Salta al contingut

Salta a l'índex

Pastors, imiteu els Grans Pastors

Pastors, imiteu els Grans Pastors

«El Crist va patir per vosaltres i us deixà exemple a fi que seguíssiu les seves petjades» (1 PE. 2:21).

1, 2. (a) Què passa quan les ovelles estan ben cuidades? (b) Per què moltes persones dels dies de Jesús eren com ovelles sense pastor?

QUAN un pastor s’interessa de debò pel benestar del seu ramat, les ovelles creixen saludables. Segons un manual que explica com criar ovelles, «l’home que simplement porta el ramat als prats sense cuidar-lo ni pensar en ell, al cap de pocs anys molt probablement es trobarà que té moltes ovelles malaltes i que no li aporten cap guany». Ara bé, si les ovelles estan ben cuidades, tot el ramat estarà fort i sa.

2 De manera semblant, si un pastor cristià cuida i atén bé totes les ovelles que Déu li ha confiat, la congregació sencera es beneficiarà en sentit espiritual. Segurament recordaràs que Jesús es va compadir de les multituds «perquè estaven cansades i abatudes com ovelles sense pastor» (Mt. 9:36). Per què estaven en aquelles condicions tan lamentables? Perquè els qui tenien la responsabilitat d’ensenyar la Llei de Déu al poble eren severs, exigents i hipòcrites. En comptes d’ajudar i alimentar el seu ramat, els líders espirituals d’Israel lligaven «fardells pesants» a les espatlles de les ovelles (Mt. 23:4).

3. Què haurien de tenir present els ancians de congregació al complir amb la seva responsabilitat com a pastors?

3 Avui dia, els pastors cristians, és a dir, els ancians, tenen una responsabilitat de pes. Les ovelles del ramat pertanyen a Jehovà i també a Jesús, qui es va anomenar a si mateix el «bon pastor» (Jn. 10:11). Jesús va ‘comprar’ les ovelles amb la seva «sang preciosa» (1 Cor. 6:20; 1 Pe. 1:18, 19). Les estima tant que va sacrificar la seva vida per elles. Els ancians haurien de tenir sempre present  que són subpastors que estan sotmesos a l’autoritat de Jesucrist, «el gran pastor de les ovelles» (Heb. 13:20).

4. Què estudiarem en aquest article?

4 Com s’espera que els pastors cristians tractin les ovelles? Als germans de la congregació se’ls insta a ‘obeir els qui els governen i ser-los submisos’. Per altra banda, als ancians de congregació se’ls exhorta a no ‘senyorejar damunt’ el ramat de Déu (Heb. 13:17; llegeix 1 Pere 5:2, 3). Aleshores, com poden els ancians dirigir el ramat sense senyorejar? En altres paraules, com poden atendre les necessitats de les ovelles sense abusar de l’autoritat que Déu els ha donat?

«PORTARÀ ELS ANYELLS SOBRE EL PIT»

5. Què ens ensenya de Jehovà la il·lustració registrada a Isaïes 40:11?

5 El profeta Isaïes va dir de Jehovà: «Com un pastor, pasturarà el seu ramat, l’aplegarà amb el seu braç; portarà els anyells sobre el pit, conduirà les ovelles que crien» (Is. 40:11). Aquesta il·lustració ens ensenya que Jehovà es preocupa de les necessitats dels germans que són dèbils i vulnerables. Tal com un pastor és conscient de les necessitats concretes de cadascuna de les ovelles del seu ramat i està a punt per atendre-les, Jehovà coneix bé les necessitats dels membres de la congregació i els ajuda de bon grat. Igual que un pastor a vegades porta un anyell acabat de néixer sobre el seu pit, Jehovà, «el Pare entranyable», estarà ben a prop nostre en moments complicats i ens consolarà quan afrontem proves difícils o tinguem una necessitat especial (2 Cor. 1:3, 4).

6. Com pot un ancià seguir l’exemple de Jehovà?

6 Quina lliçó tan bona per als pastors espirituals! Un ancià ha d’imitar Jehovà i estar atent a les necessitats de les ovelles. Si coneix els reptes que afronten els germans i quines són les seves necessitats específiques que cal atendre immediatament, podrà encomiar-los i donar-los suport (Prov. 27:23). Per aconseguir-ho, l’ancià ha de tenir bona comunicació amb els germans. Tot i que va amb compte de respectar la privacitat d’aquests, s’interessa en el que escolta i veu a la congregació, i de bona gana dedica temps a «fer-se càrrec dels febles» (Ac. [Fe.] 20:35; 1 Tes. 4:11).

7. (a) Quin tracte rebien les ovelles de Déu en l’època d’Ezequiel i Jeremies? (b) Què aprenem de les condemnes que Jehovà va pronunciar contra els mals pastors espirituals?

7 Pensa en l’actitud que tenien els pastors que Déu va condemnar. A l’època d’Ezequiel i Jeremies, Jehovà va denunciar els qui no complien amb la responsabilitat de cuidar el Seu ramat. Quan aquells pastors no estaven al cas de les ovelles, aquestes eren presa fàcil i es dispersaven. I, en comptes d’alimentar-les, les explotaven i només es preocupaven d’ells mateixos (Jer. 23:1; Ez. 34:7-10). Déu va condemnar aquells pastors, i avui dia també condemna els líders de la cristiandat. Això també ens fa veure per què és tan important que els ancians cristians donin atenció amorosa i adequada al ramat de Déu.

«US HE DONAT EXEMPLE»

8. Com va donar Jesús un bon exemple sobre com corregir males actituds?

8 A causa de la imperfecció humana, pot ser que alguns germans de la congregació no entenguin de seguida què els demana Jehovà i potser no es  comporten d’acord amb els principis bíblics o actuen amb poca maduresa espiritual. En aquests casos, com han de reaccionar els ancians? Haurien d’imitar la paciència que Jesús va tenir amb els seus deixebles quan estaven preocupats sobre qui seria el més gran en el Regne de Déu. En comptes de perdre la paciència, Jesús va continuar ensenyant als seus deixebles i donant-los consell amorós sobre com ser humils (Lc. 9:46-48; 22:24-27). I quan els va rentar els peus, els va ensenyar una lliçó d’humilitat, una qualitat que els superintendents han de manifestar (llegeix Joan 13:12-15; 1 Pe. 2:21).

9. Quina actitud va recomanar Jesús als seus deixebles?

9 En una ocasió, Jaume i Joan van demostrar que el seu punt de vista sobre el paper que tenen els pastors era diferent del punt de vista de Jesús. Aquests dos apòstols van intentar assegurar-se una posició prominent dins el Regne de Déu. Però Jesús va corregir la seva actitud, al dir-los: «Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor» (Mt. 20:25, 26BCI). Els apòstols havien d’evitar la tendència a voler ‘dominar com si fossin amos’.

10. Com vol Jesús que els ancians tractin el ramat, i quin bon exemple va donar Pau pel que fa a això?

10 Jesús espera que els ancians tractin el ramat tal com ell ho va fer. Han d’estar disposats a ser els servents dels germans, no els seus amos. L’apòstol Pau tenia aquesta actitud humil, ja que va dir als ancians de la congregació d’Efes: «Ja sabeu com m’he comportat sempre amb vosaltres des del primer dia que vaig venir a l’Àsia, servint el Senyor amb tota humilitat». L’apòstol desitjava que aquells ancians també fossin humils i treballadors a l’hora d’ajudar els altres. Va dir: «En tot us he ensenyat que és treballant així com cal fer-se càrrec dels febles» (Ac. 20:18, 19, 35). Pau va assenyalar als corintis que ell no era l’amo de la seva fe, sinó que era col·laborador del seu goig (2 Cor. 1:24). L’apòstol va treballar de valent i amb humilitat. Quin exemple tan excel·lent per als ancians d’avui dia!

ADHERIU-VOS A «LA DOCTRINA AUTÈNTICA»

11, 12. Com pot un ancià ajudar un germà a prendre una decisió?

11 Un ancià de congregació s’ha d’adherir a «la doctrina autèntica» (Tt. 1:9). Però ho ha de fer «amb esperit de dolcesa» (Gàl. 6:1). Un bon pastor no imposa als germans certa manera d’actuar, sinó que els anima a prendre decisions basades en el seu amor per Jehovà i per la seva Paraula. Per exemple, quan un germà ha de prendre una decisió important, l’ancià pot destacar-li alguns principis bíblics que hauria de tenir en compte i repassar amb ell algun article de les nostres publicacions que parli de l’assumpte. També pot animar el germà a pensar com afectaran la seva amistat amb Jehovà les diferents decisions que pogués prendre. L’ancià emfatitzarà la importància de demanar guia a Jehovà abans de prendre una decisió (Prov. 3:5, 6). Ara bé, un cop fet tot això, l’ancià deixarà que el germà decideixi per ell mateix (Rm. 14:1-4).

12 Per donar consell, els ancians s’han de basar únicament en la Bíblia.  Per tant, és vital que sàpiguen usar-la amb destresa i que s’adhereixin al que diu. Fent-ho així, evitaran l’abús de poder. Al capdavall, només són subpastors, i cada membre de la congregació haurà de retre comptes a Jehovà i Jesús de les decisions que prengui (Gàl. 6:5, 7, 8).

‘FEU-VOS MODELS DEL RAMAT’

Els ancians ajuden la seva família a preparar-se per a la predicació (Consulta el paràgraf 13)

13, 14. En quins camps poden donar un bon exemple els ancians?

13 Després de dir als ancians de la congregació que no ‘senyoregessin damunt’ els seus germans, l’apòstol Pere els va exhortar a ‘fer-se models del ramat’ (1 Pe. 5:3). Com pot un ancià fer-se exemple del ramat? Analitzem dos dels requisits que ha de reunir un germà que vol ser ancià: ser «assenyat» i ‘governar bé la pròpia casa’. Si l’ancià té família, l’ha de dirigir bé, perquè «si un no sap governar la pròpia casa, ¿com podrà tenir cura de l’església de Déu?» (1 Tim. 3:1, 2, 4, 5). També ha de ser assenyat en el sentit que ha d’entendre clarament els principis bíblics i ha de saber com posar-los en pràctica en la seva vida. Ha de ser equilibrat i no jutjar precipitadament els assumptes. Quan els ancians demostren aquestes qualitats, els germans se senten confiats.

14 Un altre camp en què els superintendents han de ser bons exemples és la predicació. Quant a això, Jesús els va posar el model. La predicació de la bona nova del Regne va ser un aspecte important de la seva vida a la Terra, i va ensenyar als seus deixebles com s’havia de fer aquesta obra (Mc. 1:38; Lc. 8:1). A l’actualitat, els publicadors se senten molt animats quan surten a predicar amb els ancians, noten l’entusiasme que demostren per aquesta obra que salva vides i aprenen dels seus mètodes docents. Quan observen que els superintendents estan resolts a dedicar temps i energies al ministeri a pesar de tenir una agenda tan atapeïda, tots els publicadors de la congregació se senten motivats a imitar aquest entusiasme. Per altra banda, els ancians també poden donar un bon exemple als germans quan es preparen bé les reunions i hi participen, i quan col·laboren en altres activitats, com ara la neteja i el manteniment de la Sala del Regne (Ef. 5:15, 16; llegeix Hebreus 13:7).

Els ancians donen un bon exemple en la predicació (Consulta el paràgraf 14)

‘FEU-VOS CÀRREC DELS FEBLES’

15. Quines són algunes raons per les quals els ancians fan visites pastorals?

15 Un bon pastor reacciona de seguida quan una ovella es fa mal o es posa malalta. Igualment, els ancians han d’ajudar ràpidament els germans que pateixen o necessiten ajuda espiritual. Els germans grans i els qui estan  malalts potser necessiten ajuda pel que fa a les seves necessitats quotidianes, però especialment necessiten ajuda espiritual i ànim (1 Tes. 5:14). Els joves possiblement tenen els seus reptes, com ara resistir «les passions de la joventut» (2 Tim. 2:22). Per tant, la tasca de pasturar inclou visitar tot sovint els germans de la congregació amb la intenció de comprendre les dificultats que afronten i animar-los amb la Bíblia. Quan els problemes es tracten a temps, molts d’aquests es poden resoldre abans que empitjorin.

16. Quan un germà de la congregació necessita ajuda espiritual, què poden fer els ancians?

16 I si els problemes empitjoren fins al punt de posar en perill la salut espiritual d’algun membre de la congregació? L’escriptor bíblic Jaume va escriure: «Està malalt algun de vosaltres? Que faci cridar els preveres de l’Església, i que preguin damunt seu, després d’ungir-lo amb oli en el nom del Senyor. I la pregària de la fe salvarà el malalt, i el Senyor el posarà bo. Si ha comès pecats, li seran perdonats» (Jm. 5:14, 15). I si el germà «malalt» no ‘fes cridar’ els ancians? Fins i tot en aquests casos, els ancians haurien d’afanyar-se a prestar-li ajuda tan bon punt s’assabentessin de la situació. Poden reconfortar espiritualment els germans i donar-los ànims quan fan oració amb ells i a favor d’ells i quan els donen suport en moments difícils (llegeix Isaïes 32:1, 2).

17. Quan els ancians imiten «el gran pastor», quin és el resultat?

17 Els pastors cristians s’esforcen molt per imitar «el gran pastor», Jesucrist, en qualsevol tasca que duen a terme en l’organització de Jehovà. El ramat es beneficia molt de l’ajuda espiritual d’aquests homes responsables i continua prosperant. Per tot això, ens sentim molt agraïts i amb ganes de lloar Jehovà, el nostre magnífic Pastor.