Salta al contingut

Salta a l'índex

Els ancians, ‘col·laboradors del nostre goig’

Els ancians, ‘col·laboradors del nostre goig’

«Som col·laboradors del vostre goig» (2 COR. 1:24, TBS).

1. Quines bones notícies van alegrar Pau?

CORRIA l’any 55 de la n. e. i l’apòstol Pau estava a la ciutat portuària de Troas, però no podia deixar de pensar en els germans de Corint. A principis d’aquell mateix any havia rebut notícies que els corintis s’havien barallat entre ells i per això, preocupat com un pare pels seus fills, els havia enviat una carta per corregir-los (1 Cor. 1:11; 4:15). A més, també els havia enviat el seu col·laborador Titus, i l’esperava a Troas per saber com els anava. Però, quina decepció! Titus encara no havia arribat. Què faria Pau? Va navegar fins a Macedònia, on per fi es va trobar amb Titus. Aquest li va explicar que els germans de Corint havien respòs molt bé als seus consells i que tenien moltes ganes de veure’l. En escoltar aquestes bones notícies, Pau es ‘va alegrar’ (2 Cor. 2:12, 13; 7:5-9).

2. (a) Què va escriure Pau als corintis sobre la fe i el goig? (b) Quines preguntes analitzarem?

2 Poc després, Pau va escriure una segona carta als corintis. Els va dir: «No és que tinguem domini sobre la vostra fe, sinó que som col·laboradors del vostre goig, perquè esteu ferms en la fe» (2 Cor. 1:24, TBS). Què va voler dir Pau amb aquestes paraules? I quin efecte haurien de tenir en els ancians d’avui dia?

LA NOSTRA FE I EL NOSTRE GOIG

3. (a) Què va voler dir Pau quan va dir als corintis que ‘estaven ferms en la fe’? (b) Com imiten els ancians d’avui dia l’exemple de Pau?

3 Pau va mencionar dos aspectes molt importants de la nostra adoració: la fe i el goig. Recorda que, parlant de la fe, va escriure: «No és que tinguem domini sobre la vostra fe, [...] perquè esteu ferms en la fe». Amb aquestes paraules, Pau reconeixia que la fe dels germans de Corint no depenia ni d’ell ni de ningú altre, sinó que estaven ferms per causa de la seva pròpia fe. Pau no pensava que havia de controlar la fe dels seus germans, i tampoc volia fer-ho. Tenia plena confiança que aquells germans eren cristians fidels i que volien fer el correcte (2 Cor. 2:3). Els ancians d’avui dia imiten l’exemple de Pau al demostrar que confien en la fe dels seus germans i en els seus motius per servir Déu (2 Tes. 3:4). En comptes de posar normes estrictes a la congregació, els ancians confien en els principis bíblics i la guia de l’organització de Jehovà. Al cap i a la fi, els ancians no són amos de la fe dels germans (1 Pe. 5:2, 3).

4. (a) Què va voler dir Pau amb les paraules «som col·laboradors del vostre goig»? (b) Com imiten els ancians d’avui dia l’actitud de Pau?

4 Pau també va afirmar: «Som col·laboradors del vostre goig». Amb aquestes paraules, s’estava referint a ell mateix i als seus companys més propers. Per què podem afirmar això? Bé, a la mateixa carta Pau va parlar als corintis de dos d’aquests companys: «Entre vosaltres vam predicar jo, Silvà i Timoteu» (2 Cor. 1:19). A més, quan Pau usava la paraula col·laboradors a les seves cartes, sempre es referia als seus companys més propers, com ara Apol·lo, Àquila, Prisca, Timoteu, Titus i altres (Rm. 16:3, 21; 1 Cor. 3:6-9; 2 Cor. 8:23). Per tant, al dir que eren ‘col·laboradors del seu goig’, Pau va assegurar als corintis que tant ell com els seus companys farien tot el que estigués a les seves mans per contribuir al goig de tots els membres de la congregació. Avui, els ancians també desitgen el mateix; fan tot el que poden per ajudar els seus germans a servir Jehovà amb alegria (Sl. 100:2; Fili. 1:25).

5. Quina pregunta es va fer a alguns germans i germanes, i en què hauríem de reflexionar nosaltres?

5 Fa poc, es va convidar un grup de zelosos germans i germanes d’arreu del món a respondre a la següent pregunta: «Quina cosa ha fet o ha dit un ancià que hagi contribuït al teu goig?». A l’analitzar els comentaris d’aquest grup de cristians, compara el que van dir ells amb el que hauries respòs tu. Reflexionem en el que nosaltres podem fer per contribuir al goig de la congregació on servim. *

«SALUDEU L’ESTIMADA PÈRSIDA»

6, 7. (a) Com poden els ancians imitar Jesús, Pau i altres servents de Déu? (b) Per què contribueix al goig dels germans recordar el seu nom?

6 Molts germans i germanes comenten que quan els ancians els mostren interès personal senten més goig. Una manera senzilla en què ho fan és seguint l’exemple que van donar David, Elihú i Jesús (llegeix 2 Samuel 9:6; Job 33:1; Lluc 19:5). Aquests servents de Jehovà van demostrar interès sincer en altres persones a l’utilitzar els noms propis d’aquestes. Pau també va veure la importància de recordar i utilitzar els noms dels seus companys cristians. Per exemple, al concloure una de les seves cartes, va saludar per nom més de vint-i-cinc germans i germanes, inclosa Pèrsida, una cristiana de qui va dir: «Saludeu l’estimada Pèrsida» (Rm. 16:3-15).

7 A alguns ancians els costa molt recordar els noms dels germans. No obstant això, quan s’esforcen de debò per recordar-los, és com si els diguessin: «M’importes» (Èx. 33:17). Els ancians contribueixen al goig dels germans quan es recorden dels seus noms i els fan servir per donar-los comentaris a l’estudi de La Torre de Guaita o altres reunions. (Compara-ho amb Joan 10:3.)

«HA TREBALLAT MOLT EN EL SENYOR»

8. De quina important manera va imitar Pau l’exemple de Jehovà i Jesús?

8 Pau també va demostrar interès personal encomiant sincerament els altres. Aquesta és una altra manera senzilla de contribuir al goig dels nostres germans. A la mateixa carta també deia: «Estic molt orgullós de vosaltres» (2 Cor. 7:4). Aquestes paraules d’estímul devien tocar el cor dels germans de Corint. I Pau també va expressar sentiments semblants a altres congregacions (Rm. 1:8; Fili. 1:3-5; 1 Tes. 1:8). De fet, després de parlar de Pèrsida en la seva carta a la congregació de Roma, Pau va afegir: «Ha treballat molt en el Senyor» (Rm. 16:12). Que animadores devien ser aquestes paraules per a aquella fidel germana! Quan encomiava els altres, Pau estava imitant l’exemple de Jehovà i de Jesús (llegeix Marc 1:9-11; Joan 1:47; Ap. [Rv.] 2:2, 13, 19).

9. Per què contribueix l’encomi al goig de la congregació?

9 Avui, els ancians també veuen la importància d’expressar amb paraules quant valoren els seus germans (Prov. 3:27, TBS; 15:23). Quan un ancià ho fa, en realitat li està dient al seu germà: «M’importes molt, i el que has fet no m’ha passat desapercebut». I no hi ha dubte que els cristians necessiten escoltar paraules animadores com aquestes. Una germana d’uns cinquanta anys parla en nom de molts quan diu: «A la feina gairebé mai rebo cap elogi perquè hi ha un ambient molt competitiu. Per això, és tan animador que un ancià m’encomiï per alguna cosa que he fet per la congregació! Em sento estimada pel meu Pare celestial». Un germà que cuida tot sol els seus dos fills se sent de manera similar. Fa poc un ancià el va encomiar de tot cor. Quin efecte va tenir en el nostre germà? Ell ens ho explica: «Les paraules de l’ancià em van renovar les energies». De fet, per mitjà de l’encomi sincer, un ancià pot aixecar l’estat d’ànim i contribuir al goig dels seus companys cristians, i això els permet estar més forts per seguir caminant «sense fatiga» en el camí de la vida (Is. 40:31).

«PASTUREU [LA CONGREGACIÓ] DE DÉU»

10, 11. (a) Com poden els ancians imitar l’exemple de Nehemies? (b) Què ajudarà un ancià a ‘comunicar algun do espiritual’ quan fa visites pastorals?

10 Una manera molt important com els ancians demostren interès personal pels seus germans i contribueixen al goig de la congregació és prenent la iniciativa en ajudar els qui necessiten encomi (llegeix Actes [Fets] 20:28). En fer-ho, imiten aquells qui pasturaven la congregació de Déu en el passat. Per exemple, la Bíblia explica que quan el fidel Nehemies va veure que alguns dels seus germans jueus s’havien debilitat en sentit espiritual, immediatament es va alçar i els va animar (Neh. 4:14, TBS). Avui, els ancians també ho fan quan ‘s’alcen’, o prenen la iniciativa, per ajudar els seus companys a estar ferms en la fe. Per a tal propòsit, si les circumstàncies ho permeten, visiten els seus germans i germanes a casa. L’objectiu d’aquestes visites pastorals és ‘comunicar-los algun do espiritual’ (Rm. 1:11). Què pot ajudar els ancians a dur a terme aquesta tasca?

11 Abans de fer aquestes visites, un ancià ha de dedicar temps a pensar en la persona a qui visitarà: a quins reptes s’enfronta? Quines idees la podran animar? Quin text bíblic o personatge bíblic es pot aplicar a les seves circumstàncies? Pensar prèviament en aquestes coses ajudarà l’ancià a mantenir una conversa significativa. En aquestes visites, l’ancià permet que els germans i les germanes s’expressin amb franquesa i els escolta amb atenció (Jm. 1:19). Quant això, una germana va dir: «És tan reconfortant que un ancià t’escolti amb tot el seu cor!» (Lc. 8:18).

Un ancià podrà ‘comunicar algun do espiritual’ en una visita pastoral si abans ha dedicat temps a preparar-se

12. Qui necessita encomi a la congregació, i per què?

12 Per a qui són les visites pastorals? Pau va instar els seus companys ancians a ‘vetllar per tot el ramat’. Per tant, tots els membres de la congregació necessiten encomi, inclosos els publicadors i els pioners que han dut a terme el seu ministeri fidelment any rere any. Per què a aquests també els cal rebre ànim dels pastors espirituals? Perquè aquests germans i germanes que són forts en sentit espiritual de vegades també es poden veure aclaparats per les pressions d’aquest món malvat. Per il·lustrar per què un servent de Déu ferm també necessita l’ajuda d’un company de tant en tant, analitzem un episodi de la vida del rei David.

«ABISAI [...] VA SOCÓRRER DAVID»

13. (a) Quina situació va aprofitar Ixbí-Benob? (b) Per què Abisai va poder salvar la vida de David?

13 Poc després de ser ungit rei, David es va veure les cares amb Goliat, un gegant de la raça dels rafaïtes, i el va matar (1 Sam. 17:4, 48-51; 1 Par. [Cròn.] 20:5, 8). Anys després, durant una batalla contra els filisteus, David es va haver d’enfrontar a un altre gegant rafaïta, Ixbí-Benob (2 Sam. 21:16, BCI). En aquella ocasió, però, el gegant gairebé va matar David. Per què? No va ser perquè el rei hagués perdut la valentia, sinó perquè havia perdut la força. El relat explica que «David es trobava fatigat». Tan bon punt Ixbí-Benob es va adonar que el rei David estava cansat, va dir «que mataria David». Però llavors, just quan el gegant va tirar la seva llança contra David, «Abisai, fill de Seruià, va socórrer David i va matar el filisteu» (2 Sam. 21:15-17, BCI). Aquesta vegada a David li va anar pels pèls! De ben segur que va agrair molt que Abisai estigués atent i anés ràpidament a ajudar-lo quan corria perill. Quines lliçons extraiem d’aquest relat?

14. (a) De quina manera podem vèncer els reptes que són com «Goliats»? (b) Com poden contribuir els ancians perquè els germans recuperin les forces i el goig? Posa’n un exemple.

14 Com a testimonis de Jehovà, arreu del món duem a terme el nostre ministeri tot i els obstacles que Satanàs i els seus agents ens posen al davant. Malgrat que alguns ens hem enfrontat amb reptes gegants, també hem confiat plenament en Jehovà i hem pogut vèncer aquests «Goliats». De vegades, però, la constant lluita contra les pressions de la vida ens deixa baldats i desanimats. Aquest cansament fa que siguem vulnerables i que la nostra espiritualitat estigui en perill davant pressions que en un altre moment hauríem superat sense problemes. En moments com aquests, el suport dels ancians en el moment oportú ens pot ajudar a recuperar el goig i les forces. Molts germans ho han experimentat, com per exemple una pionera d’uns seixanta anys, qui va explicar: «Fa un temps no em trobava bé i a la predicació em cansava molt. Un ancià es va adonar que ja no em quedaven energies i va venir a parlar amb mi. Vam tenir una conversa molt animadora basada en alguns versicles bíblics. Després vaig aplicar els suggeriments del germà i això em va beneficiar molt». La germana va afegir: «Que amorós va ser per part d’aquest germà adonar-se que estava cansada i oferir-me ajuda!». No creus que és molt animador saber que tenim a l’abast ancians que amorosament estan atents a les nostres necessitats i que, igual que Abisai, estan llestos per ‘socórrer-nos’?

«PERQUÈ CONEGUÉSSIU EL GRAN AMOR QUE US TINC»

15, 16. (a) Per què els companys de creença de Pau se l’estimaven tant? (b) Per què estimem els ancians de la congregació?

15 Ser ancià requereix molt d’esforç. De vegades passen nits sense dormir orant preocupats pel ramat de Jehovà o donant suport espiritual als seus companys de creença (2 Cor. 11:27, 28). Tot i això, els ancians duen a terme totes les seves responsabilitats de bon grat, tal com ho va fer Pau, qui va escriure als corintis: «De bon grat donaré allò que tinc i fins a mi mateix per les vostres ànimes» (2 Cor. 12:15). A més, l’amor que sentia pels seus germans va impulsar Pau a esforçar-se de valent per enfortir-los (llegeix 2 Corintis 2:4; Fili. 2:17; 1 Tes. 2:8). Sens dubte, els germans estimaven profundament Pau! (Ac. 20: 31-38.)

16 Els servents de Déu de l’actualitat també estimem els amorosos ancians de la congregació i agraïm Jehovà en oració que ens hagi fet aquest regal. Aquests pastors contribueixen al nostre goig al mostrar interès personal en nosaltres, i també ens enriquim de les seves visites pastorals. A més, estem molt agraïts perquè sempre estan llestos a ajudar-nos en els moments que ens sentim ofegats per les pressions d’aquest món. Ancians com aquests són ‘col·laboradors del nostre goig’.

^ § 5 A aquests germans i germanes també se’ls va fer la següent pregunta: «Quina qualitat valores més en un ancià?». La resposta majoritària va ser: «Que sigui accessible». Aquesta qualitat tan important s’analitzarà en un altre número d’aquesta revista.