Salta al contingut

Salta a l'índex

Com t’afecta a tu la història de l’Edèn

Com t’afecta a tu la història de l’Edèn

Com t’afecta a tu la història de l’Edèn

UNA de les objeccions més sorprenents que alguns erudits fan sobre el relat de Gènesi és que no té el suport de la resta de la Bíblia. Per exemple, Paul Morris, catedràtic de Ciències Religioses, comenta: «No hi ha referències directes a la història de l’Edèn a la resta de la Bíblia». * Tot i que alguns experts poden donar suport a aquesta afirmació, la veritat és que contradiu els fets.

En realitat, a la Bíblia hi ha moltes referències al jardí de l’Edèn, Adam, Eva i la serp. * Però les desqualificacions que fan alguns líders religiosos i crítics bíblics sobre el jardí de l’Edèn en realitat són molt greus, ja que ataquen la resta de la Bíblia. De quina manera?

Entendre què va passar a l’Edèn és essencial per entendre la resta de la Bíblia. De fet, la Paraula de Déu està dissenyada per ajudar-nos a trobar resposta a les preguntes més importants de la vida. I les respostes a totes aquestes qüestions estan relacionades amb els esdeveniments que van passar al jardí de l’Edèn. Analitzem-ne uns exemples.

Per què envellim i morim? Adam i Eva haurien viscut per sempre si haguessin obeït Jehovà. Per tant, només van acabar morint perquè es van rebeŀlar contra Déu (Gènesi 2:16, 17; 3:19). Van deixar de ser perfectes i van transmetre el pecat i la imperfecció als seus fills. La Bíblia ho explica d’aquesta manera: «Per mitjà d’un sol home el pecat va entrar al món i la mort va entrar a través del pecat, i així la mort es va estendre a tots els homes, perquè tots havien pecat» (Romans 5:12).

Per què permet Déu que patim? En el jardí de l’Edèn, Satanàs va dir que Déu era un mentider que no s’interessa pels humans (Gènesi 3:3-5). D’aquesta manera va posar en dubte que fos un bon governant. Adam i Eva van decidir seguir Satanàs i rebutjar la sobirania de Jehovà. Amb aquest acte, estaven afirmant que podien decidir per si mateixos el que estava bé i malament. En la seva justícia i saviesa perfectes, Jehovà sabia que només hi havia una manera de resoldre aquesta qüestió: deixar que passés temps i donar als humans l’oportunitat de governar-se a si mateixos. Per tant, el patiment que hi ha al món és conseqüència, en part, de la influència de Satanàs. Això ha posat al descobert una veritat fonamental: l’home és incapaç de governar-se a si mateix sense l’ajuda de Déu (Jeremies 10:23).

Quin és el propòsit de Déu per a la terra? El jardí de l’Edèn va ser un exemple de com volia Jehovà que fos tota la terra. Ell va dir a Adam i Eva que omplissin la terra amb els seus fills i que la dominessin perquè així hi hagués la mateixa bellesa i harmonia a tota la terra (Gènesi 1:28). Per tant, el propòsit de Déu per a la terra és que sigui un paradís habitat per una família perfecta i unida dels descendents d’Adam i Eva. Gairebé tot el que hi ha escrit a la Bíblia té a veure amb l’esforç de Déu per complir aquest propòsit original.

Per què va venir Jesucrist a la terra? La rebeŀlió al jardí de l’Edèn va sentenciar a mort a Adam i Eva i tots els seus descendents, però Déu va donar una esperança. Va enviar el seu Fill a la terra per oferir el que la Bíblia anomena un «rescat» (Mateu 20:28). Què significa això? Doncs bé, Jesús va ser «l’últim Adam»; ell va saber mantenir allò que Adam va perdre. Jesús va conservar la seva vida humana perfecta perquè va ser obedient a Jehovà. Llavors, va entregar voluntàriament la seva vida com a sacrifici, o rescat, i va donar així l’oportunitat a tots els humans fidels de rebre el perdó pels seus pecats i poder gaudir del tipus de vida que Adam i Eva tenien a l’Edèn abans de pecar (1 Corintis 15:22, 45; Joan 3:16). Aquest acte de Jesús va garantir que el propòsit de Jehovà de convertir la terra en un paradís com va ser l’Edèn fos possible. *

El propòsit de Déu no és indeterminat ni un concepte teològic abstracte. És real, igual que el jardí de l’Edèn va ser un lloc real a la terra amb animals i persones reals. De la mateixa manera, el futur que Déu promet és una realitat que es complirà aviat. Serà aquest el teu futur? Això depèn en gran part de tu. Déu vol que tantes persones com sigui possible gaudeixin d’aquest futur, fins i tot aquelles que han anat en contra seu (1 Timoteu 2:3, 4).

Quan Jesús estava a punt de morir va parlar amb un home que havia pres males decisions. Aquest home era un delinqüent. Sabia que mereixia ser executat, però va buscar el consol de Jesús. Què li va respondre ell? «Estaràs amb mi al paradís» (Lluc 23:43). Si Jesús va voler que aquest delinqüent tornés a la vida i gaudís de l’oportunitat de viure per sempre en un paradís com l’Edèn, estigues segur que també vol el mateix per a tu. De fet, el seu Pare també ho vol. Si de veritat vols aquest futur per a tu, fes tot el que puguis per aprendre del Déu que va crear el jardí de l’Edèn.

[Notes]

^ A Walk in the Garden—Biblical, Iconographical and Literary Images of Eden

^ Per saber més sobre el sacrifici de rescat de Jesús, consulta el capítol 5 del llibre Què és el que realment ensenya la Bíblia? editat pels testimonis de Jehovà.

[Requadre/​Imatges]

UNA PROFECIA QUE CONNECTA TOTA LA BÍBLIA

«Faré que hi hagi enemistat entre tu [la serp] i la dona, i entre la teva descendència i la descendència d’ella. Ell t’esclafarà el cap, i tu el feriràs al taló.» (Gènesi 3:15)

Aquesta és la primera profecia bíblica que Déu va donar a l’Edèn. Qui són els quatre protagonistes: la dona, la descendència d’ella, la serp i la seva descendència? Quin tipus d’«enemistat» hi ha entre ells?

LA SERP

Satanàs el Diable (Apocalipsi 12:9)

LA DONA

La part celestial de l’organització de Jehovà formada per criatures espirituals (Gàlates 4:26, 27). Isaïes va fer referència a «la dona» i va predir que en el futur donaria a llum una nació espiritual (Isaïes 54:1; 66:8).

LA DESCENDÈNCIA DE LA SERP

Tots aquells que decideixen fer la voluntat de Satanàs (Joan 8:44).

LA DESCENDÈNCIA DE LA DONA

Principalment Jesucrist, que prové de la part celestial de l’organització de Jehovà. Els germans espirituals de Crist, que regnaran amb ell al cel, també formen part d’aquesta «descendència». Aquests cristians ungits són una nació espiritual, «l’Israel de Déu» (Gàlates 3:16, 29; 6:16; Gènesi 22:18).

LA FERIDA AL TALÓ

Un cop dolorós al Messies sense efectes permanents. Satanàs va aconseguir que Jesús morís quan era a la terra, però Jesús va ser ressuscitat.

LA FERIDA AL CAP

Un cop mortal a Satanàs. Jesús acabarà amb Satanàs per sempre, però abans de fer-ho desfarà tot el mal que Satanàs ha causat des de l’Edèn (1 Joan 3:8; Apocalipsi 20:10).

Per a una visió general del tema central de la Bíblia, consulta el fullet La Biblia y su mensaje, editat pels testimonis de Jehovà.

[Imatge]

Adam i Eva van patir les tristes conseqüències del pecat