1-3. (a) Per què va ser la Pentecosta un dia especial? (b) Com van complir aquells esdeveniments el que s’havia profetitzat a les Escriptures? (Mira la imatge del principi.)

ÉS DIUMENGE, cap a les nou del matí. Però no és un dia qualsevol, perquè és festiu i, a més, és sàbat. Al temple ja s’han ofert els sacrificis que s’acostumen a fer al matí. Ara s’hi respira un ambient d’emoció perquè el gran sacerdot es prepara per presentar els dos pans amb llevat, fets amb la primera collita del blat. Llavors el gran sacerdot comença a balancejar els pans d’un costat a l’altre per oferir-los a Jehovà (Lev. 23:15-20). Aquesta ofrena marca el començament de la collita del blat. És l’any 33 de la nostra era, el dia de la Pentecosta.

² Mentre tot això està passant al temple, una cosa molt més important està a punt de passar en un altre lloc. A l’habitació de dalt d’una casa de Jerusalem hi ha un grup de cent vint deixebles de Jesús que s’han reunit i estan fent oració (Fe. 1:13-15). El que els està a punt de passar a aquests cristians està molt relacionat amb el que el gran sacerdot fa el dia de la Pentecosta, i també complirà el que Joel va profetitzar  vuit-cents anys enrere (Jl. 2:28-32; Fe. 2:16-21). Ara bé, què és això tan important que està a punt de passar?

³ Llegeix Fets 2:2-4. Aquell grup de cristians reunits en una habitació de Jerusalem van rebre esperit sant de Déu (Fe. 1:8). En aquell moment van començar a profetitzar i a parlar de les coses meravelloses que havien vist i sentit. Poc després, molta gent que es va assabentar d’allò es va reunir on hi havia els deixebles, i l’apòstol Pere els va explicar el significat del que estava passant. A continuació, els va dir: «Penediu-vos i feu-vos batejar cada un de vosaltres en el nom de Jesús, el Crist, perquè us siguin perdonats els pecats, i rebreu el do de l’Esperit Sant». Aquell mateix dia unes tres mil persones es van batejar i van rebre esperit sant (Fe. 2:37, 38, 41, MM).

4. (a) Per què ens hauria d’interessar el que va passar a la Pentecosta? (b) Quin important esdeveniment podia haver tingut lloc el mateix dia molts anys enrere? (Consulta la nota.)

⁴ Però, per què ens interessa el que va passar a la Pentecosta de l’any 33? Evidentment, no ens interessa pel que va passar al temple de Jerusalem aquell dia, sinó perquè Jesús, com a Gran Sacerdot, va complir aquell model profètic. ^[1] Aquell dia, el gran sacerdot del temple va oferir dos pans a Déu, que van representar els cristians que van ser ungits amb esperit sant i adoptats per Jehovà com a fills. Així, Déu va donar l’oportunitat a persones imperfectes perquè poguessin tenir l’esperança d’anar al cel per regnar amb Crist i portar moltes benediccions a la humanitat (Jm. 1:18; 1 Pe. 2:9). Per això, tant si tenim l’esperança de viure al cel amb Jesús com si esperem viure per sempre al paradís a la terra, el que va passar a la Pentecosta de l’any 33 és molt important per a nosaltres.

5. Com sabem que no s’ungeix a tothom de la mateixa manera?

⁵ Si haguessis estat un d’aquells primers deixebles a qui els va aparèixer el que semblava una llengua de foc al cap no ho hauries oblidat mai. A més, com que també hauries rebut el do de parlar en una altra llengua, no hauries tingut cap dubte que Jehovà t’havia ungit amb el seu esperit (Fe. 2:6-12). Ara bé, no tots els cristians ungits han rebut esperit sant d’aquesta manera tan espectacular. Per exemple, la resta de persones que estaven presents allà aquell dia van ser ungides amb esperit sant durant el seu baptisme i no els va aparèixer una «llengua de foc» al cap (Fe. 2:38). Ni tampoc tots els cristians han estat ungits durant el seu baptisme. Els samaritans van ser ungits temps després d’haver estat batejats (Fe. 8:14-17). I, de manera excepcional, Corneli i els qui vivien a la seva casa van ser ungits amb esperit sant abans de batejar-se (Fe. 10:44-48).

6. Què reben tots els cristians ungits, i què els fa saber això?

⁶ Ja hem vist que Jehovà no ungeix tothom de la mateixa manera. En l’actualitat, alguns cristians s’han adonat tot d’una que han estat ungits. En canvi, altres han necessitat més temps per estar-ne segurs. Però, sigui com sigui, tots experimenten el que va dir l’apòstol Pau: «Havent cregut en ell, fóreu segellats amb l’Esperit Sant de la promesa, el qual és les arres [o garantia] de la nostra herència» (Ef. 1:13, 14). Això vol dir que  Jehovà fa servir el seu esperit sant per fer saber a aquests cristians que els ha escollit per viure per sempre al cel, i no a la terra. És com si Jehovà els donés una paga i senyal per assegurar-los l’esperança que tenen (llegeix 2 Corintis 1:21, 22; 5:5).

7. Què han de fer els cristians ungits per rebre la seva recompensa al cel?

⁷ Vol dir això que si un cristià és ungit rebrà la seva recompensa celestial passi el que passi? De cap manera! Ells estan segurs que Jehovà els ha escollit, però només rebran la seva recompensa si el continuen servint fidelment. De fet, l’apòstol Pere va explicar: «Per això, germans, poseu cada cop més interès a consolidar la vostra vocació i elecció; i si ho feu així, no fallareu mai. Que així us serà oberta àmpliament l’entrada al Regne etern del nostre Senyor i Salvador Jesucrist» (2 Pe. 1:10, 11, BEC). Per això, tots els cristians ungits s’han d’esforçar per mantenir-se fidels. Si no ho fessin, podrien perdre el privilegi de viure al cel amb Jesús (Heb. 3:1; Ap. 2:10).

8, 9. (a) Per què a molts els costa entendre què passa quan Jehovà ungeix una persona? (b) Com pot saber un cristià que Jehovà l’ha convidat a anar al cel?

⁸ Avui dia, a molts germans els costa entendre què passa quan Jehovà ungeix una persona. I això és molt lògic, perquè ells no han passat per aquesta experiència. De fet, el propòsit original de Jehovà era que tota la humanitat visqués per sempre a la terra (Gèn. 1:28; Sl. 37:29). Però Déu, com a excepció, va escollir algunes persones perquè siguin reis i sacerdots al cel. Quan les ungeix, tant la seva manera de pensar i de sentir com la seva esperança canvia completament (llegeix Efesis 1:18).

⁹ Però, com pot saber un cristià que Jehovà realment l’ha ungit? La resposta la trobem en les paraules que va escriure Pau als germans ungits de Roma, que havien estat «cridats com a sants». Els va dir: «Perquè no vau rebre un esperit d’esclavitud per recaure en la por, sinó que vau rebre un esperit d’adopció, pel qual exclamem: Abba, Pare! L’Esperit mateix dóna testimoni amb el nostre esperit que som fills de Déu» (Rm. 1:7; 8:15, 16). Dit amb poques paraules: Jehovà fa servir el seu esperit sant per deixar-li clar a aquell cristià que l’ha escollit per regnar al cel amb Jesucrist (1 Tes. 2:12).

10. Què va voler dir l’apòstol Joan quan va escriure que els ungits no tenen necessitat que ningú els ensenyi?

¹⁰ Els cristians ungits no necessiten que res ni ningú altre els confirmi quina és la seva esperança, perquè Jehovà fa que tant a la seva ment com al seu cor tinguin clar que els ha escollit. Sobre això, l’apòstol Joan va escriure: «Vosaltres teniu la unció que ve del Sant, i sabeu totes les coses». I va afegir: «La unció que vosaltres heu rebut d’ell resta en vosaltres, i no teniu necessitat que ningú us ensenyi, sinó que, tal com aquesta mateixa unció us ensenya sobre totes les coses, i és veritat i no pas mentida, així com us ha ensenyat, restareu en ell» (1 Jn. 2:20, 27). Què volen dir aquestes paraules? Que, encara que és evident que els cristians ungits han de seguir aprenent de Jehovà igual que la resta, el que no necessiten és que ningú els confirmi que són ungits. Per què? Perquè Jehovà ha utilitzat la força més poderosa de l’univers, l’esperit sant, per assegurar-los que són ungits.

11, 12. Què es podria preguntar un germà ungit, però de què està completament segur?

¹¹ Quan un cristià és ungit amb esperit sant experimenta canvis tan profunds que Jesús va explicar que era com si naixés «de nou» o, tal com diuen altres bíblies, com si naixés «de dalt» (Jn. 3:3, 5). ^[2] A més, Jesús va dir: «No t’estranyis que t’hagi dit: Us cal nàixer de nou. El vent bufa on vol i en sents la remor, però no saps d’on ve ni a on va. Així és tot aquell que ha nascut de l’Esperit» (Jn. 3:7, 8). Com veiem, és impossible explicar-li a una persona que no ha estat ungida què se sent exactament quan Jehovà t’ungeix.

¹² Pot ser que alguns germans ungits es preguntin: «Per què Jehovà m’ha escollit a mi? Per què a mi, i no a un altre?». És possible que ni tan sols estiguin segurs si mereixen aquest privilegi, però del que sí estan absolutament segurs és que Jehovà els ha escollit. De fet, estan molt contents i agraïts per aquest regal, i se senten com Pere quan va escriure per inspiració: «Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que segons la seva gran bondat ens ha fet néixer de nou, per a una esperança viva, per mitjà de la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts, per a un heretatge que no es corromp ni contamina, ni es marceix, reservat al cel per a vosaltres» (1 Pe. 1:3, 4, BEC). Quan els ungits llegeixen aquestes paraules, no tenen cap mena de dubte que el seu Pare celestial els està parlant a ells personalment.

13. Com canvia la manera de pensar d’una persona quan Jehovà l’ungeix, i per què?

¹³ Abans de ser ungits, aquests germans tenien l’esperança de viure per sempre a la terra. Tenien moltes ganes de veure com Jehovà netejarà la terra i la convertirà en un paradís. Potser s’havien imaginat donant la benvinguda als seus familiars o amics que han mort, construint la seva pròpia casa o menjant els fruits dels arbres que ells mateixos haurien plantat (Is. 65:21-23). Però, per què va canviar la seva manera de pensar? És que van deixar de desitjar aquestes coses? O potser estaven deprimits i ja no volien viure més a la terra? Que potser els semblava avorrit viure per sempre al paradís? O és que volien saber què significa viure al cel? Res d’això! El que passa és que Jehovà decideix per ells, i fa servir el Seu esperit sant per canviar la seva manera de pensar i la seva esperança.

14. Com se senten els ungits amb la vida que tenen a la terra?

¹⁴ Vol dir això que aquests ungits volen morir? És clar que no. L’apòstol Pau va explicar com se senten quan va dir: «Els qui ara vivim en aquesta tenda, gemeguem apesarats, perquè no voldríem despullar-nos d’aquest cos, sinó revestir-nos de l’altre, i que així la nostra condició mortal quedés absorbida per la vida immortal» (2 Cor. 5:4, BCI). La veritat és que els ungits tenen ganes de viure i no es volen morir ràpidament. Al contrari, volen aprofitar cada dia per servir Jehovà amb els seus amics i familiars. El que passa és que, facin el que facin, no poden deixar de pensar en la seva meravellosa esperança futura (1 Cor. 15:53; 2 Pe. 1:4; 1 Jn. 3:2, 3; Ap. 20:6).

15. Què no demostra necessàriament que algú és ungit?

¹⁵ Podria ser que tu també et preguntessis si Jehovà t’ha escollit per viure al  cel. Si és així, seria bo que et fessis les següents preguntes: T’agrada moltíssim predicar? Ets un estudiant aplicat de la Bíblia i t’encanta investigar-la en profunditat? (1 Cor. 2:10.) Has sentit com Jehovà beneeix especialment la teva predicació? Desitges amb tot el teu cor fer el que Déu vol? Sents en el teu interior una gran responsabilitat d’ajudar els altres en sentit espiritual? Has sentit alguna vegada que Jehovà t’ha ajudat personalment a tu? Si la resposta a totes les preguntes és un rotund sí, vol dir això que ets ungit? No necessàriament. Per què? Perquè tots els cristians es poden sentir així, tant si són ungits com si no ho són. De fet, l’esperit sant actua per igual sobre tots els servents de Jehovà, sense importar quina esperança tinguin. Per això, si t’estàs preguntant si Jehovà t’ha escollit a tu o no, vol dir que no ho ha fet, ja que els cristians ungits no tenen cap dubte que Jehovà els ha escollit. Ho tenen molt clar!

16. Dóna Jehovà esperit sant només als ungits? Posa’n exemples.

¹⁶ A la Bíblia trobem molts exemples de servents fidels que van rebre l’esperit sant de Jehovà, però que no tenien l’esperança de viure al cel. Un d’ells va ser Joan el Baptista. Jesús va afirmar que no hi havia «ningú més gran» que Joan, però que aquest no regnaria amb ell al cel (Mt. 11:10, 11). Un altre exemple va ser David, a qui l’esperit sant va ajudar a entendre coses molt profundes sobre Jehovà i a escriure algunes parts de la Bíblia (1 Sam. 16:13; Mc. 12:36). Tot i això, a la Pentecosta, Pere va dir que David «no va pujar als cels» (Fe. 2:34). És evident que l’esperit sant va guiar aquests servents del passat d’una manera espectacular, però no els va mostrar de cap manera que havien estat escollits per viure al cel. Vol dir això que no s’ho mereixien? No. Simplement vol dir que Jehovà els ressuscitarà perquè visquin al paradís a la terra (Jn. 5:28, 29; Fe. 24:15).

17, 18. (a) Quina recompensa esperen rebre la gran majoria dels servents de Jehovà d’avui dia? (b) Quines preguntes s’analitzaran en el següent article?

¹⁷ Igual que Abraham, David, Joan el Baptista i moltes altres persones de temps bíblics, la gran majoria dels servents de Jehovà d’avui dia no tenen l’esperança de viure al cel, sinó que desitgen viure per sempre al paradís que el Regne de Déu portarà a la terra (Heb. 11:10). De fet, de les persones que Jehovà ha escollit per regnar al cel, en aquests últims dies tan sols en queda un petit grup a la terra (Ap. 12:17). Això significa que la majoria dels 144.000 cristians ungits ja han mort fidels a Déu.

¹⁸ Tenint això en compte, com hem de reaccionar si alguna persona afirma que és ungida? I si algú a la nostra congregació comença a participar dels emblemes al Memorial? Com l’hem de tractar? Ens hem de preocupar si la quantitat de persones que afirmen ser ungides augmenta? Totes aquestes preguntes s’analitzaran en el següent article.