LA LLEI de Jehovà indicava que tant les tórtores com els coloms eren sacrificis acceptables per a Déu. Les lleis que regulaven les ofrenes i els sacrificis sempre parlaven d’aquests dos tipus d’ocells junts. De fet, deia que eren intercanviables (Lev. 1:14; 12:8; 14:30). Per què era aquesta una disposició tan bona per als israelites? Un motiu és que a Israel no sempre hi havia tórtores disponibles. Per què no?

Les tórtores són aus migratòries que acostumen a passar els mesos càlids a la regió d’Israel. A partir d’octubre, migren a països més calorosos i no tornen a Israel fins a la primavera (Cànt. 2:11, 12; Jer. 8:7). En temps bíblics, això feia que els israelites no poguessin oferir tórtores com a sacrifici durant els mesos d’hivern.

En canvi, els coloms normalment no migren. Així és que a Israel hi havia aquest tipus d’au tot l’any. De fet, inclús es podien domesticar (compara-ho amb Joan 2:14, 16). Un llibre sobre la fauna i la flora de la Bíblia explica: «Hi havia coloms domesticats a tots els pobles i ciutats de Palestina. Cada família tenia a casa el seu colomar, o forat a la paret, on aquests ocells podien viure» (compara-ho amb Isaïes 60:8). a

A l’acceptar que els israelites presentessin com a ofrenes ocells que estaven disponibles durant tot l’any a Israel, Jehovà va demostrar que era un Déu molt amorós i raonable.