Durant molts anys, les nostres publicacions han explicat que Gog de Magog és el nom que rep Satanàs, el Diable, després d’haver estat expulsat del cel. Per què es va arribar a aquesta conclusió? Perquè el llibre d’Apocalipsi diu que Satanàs és qui liderarà l’atac mundial contra el poble de Déu (Ap. 12:1-17). Per això es pensava que Gog era un altre nom profètic per a Satanàs.

Tot i això, aquesta explicació feia sorgir algunes preguntes importants. Per una banda, parlant-li de la seva destrucció, Jehovà li diu a Gog: «Et donaré com a menjar a les aus rapinyaires de tota mena, a tot allò que té ales, i a les bèsties del camp» (Ez. 39:4). I després afegeix: «S’esdevindrà en aquell dia, que donaré a Gog un lloc per a sepultura a Israel, [...] i allà enterraran Gog i tota la seva multitud» (Ez. 39:11). Però, com pot ser que «les aus rapinyaires» i «les bèsties del camp» es puguin menjar un ésser espiritual? O com podria Satanàs rebre «sepultura» a la Terra? De fet, la Bíblia no indica que serà devorat o sepultat, sinó que serà abismat durant mil anys (Ap. 20:1, 2).

Per altra banda, la Bíblia diu que al final dels mil anys Satanàs serà alliberat de l’abisme i «sortirà per enganyar les nacions que hi ha als quatre angles de la terra, Gog i Magog, per reunir-los per a la batalla» (Ap. 20:8). Però, com pot Satanàs enganyar Gog si ell mateix és Gog? Així, doncs, ni la profecia d’Ezequiel ni el llibre d’Apocalipsi es refereixen a Satanàs quan parlen de «Gog».

Així, doncs, qui és Gog de Magog? Per respondre a aquesta pregunta hem d’analitzar la Bíblia, on s’indica qui atacarà el poble de Déu. Les Escriptures no només parlen de l’atac de «Gog, de la terra de Magog», sinó també de l’atac del «rei del nord» i de l’atac dels «reis de la terra» (Ez. 38:2, 10-13; Dan. 11:40, 44, 45; Ap. 17:14; 19:19). Ara bé, són atacs diferents? Segurament no, ja que sembla que la Bíblia fa servir diferents noms per parlar del mateix atac. I per què arribem a aquesta conclusió? Perquè els relats bíblics diuen que totes les nacions de la Terra estaran implicades en aquest atac final que  donarà lloc a la guerra d’Harmaguedon (Ap. 16:14, 16).

Quan comparem tots aquests relats bíblics que parlen de l’atac final contra el poble de Déu, queda clar que el nom Gog de Magog no es refereix a Satanàs, sinó a una coalició de nacions. I qui liderarà aquesta aliança de nacions? Serà «el rei del nord»? No ho podem assegurar, però sembla que aquesta idea està en harmonia amb el que Jehovà diu sobre Gog: «Vindràs del teu lloc, des dels extrems del nord, tu i molts pobles amb tu, tots ells muntats a cavall, una gran multitud, i un nombrós exèrcit» (Ez. 38:6, 15).

De manera semblant, el profeta Daniel, qui va ser contemporani d’Ezequiel, diu el següent sobre el rei del nord: «Notícies de l’est i del nord l’alarmaran: i sortirà amb gran fúria per destruir, i per exterminar-ne molts. I plantarà les tendes del seu palau entre els mars, a la gloriosa muntanya santa; i anirà a la seva fi, i no hi haurà qui l’ajudi» (Dan. 11:44, 45). Aquest relat és molt semblant al que trobem al llibre d’Ezequiel i que explica el que farà Gog (Ez. 38:8-12, 16).

Què passa just després d’aquest atac final? Daniel ens ho diu: «En aquell temps s’aixecarà [a l’Harmaguedon] Miquel [Jesucrist], el gran cap que fa costat [des de 1914] als fills del teu poble, i hi haurà un temps d’aflicció [la gran tribulació], com no n’hi ha hagut des que existeix una nació fins a aquest temps; i en aquell temps el teu poble serà alliberat, tot aquell que sigui trobat escrit en el llibre» (Dan. 12:1). A Apocalipsi 19:11-21 també es descriu el que Jesús farà com a representant de Déu.

Però a Apocalipsi 20:8 es parla d’algú altre, «Gog i Magog». Qui representa? Bé, durant la prova final que tindrà lloc després dels mil anys, les persones que es rebel·lin contra Jehovà tindran la mateixa actitud assassina que les nacions que hagin atacat el poble de Déu al final de la gran tribulació, les quals estan representades per Gog de Magog. I el desenllaç d’aquests dos grups serà el mateix: la destrucció eterna (Ap. 19:20, 21; 20:9). Així, doncs, sembla apropiat anomenar «Gog i Magog» a tots els qui es rebel·lin al final dels mil anys.

Com que som estudiants diligents de la Paraula de Déu, estem impacients per veure qui serà «el rei del nord» en el futur proper. Ara bé, sense importar qui lideri aquesta coalició de nacions, estem segurs de dues coses: (1) Gog de Magog i els seus exèrcits seran derrotats i destruïts, i (2) el nostre rei Jesucrist salvarà el poble de Déu i l’ajudarà a entrar en un món nou, pacífic i segur (Ap. 7:14-17).