JESÚS es va criar en una família humil i, durant la seva vida, no va tenir moltes possessions materials. De fet, va dir que no tenia «on reposar el cap» (Lluc 9:57, 58). A més, els seus enemics el van odiar, el van calumniar i, finalment, el van matar.

Pot ser que diguis: «La seva vida no va tenir gens de sentit!». Però hi ha altres factors de la vida de Jesús que farem bé d’analitzar. Vegem-ne quatre.

«El meu aliment és que faci la voluntat del qui m’ha enviat» (Joan 4:34).

Amb les seves paraules i fets, Jesús va intentar complir la voluntat del seu Pare celestial, Jehovà. * I, al complir-la, va trobar-hi molt de goig. De fet, la va comparar amb aliment, com diu el text citat. Analitzem, doncs, l’ocasió quan va fer aquesta comparació.

Jesús va dir aquestes paraules cap al migdia (Joan 4:6). Havia travessat tota la regió muntanyosa de Samaria, així que tenia molta gana. De fet, els seus deixebles li van dir: «Rabbí, mengeu» (Joan 4:31). Però amb la seva resposta va indicar que fer la voluntat de Déu ja l’alimentava i l’enfortia. Oi que es veu que tenia una vida amb sentit?

«Estimo el Pare» (Joan 14:31).

Quan va estar al cel, Jesús va tenir una relació molt estreta amb el seu Pare. L’amor tan profund que li tenia el va impulsar a donar a conèixer tant el nom de Déu com els Seus propòsits i qualitats. Mitjançant les seves paraules, accions i manera de viure, Jesús va reflectir perfectament la personalitat del seu Pare, fins al punt que se’l pot considerar com la viva imatge del seu Pare. Així doncs, quan Felip va demanar a Jesús: «Mostreu-nos el Pare», Jesús li va contestar: «Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare» (Joan 14:8, 9).

Jesús estimava tant el seu Pare que estava disposat a obeir-lo fins la mort (Filipencs 2:7, 8; 1 Joan 5:3). Aquest amor tan profund per Déu va donar sentit a la vida de Jesús.

«Ningú no té un amor més gran que aquest de donar la pròpia vida pels seus amics» (Joan 15:13).

El nostre futur com a humans imperfectes no pinta gaire bé. La Bíblia diu: «Per un sol home [Adam] va entrar el pecat al món, i pel pecat, la mort, així la mort s’estengué a tots els homes, perquè en ell tots pecaren» (Romans 5:12). De manera que no ens podem escapolir de les conseqüències del pecat, és a dir, la mort (Romans 6:23).

Ara bé, impulsat pel seu amor, Jehovà ens va donar una solució a aquesta situació. Va permetre el sacrifici del seu Fill perfecte i sense pecat, Jesús, qui va patir i va morir per rescatar a la humanitat del pecat i la mort. A més, Jesús va donar de bona gana la seva vida per nosaltres perquè estimava el seu Pare i els humans (Romans 5:6-8). Sens dubte, aquest amor desinteressat va fer que la vida de Jesús tingués sentit. *

«Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui tinc posada la meva complaença» (Mateu 3:17).

Jehovà va dir aquestes paraules des del cel quan es va batejar Jesús. Així doncs, va mostrar a tots que estimava i aprovava el seu Fill. Per això, Jesús va poder dir amb total seguretat: «El Pare m’estima» (Joan 10:17). Com que Jesús sabia que comptava amb l’amor i l’aprovació del seu Pare, va tenir la fortalesa per aguantar les crítiques i afrontar l’oposició. Ni tan sols va perdre l’estabilitat emocional i mental quan estava a punt de morir (Joan 10:18). És evident, doncs, que la convicció que tenia de l’amor i l’aprovació del seu Pare li va donar encara més sentit a la seva vida.

No hi ha cap dubte: Jesús va gaudir d’una vida amb sentit. Nosaltres podem aprendre molt del seu exemple i fer que la nostra vida de debò tingui sentit. El següent article analitzarà alguns dels consells pràctics que Jesús va donar als seus deixebles sobre com tenir una vida amb sentit.