«A tu, que escoltes les pregàries, acuden tots els vivents.» (Salm 65:3, BCI [65:2 en NM])

Algunes persones preguen perquè diuen que els fa sentir millor, tot i que no creuen que ningú els escolti. Però, l’oració és més que una simple teràpia per fer front als problemes. La Bíblia ens garanteix que «Jahvè a és a prop dels qui l’invoquen, dels qui l’invoquen amb sinceritat. [...] Escolta el seu crit d’auxili» (Salm 145:18, 19; MM).

Per tant, podem estar segurs que Jehovà escolta les pregàries dels seus servents. Ell ens diu: «M’invocareu, i vindreu a pregar-me, i jo us escoltaré» (Jeremies 29:12).

«No deixeu mai de fer oració.» (Romans 12:12)

La Bíblia ens anima a orar «constantment», i a fer «tota classe d’oracions i súpliques». És evident, doncs, que Déu vol que li orem (Mateu 26:41; Efesis 6:18).

Per què vol Déu que li preguem? Pensa en el següent: a quin pare no li agrada escoltar el seu fill petit demanar-li: «Papa, em pots ajudar?». És clar, és molt probable que el pare ja sàpiga què necessita el seu fill, però sentir-ho directament de la seva boca li demostra que el seu fill confia en ell i que vol estar a prop d’ell (Proverbis 15:8; Jaume 4:8).

«Descarregueu sobre ell tota la vostra angoixa, perquè ell es preocupa per vosaltres.» (1 Pere 5:7)

Déu vol que li orem perquè ens estima i es preocupa per nosaltres. Ell és perfectament conscient dels nostres problemes i preocupacions, i ens vol ajudar.

Al llarg de la seva vida, el rei David va orar a Jehovà per ajuda i per expressar-li els seus pensaments i sentiments (Salm 23:1-6). Com a conseqüència, Déu va estimar David i va escoltar les seves pregàries (Fets 13:22). De la mateixa manera, Jehovà escolta les nostres oracions perquè es preocupa per nosaltres.

Aquestes són les paraules de l’escriptor d’un dels salms de la Bíblia. Aquest salmista estava convençut que Déu escoltava les seves pregàries, i això va tenir un efecte molt positiu en ell. Es va sentir més a prop de Déu i va rebre les forces que necessitava per fer front a les angoixes de la vida (Salm 116:1-9).

Si estem convençuts que Déu escolta les nostres oracions, no deixarem d’orar-li. Vegem l’exemple d’en Pedro, que viu al nord d’Espanya i va perdre el seu fill de 19 anys en un accident de trànsit. Enmig d’aquell dolor, en Pedro va obrir el seu cor a Déu i li va pregar repetidament per consol i ajuda. Quin va ser el resultat? En Pedro mateix explica: «Jehovà va respondre les meves pregàries fent servir els companys de creença per donar-nos consol i suport, tant a la meva dona com a mi».

Tot i que les oracions no van tornar la vida al seu fill, sí que van ajudar molt en Pedro i la seva família. La seva esposa, la María Carmen, recorda: «L’oració em va ajudar a fer front al dolor. Sabia que Jehovà m’entenia, perquè quan li parlava sentia tranquiŀlitat i pau».

Tant la Bíblia com les vivències d’algunes persones demostren que Déu escolta les pregàries. Però també és cert que no respon a totes les oracions. Com és que Déu respon a algunes oracions però a d’altres no?