1, 2. Com ens ha ensenyat Déu a estimar-lo?

GAIREBÉ tothom sap que la millor manera d’ensenyar a un fill és amb l’exemple. L’apòstol Joan va escriure que «nosaltres l’estimem [a Déu], perquè ell ens estimà primer» (1 Jn. 4:19). Ningú ens ha estimat tant com Jehovà, i amb el seu exemple ens ha ensenyat a estimar-lo.

² Per què diem que Déu «ens estimà primer»? La resposta la trobem en les següents paraules de Pau: «Déu demostra el seu amor per nosaltres en el fet que, essent nosaltres encara pecadors, Crist va morir per nosaltres» (Rm. 5:8). Al fer aquest gran sacrifici i oferir el Seu propi Fill com a rescat per les persones, Jehovà ens ha donat l’exemple i ens ha demostrat com és l’autèntic amor: generós i altruista. A més, gràcies a aquest sacrifici, podem tenir una bona relació amb Ell i demostrar-li que nosaltres també l’estimem (1 Jn. 4:10).

3, 4. Com hauríem d’estimar Jehovà?

³ L’amor és la qualitat principal de Jehovà. Per això, Jesús va dir que el manament més important és: «Estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment i amb tota la teva força» (Mc.  12:30). Aquestes paraules ens ensenyen que Jehovà vol que l’estimem amb tot el nostre cor. De fet, li faria mal que tinguéssim el cor dividit i que estiméssim algú o alguna cosa més que a ell. Ara bé, Jesús va mostrar que estimar Déu també ha d’implicar la nostra ànima, ment i força. Què vol dir això? Que no ha de ser una simple emoció. Estimar Déu també inclou totes les nostres facultats físiques i espirituals. I, segons el profeta Miquees, això és el que Jehovà espera de nosaltres (llegeix Miquees 6:8).

⁴ Per demostrar que de debò estimem Jehovà, l’hem de posar en primer lloc a la nostra vida. Això vol dir estimar-lo fent servir totes les nostres facultats físiques, emocionals i espirituals, tal com va dir Jesús. A l’article anterior vam veure quatre maneres com Jehovà ens ha demostrat el seu gran amor, i en aquest veurem com podem estimar-lo encara més i demostrar-li que ho fem sense reserves.

5. Com podem correspondre a Jehovà per tot el que fa per nosaltres?

⁵ Quan algú et fa un regal, segur que et sents molt agraït i el fas servir perquè el valores. Doncs bé, a Jaume 1:17 diu: «Tot bon do i tot do perfecte és de dalt, i baixa del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació». I així és; Jehovà sempre ens dóna tot el que necessitem per viure i per ser feliços. No t’impulsa això a demostrar-li que tu també l’estimes molt?

6. Què havien de fer els israelites si volien que Jehovà els continués beneint?

⁶ Durant centenars d’anys, Jehovà va cuidar dels israelites, els va guiar amb les seves lleis i els va donar tot el que necessitaven per viure (Deut. 4:7, 8). Però, per seguir rebent totes aquelles benediccions, els israelites havien d’obeir la Llei de Déu i, entre altres coses, havien de donar «el bo i millor dels primers fruits dels [seus] camps» (Èx. 23:19, BCI). Allò els donava l’oportunitat de demostrar que per a ells era molt important tenir la benedicció de Jehovà i sentir el Seu amor (llegeix Deuteronomi 8:7-11).

7. Com podem utilitzar els nostres «béns» per demostrar-li a Jehovà que l’estimem?

⁷ I nosaltres? Tot i que Jehovà ja no ens demana que fem els mateixos sacrificis que es feien antigament, li podem demostrar que l’estimem oferint-li els nostres «béns» (Prov. 3:9, BEC). Com? Una manera és utilitzant els nostres recursos econòmics per donar suport a l’obra del Regne, tant per a les necessitats de la congregació com per a l’obra mundial. A més, ja sigui que en tinguem molt o poc, tots podem posar el nostre granet de sorra (2 Cor. 8:12). Ara bé, hi ha altres maneres de demostrar que estimem Jehovà.

8, 9. Quina relació hi ha entre confiar en Jehovà i estimar-lo? Posa’n un exemple.

⁸ Recorda que Jesús va dir als seus deixebles que no s’angoixessin pel menjar o per la roba, sinó que seguissin buscant primer el Regne. A més, va recalcar que el nostre Pare sap el que necessitem (Mt. 6:31-33). Si confiem en aquesta promesa, estarem demostrant que estimem Jehovà, perquè l’amor i la confiança van de la mà. De fet, és impossible estimar algú en qui no confiem (Sl. 143:8, MM). Per això, pregunta’t: «Demostren les meves metes i el  meu estil de vida que estimo Jehovà? Confio que Ell em donarà cada dia el que necessito?».

⁹ Un germà que es diu Mike va demostrar que confiava en Jehovà. Quan era jove, tenia moltes ganes de servir a l’estranger. I encara que es va casar i va tenir dos fills, el seu desig no es va esvair. Després de llegir articles i biografies sobre germans que havien anat a servir a llocs de més necessitat, en Mike i la seva família van decidir simplificar la seva vida. Així doncs, van vendre la casa i es van mudar a un piset. A més, en Mike va decidir treballar menys i va aprendre a portar el seu negoci per internet. Al final es van mudar, i després d’haver servit dos anys molt feliços a un altre país, en Mike diu: «Hem pogut comprovar que les paraules de Jesús a Mateu 6:33 són una veritat com una casa».

10. Per què és bo reflexionar en el que aprenem de Jehovà?

¹⁰ Fa uns tres mil anys, el rei David es va commoure al meditar sobre la creació de Jehovà, i va escriure: «Els cels declaren la glòria de Déu, i l’expansió proclama l’obra de les seves mans». I després de reflexionar en la saviesa de les lleis de Déu, va dir: «La llei de Jahveh és perfecta, restaura l’ànima: el testimoni de Jahveh és ferm, fa savi el senzill». Quin va ser el resultat d’aquesta meditació? David mateix continua dient: «Que els mots de la meva boca, i la meditació del meu cor, siguin agradables davant teu, Jahveh, Roca meva i Redemptor meu!». Com més meditava, més a prop se sentia de Jehovà i més ganes tenia de demostrar-li el seu amor (Sl. 19:1, 7, 14).

11. Si estimem Jehovà, què ens sentirem impulsats a fer amb tot el coneixement que ens dóna? (Mira la imatge del principi.)

¹¹ Avui dia Jehovà ens ensenya moltes coses sobre la seva creació i sobre el compliment del seu propòsit. Mentre que aquest món promou els estudis superiors, que ens poden fer perdre la fe i l’amor que sentim per Jehovà, la Bíblia ens anima a tenir, no només coneixement, sinó també saviesa i enteniment. Això vol dir que hem d’aprendre a utilitzar el coneixement que Jehovà ens dóna per beneficiar-nos nosaltres mateixos i també a altres persones (Prov. 4:5-7). Per exemple, sabem que Déu «vol que tots els homes siguin salvats i vinguin al coneixement de la veritat» (1 Tim. 2:4). Per tant, una altra manera de demostrar-li que l’estimem és predicant les bones notícies a tantes persones com puguem i ajudar-les a conèixer el propòsit que Déu té per a nosaltres (llegeix Salm 66:16, 17).

12. Què va dir una germana jove sobre un regal que li va fer Jehovà?

¹² Els més joves també poden demostrar que estimen Jehovà si valoren l’aliment espiritual que ell els dóna. La Shannon explica que, quan ella tenia 11 anys i la seva germana en tenia 10, van assistir amb els seus pares al congrés de districte «Devoció Piadosa». En una part del programa, es va demanar als joves que s’asseguessin a un lloc específic de l’auditori. Al principi, la Shannon estava una mica nerviosa, però ho va fer. I que contenta es va posar quan es va repartir a cada jove un llibre Los jóvenes preguntan! Com la va fer sentir aquell regal tan bonic? Ella explica: «En aquell moment va ser quan em vaig adonar que Jehovà és real i que m’estima moltíssim». I afegeix: «Estic  súper contenta que Jehovà ens faci regals tan bonics!».

13, 14. Com hauríem de reaccionar quan Jehovà ens disciplina, i per què?

¹³ La Bíblia ens recorda que Jehovà «corregeix el qui estima», tal com fa un pare amb el seu fill (Prov. 3:12). Però, com hem de reaccionar quan Jehovà ens disciplina? És veritat que, com va dir Pau, «tota disciplina de moment no sembla un motiu d’alegria, sinó de tristesa». Però si l’acceptem i deixem que Jehovà ens entreni, «després porta un fruit pacífic de justícia als qui hi han estat exercitats» (Heb. 12:11). Per tant, encara que no ens sigui fàcil acceptar la disciplina, si estimem Jehovà, no passarem per alt els seus consells ni ens quedarem ressentits si no ens agrada el que escoltem.

¹⁴ A l’època de Malaquies, molts jueus no escoltaven els consells de Jehovà. Tot i que coneixien la Llei i sabien quin tipus de sacrificis havien de fer, no els importava si a Ell li agradaven les seves ofrenes o no. Per això, Jehovà els va haver de reprendre (llegeix Malaquies 1:12, 13). De fet, van arribar a tal punt que els va dir: «Enviaré contra vosaltres la maledicció, i maleiré les vostres benediccions: i també ja les he maleït perquè no hi esteu posant el cor [en els meus manaments]» (Mal. 2:1, 2). Queda clar, doncs, que si reiteradament desobeïm el consell de Jehovà o pensem que no és massa important, podem acabar perdent la Seva amistat.

15. Quina actitud hem d’evitar?

¹⁵ El món de Satanàs promou l’orgull i l’egoisme, i per això a moltes persones no els agrada que els corregeixin ni que els diguin el que han de fer. I els qui fan cas dels consells, sovint ho fan de mala gana. Ara bé, la Bíblia ens adverteix: «No us emmotlleu a aquest món», és a dir, no hem de ser com les persones  del món. Al contrari, hem d’entendre el que Jehovà espera de nosaltres i fer el que li agrada (Rm. 12:2). Per això, mitjançant la Seva organització, ens dóna els consells que necessitem. Per exemple, ens diu com ens hem de comportar amb les persones de l’altre sexe, com escollir els amics i com triar bé les nostres diversions. Si estem disposats a acceptar i posar en pràctica els Seus consells, demostrarem que agraïm la Seva guia i que de debò l’estimem (Jn. 14:31; Rm. 6:17).

16, 17. (a) Per què hem de tenir en compte el que Jehovà pensa quan prenem decisions? (b) Com van demostrar els israelites que no confiaven en Jehovà?

¹⁶ Quan un nen petit veu que està en perill, corre instintivament cap als seus pares. Però a mesura que es va fent gran, confia més en si mateix i comença a prendre les seves decisions. I això és part del creixement. Amb tot, els adults que tenen una bona relació amb els seus pares els segueixen demanant l’opinió abans de prendre una decisió. Doncs bé, en sentit espiritual passa el mateix. Jehovà ens permet decidir per nosaltres mateixos. Però, com que confiem en ell i l’estimem, abans de prendre qualsevol decisió, li demanem ajuda i fem tot el possible per saber què en pensa. Si ho fem, ens donarà el seu esperit sant perquè puguem actuar de la millor manera (Fili. 2:13).

¹⁷ En els dies de Samuel, els israelites van ser derrotats pels filisteus i, en comptes de preguntar a Jehovà com havien d’actuar, van decidir: «Emportem-nos de Siló l’arca del pacte de Jahveh, i vingui enmig nostre per salvar-nos de la mà dels nostres enemics». Quin va ser el resultat d’aquella decisió? «Israel fou vençut, [...] i la desfeta va ser molt gran, i d’Israel en caigueren trenta mil d’infanteria. I l’arca de Déu fou presa» (1 Sam. 4:2-4, 10, 11). Els israelites pensaven que si s’emportaven l’arca, Jehovà els ajudaria i els protegiria, però en realitat no li van demanar ajuda ni van intentar esbrinar què en pensava. Al contrari, van fer el que els va semblar i el resultat va ser desastrós (llegeix Proverbis 14:12).

18. Què ens ensenya la Bíblia sobre la confiança en Jehovà?

¹⁸ Un salmista que estimava molt Jehovà i confiava en Ell va escriure: «Espera en Déu, perquè encara el lloaré, per les salvacions que porta la seva presència! Oh Déu meu, la meva ànima està abatuda dintre meu, per això et recordo» (Sl. 42:5, 6). Tens la mateixa actitud que el salmista? Et sents a prop de Jehovà i confies en Ell? Encara que contestis que sí, segur que pots aprendre a confiar més en Déu. La Bíblia diu: «Confia en Jahveh amb tot el teu cor, i no et recolzis en el teu propi enteniment. Reconeix-lo en tots els teus camins, i ell adreçarà els teus senders» (Prov. 3:5, 6).

19. De quines maneres demostraràs que estimes Jehovà?

¹⁹ Com que Jehovà ens ha estimat primer, ens ha donat l’exemple de com l’hem d’estimar. Per això, tinguem sempre present tot el que ha fet per nosaltres i el gran amor que ens té, i demostrem-li cada dia que l’estimem amb tot el nostre cor, ànima, ment i força (Mc. 12:30).