La Bíblia no presenta cap objecció a la pràctica de la incineració.

Hi ha relats bíblics que expliquen que en el passat es van cremar els cadàvers o els ossos de persones que havien mort (Jos. 7:25; 2 Par. [Cròn.] 34:4, 5). Allò podia indicar que aquelles persones no mereixien un enterrament decent, però no vol dir que sempre s’incineressin els morts per aquest motiu.

Trobem un exemple d’això en el relat de la mort del rei Saül i dels seus tres fills en una batalla contra els filisteus. Un dels fills era Jonatan, el bon amic i fidel company de David. Alguns israelites valents de Jabeix-Galaad es van assabentar del que havia passat i van anar a recuperar els quatre cossos, els van cremar i en van enterrar els ossos. Després, David va lloar aquells israelites pel que havien fet (1 Sam. 31:2, 8-13; 2 Sam. 2:4-6).

La Bíblia explica que l’esperança que hi ha per als morts és la resurrecció, és a dir, que Déu restaurarà la vida de la persona. Tant si s’incinera una persona com si no, Jehovà té la capacitat de tornar-li la vida amb un cos nou. Els tres hebreus fidels que van ser llançats a un forn ardent per ordre del rei Nabucodonosor, no havien de témer que Déu no els pogués ressuscitar si morien cremats (Dan. 3:16-18). I el mateix van sentir els servents fidels de Jehovà que van ser assassinats i cremats en camps de concentració nazis. Altres servents fidels que han mort per explosions o d’altres maneres que no han deixat ni rastre del seu cos també tenen assegurada l’esperança de la resurrecció (Ap. [Rv.] 20:13).

Per ressuscitar una persona, Jehovà no ha de reconstruir el seu antic cos, i així ho demostra la resurrecció dels cristians ungits al cel. Igual que Jesús, qui va ser «vivificat en l’esperit», quan els cristians ungits ressusciten segueixen sent la mateixa persona però amb un cos espiritual. En realitat, cap part del seu antic cos físic va amb ells al cel (1 Pe. 3:18; 1 Cor. 15:42-53; 1 Jn. 3:2).

La nostra esperança en la resurrecció no es basa en el que li passarà al cos físic al morir, sinó en tenir fe que Déu pot i desitja complir les seves promeses (Ac. [Fe.] 24:15). És cert que no podem entendre del tot com Jehovà va ressuscitar miraculosament algunes persones en el passat ni com ho farà en el futur, però confiem en Ell, qui ens ha donat una «garantia» al ressuscitar Jesús (Ac. 17:31; Lc. 24:2, 3).

Els cristians fan bé de tenir en compte les normes socials, les lleis i l’opinió de la comunitat sobre el que s’ha de fer amb els cadàvers (2 Cor. 6:3, 4). Així doncs, la decisió d’incinerar o no un difunt és un assumpte personal o familiar.