Sabia el camí
EN GUY HOLLIS PIERCE, membre del Consell Rector dels Testimonis de Jehovà, va finalitzar la seva vida a la Terra el dimarts 18 de març de 2014. La seva esperança de ressuscitar per ser un dels germans de Crist es va fer realitat quan tenia setanta-nou anys (Heb. 2:10-12; 1 Pe. 3:18).
En Guy Pierce va néixer a Auburn, Califòrnia (EUA), el 6 de novembre de 1934, i es va batejar el 1955. L’any 1977 es va casar amb la Penny i junts van formar una família. La seva experiència com a pare de família va contribuir molt al seu caràcter paternal. El 1982, ell i la Penny van començar a servir com a pioners, i des del 1986 ell va servir onze anys com a superintendent de circuit als Estats Units.
El 1997 en Guy i la Penny Pierce van començar a servir com a membres de la família Betel dels Estats Units. El germà Pierce va treballar al Departament de Servei, i l’any següent va ser nomenat ajudant del Comitè de Personal del Consell Rector. El 2 d’octubre de 1999, a la reunió anual de la corporació Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania, va ser nomenat membre del Consell Rector, i durant els últims anys va servir en els comitès de Personal, Redacció, Publicació i Coordinadors.
El germà Pierce tenia un gran sentit de l’humor i sempre tenia un somriure dibuixat a la cara. Això feia que persones de diverses cultures i antecedents se sentissin atretes a ell. Però el que el convertia en una persona tan propera era el seu amor, la seva humilitat, el seu respecte per les lleis i els principis justos i la seva gran fe en Jehovà. Per a ell era més fàcil que el sol no sortís que el fet que Jehovà no complís les seves promeses, i volia compartir aquesta veritat amb el món sencer.
El germà Pierce treballava de valent en el servei de Jehovà; es llevava ben d’hora al matí i sovint treballava fins tard a la nit. Va viatjar per tot el món per animar els seus germans i germanes, i mai no estava massa ocupat per passar temps individualment amb els membres de les famílies Betel i amb altres germans que buscaven la seva companyia o que li demanaven ajuda o consells. Fins i tot anys després de les seves visites, els germans encara recorden la seva hospitalitat, la seva amistat i l’ànim que els donava amb les Escriptures.
El nostre germà i estimat amic ha deixat dona, sis fills, néts i besnéts. A més, tenia moltíssims fills espirituals. El dissabte 22 de març de 2014, el germà Mark Sanderson, company seu i membre del Consell Rector, va fer un discurs en la seva memòria a Betel de Brooklyn. Entre altres coses, va parlar sobre l’esperança celestial del germà Pierce i va llegir les següents paraules de Jesús: «En la casa del meu Pare hi ha moltes estances [...]. I si me’n vaig i us preparo un lloc, tornaré i us prendré amb mi, perquè on jo sóc, també hi sigueu vosaltres. I sabeu on jo vaig, i també sabeu el camí» (Jn. 14:2-4).
És cert que enyorarem molt el germà Pierce, però estem molt contents perquè sabia el camí cap a l’estança que Jesús li havia preparat.