IGUAL que els percebes, els musclos s’enganxen fortament a les roques, la fusta o els vaixells. Però mentre que els percebes s’adhereixen per ells mateixos contra la superfície, els musclos ho fan secretant un conjunt de filaments anomenats bissus. Encara que aquests filaments li donen flexibilitat per alimentar-se i desplaçar-se, podrien semblar massa prims per resistir l’impacte de les onades. Com aconsegueix el bissus suportar una força tan gran?

Pensa en això: El bissus és rígid en un extrem i tou i elàstic en l’altre. Els investigadors han descobert que la clau de la seva resistència radica en la proporció del material que el composa, d’un vuitanta per cent rígid i un vint per cent tou. Gràcies a això, el musclo està preparat per resistir les onades, que fan força en diverses direccions.

El professor Guy Genin troba que els resultats d’aquesta investigació són «espectaculars», i explica: «El secret d’aquest organisme està en la integració tan precisa entre la part tova i la rígida». Els científics creuen que el disseny del bissus pot ser útil per adherir aparells a edificis i embarcacions, per connectar tendons als ossos i per tancar incisions quirúrgiques. Herbert Waite, professor de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, als EUA, comenta: «Com demostren les estratègies d’adherència, la natura és un pou inesgotable de tresors amagats».

Què en penses? El bissus del musclo és fruit de l’evolució, o és fruit del disseny?