Un acte de bondat
A FINALS dels anys 50, el pare d’en John es va batejar com a testimoni de Jehovà en un poblet de Gujarat, a l’Índia. Però en John, els seus cinc germans i la seva mare eren catòlics molt devots i, per això, s’oposaven a la fe del seu pare.
Un dia, el pare d’en John li va demanar si podia entregar un sobre a un amic de la congregació. Ara bé, aquell matí en John es va fer un tall profund en un dit mentre intentava obrir un gran barril metàŀlic. Tot i això, com que volia obeir el seu pare, es va embolicar el dit que li sagnava amb un tros de tela i va anar caminant a fer l’encàrrec.
En arribar al lloc, la dona de l’amic del seu pare, que també era Testimoni li va agafar el sobre. Ella es va adonar del tall que en John s’havia fet en el dit i es va oferir a ajudar-lo. Va agafar el seu kit de primers auxilis, li va desinfectar la ferida i li va embenar el dit. Després, li va preparar una tassa de te. Durant tota aquella estona li va parlar de la Bíblia d’una manera amigable.
Gràcies a l’amabilitat d’aquesta germana, els prejudicis d’en John van començar a desaparèixer, i li va fer dues preguntes sobre les creences del seu pare que eren diferents a les seves. Li va demanar si Jesús era Déu i si els cristians havien d’orar a Maria. Com que aquesta germana havia après gujarati, li va poder contestar en el seu idioma. Li va mostrar les respostes amb la Bíblia i li va donar el llibret “Estas buenas nuevas del reino”.
A mesura que anava llegint aquest llibret, en John va sentir que havia descobert la veritat. Llavors, va anar a veure el seu sacerdot i li va plantejar les mateixes preguntes. El sacerdot es va posar com una fúria, li va llançar una Bíblia, i li va dir cridant: «T’has convertit en Satanàs! Ensenya’m on diu la Bíblia que Jesús no és Déu. Mostra’m on diu que no hem d’adorar Maria. Ensenya-m’ho!». A en John li va impactar tant el comportament del sacerdot, que li va dir: «No tornaré a trepitjar una església catòlica en la vida!». I així ho va fer.
En John va estudiar la Bíblia amb els Testimonis, va acceptar la veritat i va començar a servir Jehovà. Amb el temps, alguns membres de la seva família van fer el mateix. En John encara té una cicatriu al dit índex de la mà dreta, al mateix lloc on es va fer un tall ara fa uns seixanta anys. Però sempre recordarà amb un somriure aquell acte de bondat que el va motivar a començar una vida de servei a Jehovà (2 Cor. 6:4, 6).