SEGONS el relat de l’Evangeli de Mateu, «Jesús va entrar al temple i va fer fora tots els que hi compraven i venien, i va tombar les taules dels que canviaven diners i els bancs dels venedors de coloms. I els hi va dir: “Està escrit: ‘La meva casa serà anomenada casa d’oració’, però vosaltres l’heu convertit en una cova de lladres”» (Mt. 21:12, 13).

Els registres històrics jueus mostren que els mercaders del temple s’aprofitaven dels seus clients cobrant-los preus desorbitats. Per exemple, la Misnà (Keritot 1:7) menciona que en una ocasió, al segle I de la nostra era, el preu de dos coloms per fer sacrificis va pujar a un denari d’or. Això equivalia al sou de 25 dies de feina d’un treballador no qualificat. Tot i que els pobres podien oferir coloms com a sacrifici, el preu d’aquests s’havia tornat prohibitiu (Lev. 1:14; 5:7; 12:6-8). Indignat per aquesta situació, el rabí Simeó ben Gamaliel va reduir el nombre de sacrificis obligatoris. Immediatament el preu dels coloms va baixar a una centèsima part.

Per tant, tenint en compte els abusos i l’avarícia dels mercaders, podem concloure que Jesús estava completament justificat quan va dir que eren uns «lladres».