LA Reneé, que té uns 35 anys, va créixer a Austràlia en una família molt predicadora. Ella ens explica: «Ens vam mudar moltes vegades a diferents zones de més necessitat. Els meus pares feien que aquella experiència fos molt divertida i interessant, i quan vaig tenir dos fills també vaig voler que tinguessin aquesta vida tan emocionant».

 En Shane, el marit de la Reneé, que té prop de 40 anys, tenia les mateixes metes espirituals. Ens diu: «Després que naixés el nostre segon fill, vam llegir un article de La Torre de Guaita sobre una família que havia anat al sud-oest del Pacífic amb el seu veler per predicar a les illes de Tonga. a Després de llegir l’article, vam decidir escriure a les sucursals d’Austràlia i Nova Zelanda per saber on hi havia més necessitat. b I ens van aconsellar que anéssim a Tonga. Just el mateix lloc de què parlava la Torre!»

Després que en Shane, la Reneé i els seus fills, en Jacob i l’Skye, visquessin durant un any a Tonga, una sèrie de disturbis els van obligar a tornar a Austràlia. Tot i això, sempre van tenir en ment servir un altre cop a un lloc de necessitat. Per això, el 2011, es van mudar a l’illa de Norfolk, una diminuta illa del Pacífic a uns 1.500 km a l’est d’Austràlia. I com els va anar? En Jacob, que té 14 anys, diu: «Jehovà no només ens va cuidar sinó que va fer que la predicació fos molt divertida!».

Moltes altres famílies també s’han fet disponibles per anar a predicar a llocs de més necessitat. Per què ho han fet?

En Burnett i la Simone, que tenen uns 35 anys, i els seus fills, l’Eston i el Caleb, que en tenen 12 i 9, van anar a viure a Burketown, un poblet aïllat a Queensland, Austràlia. «Aquella zona es predicava només cada tres o quatre anys», explica en Burnett. «Hi havia moltes persones interessades en la veritat i volíem que poguessin estudiar la Bíblia regularment.»

En Mark i la Karen, un matrimoni d’uns 50 anys que tenen tres fills, la Jessica, en Jim i en Jack, van servir a diferents congregacions prop de Sydney abans de mudar-se a Nhulunbuy, un poble miner aïllat del Territori del Nord. En Mark diu: «M’agrada molt la gent, i per això volia estar a un lloc on hi hagués molta feina a fer, tant a la congregació com a la predicació». Al principi la Karen no ho tenia clar, però diu: «Després que en Mark i altres m’animessin, em vaig dir: “I per què no?”. Ara estic molt contenta d’haver-ho fet!».

En Benjamin i la Carolyn, una parella de Queensland, es van mudar a Timor Oriental, un petit país a l’illa de Timor, a l’arxipèlag d’Indonèsia. En Ben diu: «Vam servir a Timor Oriental com a pioners especials. La predicació era espectacular i els germans ens donaven molt de suport. Quan vam tenir fills, vam haver de deixar el nostre servei, però les nostres metes no van canviar. Tot i que marxar d’allà ens va trencar el cor, estàvem decidits a tornar-hi». I així va ser. L’any 2011 hi van tornar amb les seves filles, la Jade i la Bria, que encara no anaven a l’escola. La Carolyn afegeix: «Volíem que creixessin envoltades de missioners, betelites i pioners especials i que visquessin una experiència inoblidable».

Jesús va dir: «Qui de vosaltres que vulgui construir una torre, primer no s’asseu i calcula el cost, per veure si en té prou per acabar-la?» (Lc. 14:28). Quan una família està pensant en mudar-se a un altre lloc, és imprescindible que ho planifiqui molt bé. Però, què s’ha de tenir en compte?

FACTORS ESPIRITUALS: «Volíem ajudar, i no ser una càrrega», diu en Ben. «Per això, abans de marxar ens vam assegurar d’estar forts en sentit espiritual. Vam predicar més i vam ajudar en altres activitats de la congregació».

En Jacob, de qui hem parlat abans, explica: «Abans de mudar-nos a Norfolk, vam llegir un munt de biografies a La Torre de Guaita i la ¡Despertad! que parlaven sobre famílies que havien anat a servir on hi havia més necessitat. Vam comentar tots els reptes que havien afrontat i com Jehovà els havia cuidat». La seva germana, l’Skye, que té 11 anys, diu: «Vaig fer moltíssimes oracions sola i també amb els meus pares».

FACTORS EMOCIONALS: La Reneé explica: «Com que vivíem en una zona que m’agradava molt i teníem  la família i els amics a prop, el més fàcil hauria sigut quedar-nos. Però en lloc de donar-li voltes al que deixaria enrere, vaig pensar que mudar-nos beneficiaria tota la família».

FACTORS CULTURALS: Per preparar-se, moltes famílies busquen informació sobre el lloc on aniran. «Vam llegir tot el que vam poder sobre Nhulunbuy», diu en Mark. «A més, els germans d’allà ens van enviar exemplars del diari del poble que ens va ajudar a veure com era la cultura i la gent d’aquell lloc».

En Shane, qui va anar a viure a l’illa de Norfolk, diu: «Em vaig esforçar per demostrar qualitats cristianes. Sabia que si era sincer, amable, honest i treballador, podria encaixar en qualsevol lloc del món».

Els germans que han servit en llocs de necessitat durant molts anys diuen que és molt important ser flexible i positiu quan et trobes en situacions que no t’esperes. Vegem-ne alguns exemples.

La Reneé explica: «Vaig aprendre a fer les coses de diferents maneres. Per exemple, quan a l’illa de Norfolk el mar està picat i els vaixells que porten subministres no poden atracar, el preu del menjar es posa pels núvols i és difícil trobar tot el que necessites. Per això, a l’hora de cuinar, he après a enginyar-me-les». En Shane afegeix: «També hem après a ajustar-nos el cinturó per mantenir-nos dintre del pressupost setmanal».

El seu fill, en Jacob, ens parla d’un altre repte: «A la nova congregació només hi havia set germans més, i tots eren adults. No tenia cap amic de la meva edat! Però quan vaig començar a predicar amb els germans grans, de seguida ens vam fer amics».

En Jim, que ara té 21 anys, va viure una situació semblant. Ell diu: «Com que la congregació que queda més a prop de Nhulunbuy està a més de 725 km, aprofitem al màxim cada congrés. Arribem ben d’hora i disfrutem de la companyia dels germans. Els congressos són el millor de l’any!».

La Bíblia diu: «La benedicció de Jahveh, ella enriqueix» (Prov. 10:22). Per tot el món, molts germans que han anat a servir on hi ha més necessitat han viscut en pròpia pell com s’han complert aquestes paraules.

En Mark diu: «El millor d’haver-nos mudat ha sigut l’efecte positiu que això ha tingut en els nostres fills. Els més grans tenen la confiança absoluta que Jehovà cuidarà dels qui posen el Regne en primer lloc. I aquesta confiança no es pot comprar».

En Shane diu: «Ara passo molt més temps amb la meva dona i els meus fills. Quan els escolto parlar del que Jehovà ha fet per ells, em poso molt content». En Jacob, el seu fill, diu: «Ha estat una època molt bonica. M’alegro molt d’haver vingut!».