BÍBLIA

A Jesús el van executar «penjant-lo en un fust» (Fets 5:30, La Bíblia, Monjos de Montserrat, ed. 1933). Els escriptors bíblics van fer servir dues paraules diferents per descriure l’instrument amb què van matar Jesús —mètode que els romans solien utilitzar per executar els criminals—, i totes dues fan referència a una peça de fusta, no dues. Segons el llibre Crucifixion in Antiquity, la paraula grega staurós «en cap cas significa ‘creu’, sempre fa referència a un pal recte». I la paraula xýlon, que apareix per exemple a Fets 5:30, «significa ‘fusta’», tal com diu el Gran Diccionari de la llengua catalana.

La Bíblia relaciona el mètode que es va fer servir per executar Jesús amb una antiga llei dels israelites que estipulava: «Quan hi ha un pecat de sentència de mort en un home, i ha estat ajusticiat, i tu l’has penjat sobre una fusta, el seu cadàver no passarà la nit sobre la fusta, [...] perquè un penjat és una maledicció de Déu» (Deuteronomi 21:22, 23). Parlant d’aquella llei, Pau va dir als seus companys cristians que Jesús «va arribar a ser una maledicció en lloc nostre, [...] perquè està escrit: “Maleït tot aquell que sigui clavat en un pal [xýlon]”» (Gàlates 3:13). Així, Pau estava deixant clar que Jesús va morir en un pal, una sola peça de fusta.

«[El] van matar penjant-lo d’una fusta» (Fets 10:39, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society)

EL QUE DIU LA BÍBLIA

La Bíblia en cap moment diu que els primers cristians utilitzessin la creu com un símbol religiós. Al contrari, eren els romans els que l’utilitzaven com a símbol dels seus déus. Uns tres-cents anys després de la mort de Jesús, l’emperador romà Constantí va adoptar la creu com el símbol del seu exèrcit, i des de llavors es va acabar associant amb la religió ‘cristiana’.

Com que els pagans utilitzaven la creu per adorar els seus déus, farien el mateix els deixebles de Jesús per adorar el Déu verdader? De cap manera. Sabien que Déu no accepta que se l’adori fent servir «la imatge de qualsevol figura», i que per això va manar als cristians: «Fugiu de la idolatria» (Deuteronomi 4:15-19; 1 Corintis 10:14). A més, «Déu és un esperit» i no el podem veure. Per aquesta raó, els primers cristians no utilitzaven cap objecte ni cap símbol per sentir-se més a prop de Déu. Ells l’adoraven «amb esperit», o sigui, guiats per l’esperit sant, i «amb veritat», és a dir, seguint la guia de Déu que trobaven a les Escriptures (Joan 4:24).

«Els autèntics servidors del Pare l’adoraran amb esperit i amb veritat» (Joan 4:23)

EL QUE DIU LA GENT

«Va ser totalment normal i lògic que l’instrument de salvació es convertís en un objecte de respecte i veneració. [...] Qui adora una imatge, està adorant la persona a qui representa» (New Catholic Encyclopedia).

EL QUE DIU LA BÍBLIA

Els cristians estem en deute amb Jesús, ja que la seva mort fa possible que se’ns perdonin els pecats, que puguem ser amics de Déu i que tinguem vida eterna (Joan 3:16; Hebreus 10:19-22). La Bíblia no diu que demostrem el nostre respecte portant cap símbol de Jesús ni senzillament dient que creiem en ell. Al cap i a la fi, «la fe sense obres està morta» (Jaume 2:17). Així doncs, els cristians hem de posar fe en Jesús. Com ho podem fer?

La Bíblia diu: «L’amor que Crist ens té ens motiva; hem entès que un home va morir per tots [...]. Va morir per tots perquè tots els que viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell que va morir per ells i va ressuscitar» (2 Corintis 5:14, 15). El gran acte d’amor que va fer Jesús impulsa els cristians a canviar la seva forma de vida per seguir el seu exemple. Així l’estan honrant d’una manera molt més significativa que si ho fessin a través de qualsevol símbol o objecte.

«Això és el que vol el meu Pare: que tot aquell que accepti el Fill i tingui fe en ell visqui per sempre» (Joan 6:40)