«DÉU és esperit», invisible a l’ull humà (Joan 4:24). Amb tot, la Bíblia diu que, en cert sentit, algunes persones han vist Déu (Hebreus 11:27). Com és possible això? De debò pots veure el «Déu invisible»? (Colossencs 1:15.)

Comparem la nostra situació a la d’una persona que és cega de naixença. Li impedeix completament la ceguesa entendre el món que l’envolta? No del tot. Una persona cega rep informació de diferents maneres, cosa que li permet percebre les persones, els objectes i el que està passant al seu voltant. «La vista no és als ulls», diu un home cec. «És a la ment.»

De manera semblant, tot i que no podem veure Déu amb els ulls físics, el podem veure amb ‘els ulls del nostre cor’ (Efesis 1:18). Vegem tres maneres de fer-ho.

Una persona cega sovint té aguditzats els sentits de l’oïda i del tacte, els quals utilitza per percebre les coses que no pot veure. Semblantment, tu també pots utilitzar els sentits físics per examinar el món que t’envolta i percebre el Déu invisible que l’ha creat. «Allò que ell té d’invisible, com el seu poder etern i la seva divinitat, des de la creació del món es fa visible a la intel·ligència a través de les seves obres.» (Romans 1:20.)

Per exemple, pensa en la nostra casa, la Terra. Està especialment dissenyada, no només per proporcionar-nos el que necessitem per viure, sinó també per gaudir de la vida. Quin plaer quan sentim una brisa suau, notem l’escalfor del sol, tastem una fruita suculenta o escoltem el cant relaxant dels ocells. No creus que aquests regals demostren que Déu és considerat, tendre i generós?

Què podem aprendre de Déu quan mirem l’univers físic? Per començar, el cel revela el poder de Déu. Investigacions científiques recents suggereixen que l’univers no tan sols s’està expandint, sinó que ho fa cada vegada més ràpid! Quan miris el cel de nit, pregunta’t: «Quina és la font de l’energia que dirigeix l’expansió i l’acceleració de l’univers?». La Bíblia ens diu que el Creador és «ric en vigor» (Isaïes 40:26). La creació de Déu ens mostra que ell és el Totpoderós, «gran en força» (Job 37:23).

Una mare que té dos fills amb problemes de la vista diu: «La parla és un dels factors més importants del seu aprenentatge. Els has de dir tot el que veus i escoltes, [i] has d’estar preparat per explicar contínuament el que veus. Tu ets els seus ulls». Igualment, tot i que a Déu «ningú no l’ha vist mai», el Fill de Déu, Jesús, «que és al si del Pare és qui l’ha revelat» (Joan 1:18). Jesús va ser la primera creació de Déu i el Seu fill unigènit i, per aquest motiu, ell és els nostres «ulls» al cel. És la millor font d’informació sobre el Déu invisible.

Fixa’t en algunes de les coses que Jesús, qui va passar segles i segles amb el seu Pare, va explicar sobre Déu:

• Déu no ha deixat mai de treballar. «El meu Pare fins ara treballa, i jo també treballo.» (Joan 5:17.)

• Déu sap què necessitem. «Bé prou sap el vostre Pare de què teniu necessitat, abans que vosaltres li ho demaneu.» (Mateu 6:8.)

•  Déu és generós amb nosaltres. El nostre Pare celestial «fa brillar el seu sol damunt de bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos» (Mateu 5:45).

• Déu ens valora individualment. «No es venen dos ocells per un as? I ni un d’ells no caurà a terra sense que el vostre Pare ho permeti. I de vosaltres, fins els cabells són tots comptats. No temeu, doncs; vosaltres valeu més que no pas molts ocells.» (Mateu 10:29-31.)

Les persones cegues sovint comprenen els conceptes d’una manera diferent. Per a elles, una ombra és una zona fresca on no hi arriba l’escalfor del sol, i no pas una zona fosca sense llum. Tal com una persona totalment cega no pot veure les ombres ni la llum, nosaltres tampoc podem conèixer per nosaltres mateixos com és Jehovà. Per això, Jehovà va enviar a la Terra un humà que va reflectir a la perfecció les Seves qualitats i la Seva personalitat.

Aquest humà va ser Jesús (Filipencs 2:7). Ell no només va parlar del seu Pare, sinó que també ens va mostrar com és Déu. Filip, un deixeble de Jesús, li va demanar: «Senyor, mostreu-nos el Pare». I Jesús li va respondre: «Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare» (Joan 14:8, 9). Quines qualitats del Pare pots «veure» mitjançant les accions de Jesús?

Jesús era afectuós, humil i accessible (Mateu 11:28-30). Tenia una personalitat refrescant que atreia les persones. Compartia el dolor dels altres i també les seves alegries (Lluc 10:17, 21; Joan 11:32-35). Quan llegeixis o escoltis relats bíblics sobre Jesús, posa-hi tots els sentits i fes que cobrin vida. Si reflexiones en la manera com Jesús tractava les persones, podràs veure més clarament la meravellosa personalitat de Déu i t’aproparàs a Ell.

Pel que fa a la manera com una persona cega experimenta el món que l’envolta, una escriptora diu: «Ell o ella rep petites parts d’informació, de diferents fonts (el tacte, l’olfacte, l’oïda, i d’altres), i d’alguna manera ha d’unir tota la informació per crear un quadre complet». Igualment, si observes les obres creatives de Déu, llegeixes el que Jesús va dir sobre el seu Pare i analitzes com va reflectir les Seves qualitats, obtindràs un quadre molt bonic de com és Jehovà. Així, Déu esdevindrà més real per a tu.

A Job, qui va viure en temps antics, li va passar just això. Al principi, va parlar sense saber tota la informació (Job 42:3). Però després d’analitzar detingudament les meravelles de la creació de Déu, es va sentir impulsat a dir el següent: «Et coneixia només pel que sentia dir, però ara t’han vist els meus ulls!» (Job 42:5).

A tu també et pot passar el mateix. La Bíblia diu el següent sobre Jehovà: «Si el busques, se’t farà trobadís» (1 Paralipòmens [Cròniques] 28:9). Els Testimonis de Jehovà estaran molt contents d’ajudar-te a buscar i trobar el Déu invisible.