Mostra compassió a «tota classe de persones»
QUAN Jesús va ensenyar als seus deixebles com predicar, va reconèixer que no tothom escoltaria el missatge del Regne (Lc. 10:3, 5, 6). En el nostre cas, de vegades trobem persones que responen de manera brusca o, fins i tot, agressiva. La veritat és que aquestes reaccions fan que mostrar compassió a les persones a qui prediquem no sigui fàcil.
Una persona compassiva es preocupa per les necessitats i els problemes dels altres, els hi mostra empatia i els vol ajudar. Si deixéssim de ser compassius a la predicació, podríem començar a perdre el nostre entusiasme i cada cop seríem menys efectius. En canvi, quan mostrem compassió, fem que el nostre entusiasme es mantingui viu, com si afegíssim llenya a un foc (1 Tes. 5:19, nota).
Així doncs, com podem cultivar aquesta qualitat, encara que sigui un repte? Vegem tres exemples que podem imitar: Jehovà, Jesús i l’apòstol Pau.
IMITA LA COMPASSIÓ DE JEHOVÀ
Durant milers d’anys, Jehovà ha aguantat que s’hagi atacat el seu nom i la seva reputació. Amb tot, «ell és bo amb els desagraïts i malvats» (Lc. 6:35). Demostra aquesta bondat sent pacient perquè «vol que tota classe de persones se salvin» (1 Tim. 2:3, 4). Encara que odia la maldat, valora molt la vida de les persones i «no vol que ningú sigui destruït» (2 Pe. 3:9).
Jehovà sap perfectament que Satanàs ha aconseguit cegar «la ment dels que no creuen» (2 Cor. 4:3, 4). A molts els hi han ensenyat mentides sobre Déu des de petits. Per això, la seva manera de pensar i de sentir pot fer difícil que acceptin la veritat. Però Jehovà desitja de tot cor ajudar aquestes persones. Com en podem estar tan segurs?
Pensa en com veia Jehovà els ninivites. Tot i que eren molt cruels, Jehovà va dir a Jonàs: «¿I no em compadiré jo de Nínive, la gran ciutat, en la qual hi ha més de cent vint mil persones que no saben distingir entre la seva mà dreta i la seva mà esquerra [o el bé del mal, BCI]?» (Jon. 4:11). Jehovà sentia pena per ells perquè estaven perduts en sentit espiritual. Així és que va enviar el seu profeta perquè els advertís.
Igual que Jehovà, nosaltres també valorem molt la vida de la gent. Podem copiar el Seu exemple quan ens esforcem de valent per ajudar qualsevol persona que ens pugui escoltar, encara que sembli que no tingui interès.
IMITA LA COMPASSIÓ DE JESÚS
Igual que el seu Pare, Jesús va sentir compassió per la gent que necessitava ajuda espiritual. «Quan veia totes aquelles persones, sentia compassió per elles, perquè estaven ferides i abandonades com ovelles sense pastor» (Mt. 9:36). Jesús veia més enllà de l’aparença de la gent. Va reconèixer que els líders religiosos havien ensenyat mentides i havien tractat malament les persones que anaven a escoltar-lo. Tot i que sabia que molts d’ells no arribarien a ser els seus deixebles per diferents raons, «els va començar a ensenyar moltes coses» (Mc. 4:1-9).
Quan les persones reaccionen malament al nostre missatge, hem de veure més enllà de la seva actitud i preguntar-nos per què reaccionen així. Pot ser que alguns tinguin una opinió negativa de la Bíblia o dels cristians perquè hagin vist que algunes persones que afirmen ser-ho han actuat malament. És possible que a d’altres els hi hagin explicat mentides sobre el que creiem. I a alguns potser els hi fa por que els seus familiars o amics es burlin d’ells si ens escolten.
Podria ser que hi hagi persones que no ens tractin bé perquè han viscut situacions traumàtiques que els han enfonsat emocionalment. Una missionera que es diu Kim explica: «A una zona del meu territori hi ha moltes persones que ho han perdut tot per culpa de la guerra i no tenen cap esperança d’un futur millor. Per això, estan frustrats i són molt desconfiats. Sovint trobem gent que s’oposa al nostre missatge. Una vegada, fins i tot em van agredir mentre predicava».
Com aconsegueix la Kim mantenir una actitud compassiva? Ella mateixa afegeix: «Quan em tracten malament, intento recordar les paraules de Proverbis 19:11, on diu: “El seny d’un home refrena la seva ira”. El que m’ajuda a cultivar compassió per la gent és tenir present els seus antecedents. A més, no tothom és desagradable. En aquella mateixa zona, tenim bones revisites».
Et podries preguntar: «Com reaccionaria jo si estigués en el lloc de la gent a qui predico?». Per exemple, imagina’t que sempre t’haguessin dit mentides sobre els testimonis de Jehovà. No creus que potser també reaccionaries malament? Segur que haurien de ser compassius amb tu. Jesús va dir que hem de tractar els altres com ens agradaria que ho fessin amb nosaltres. Així doncs, hem de mostrar empatia a tothom, encara que ens costi (Mt. 7:12).
IMITA LA COMPASSIÓ DE PAU
L’apòstol Pau va ser compassiu fins i tot amb els que van ser opositors violents. Per què? Perquè recordava quina classe de persona havia sigut ell en el passat. Va dir: «Abans jo blasfemava contra Déu, perseguia el seu poble i era un arrogant. Però ell va ser compassiu amb mi, perquè actuava per ignorància i amb falta de fe» (1 Tim. 1:13). L’apòstol va reconèixer que Jehovà i Jesús li havien mostrat molta compassió, i segurament va veure reflectit el seu anterior ‘jo’ en moltes de les persones a qui predicava.
En ocasions, es va trobar amb persones que tenien creences falses ben arrelades. Fets 17:16 menciona una situació que va viure Pau mentre estava a Atenes. El relat diu que «es va indignar, perquè va veure que la ciutat estava plena d’ídols». Amb tot, va aprofitar aquella situació per donar un bon testimoni (Fe. 17:22, 23). Sempre va adaptar la manera com predicava a les persones que es trobava «perquè per tots els mitjans possibles en [salvés] alguns» (1 Cor. 9:20-23).
Per exemple,Una manera d’imitar Pau és familiaritzar-nos amb les actituds negatives i les creences falses de la gent del nostre territori. Llavors, podem adaptar la presentació del missatge que portem (Is. 52:7). Una germana que es diu Dorothy comenta: «A moltes persones que em trobo al territori se’ls hi ha ensenyat que Déu és molt dur i exigent. Jo els felicito per tenir tanta fe en Déu i els hi mostro amb la Bíblia que és amorós. A més, els hi ensenyo altres qualitats que té i les seves promeses per al futur».
«VENÇ EL MAL AMB EL BÉ»
A mesura que s’acosta la fi, podem estar segurs que les persones a qui prediquem «aniran de mal en pitjor» (2 Tim. 3:1, 13). Però no hem de permetre que això ens faci ser menys compassius o perdre el goig. Jehovà ens pot donar les forces per vèncer «el mal amb el bé» (Rm. 12:21). La Jessica, una pionera, explica: «Sovint em trobo amb gent que és orgullosa i que es burla de nosaltres i del nostre missatge. La seva actitud em podria desanimar. Per això, quan començo una conversa, faig una oració a Jehovà en silenci i li demano que m’ajudi a veure les persones com ell les veu. D’aquesta manera, em puc centrar en com ajudar-les, en lloc de centrar-me en mi mateixa».
També hem de pensar com podem animar els nostres germans. La Jessica diu: «Si algun germà té una mala experiència en el territori, no em centro en això. Intento parlar de coses positives, com ara els beneficis que té la predicació malgrat la resposta negativa d’algunes persones».
Jehovà és conscient dels reptes que afrontem a la predicació, però està molt content de veure que imitem la seva compassió (Lc. 6:36). És clar, hem de recordar que Ell no serà compassiu eternament amb la gent d’aquest món i que té un temps fixat per posar fi a la maldat. Mentrestant, hem de predicar amb sentit d’urgència (2 Tim. 4:2). Per tant, segueix predicant amb entusiasme i mostra compassió a «tota classe de persones».