La Bíblia no diu quan va crear Déu l’univers, ni quant de temps va trigar. Simplement afirma: «En el principi Déu creà els cels i la terra» (Gènesi 1:1). La Bíblia no específica quan va ser aquest «principi». Tot i això, la seqüència d’esdeveniments registrada al relat de Gènesi el situa abans dels sis períodes, o dies, creatius.

•  Van ser dies literals de 24 hores els sis dies creatius?

•  Què va succeir durant els sis dies creatius?

•  És científicament exacte el relat de Gènesi?

•  Quan es va crear el sol, la lluna i els estels?

•  Quina edat té la terra segons la Bíblia?

 No. A la Bíblia, la paraula dia fa referència a diferents períodes de temps en funció del context. Per exemple, una part del relat de Gènesi descriu tot el període de la creació com un sol dia (Gènesi 2:4).

 Déu va transformar una terra «sense forma i buida» en un planeta amb totes les condicions necessàries per viure (Gènesi 1:2). Aleshores, va crear vida a la terra. La Bíblia descriu els esdeveniments que van tenir lloc en cadascun dels dies, o períodes, creatius:

•  Dia 1: Déu va fer arribar llum a la superfície de la terra, i així es va diferenciar la nit del dia (Gènesi 1:3-5).

•  Dia 2: Déu va fer una expansió, és a dir, un gran espai que dividia les aigües de la superfície de la terra de les aigües que es van elevar per damunt d’aquesta superfície (Gènesi 1:6-8).

•  Dia 3: Déu va fer aparèixer la terra seca i va crear la vegetació (Gènesi 1:9-13).

•  Dia 4: Déu va fer que el sol, la lluna i els estels fossin visibles des de la superfície terrestre (Gènesi 1:14-19).

•  Dia 5: Déu va crear tots els animals marins i totes les criatures voladores (Gènesi 1:20-23).

•  Dia 6: Déu va crear els animals terrestres i els humans (Gènesi 1:24-31).

 Després del sisè dia, Déu va descansar de tot el que havia fet, i va deixar de crear (Gènesi 2:1, 2).

 La Bíblia, quan descriu el relat de la creació, no pretén fer una anàlisi científica detallada. Al contrari, descriu la creació de tal manera que fins i tot aquells que vivien en temps bíblics podien entendre fàcilment l’ordre en què Déu va crear tot allò que existeix. El relat de la creació no contradiu els fets científics comprovats. L’astrofísic Robert Jastrow escriu: «Tots els detalls varien, però tant l’astronomia com els relats bíblics diuen el mateix sobre com va començar la vida: la seqüència d’esdeveniments que culminen en l’existència de la vida humana va començar de sobte, dràsticament i en un moment concret».

 El sol, la lluna i els estels formaven part dels «cels» que es van crear en «el principi» (Gènesi 1:1). Però, degut a la densitat de l’atmosfera, la llum d’aquests astres no arribava a la superfície de la terra (Gènesi 1:2). Així és que una llum suau es va fer visible des del primer dia creatiu, però encara no es podia percebre d’on provenia. En el quart dia creatiu, sembla que l’atmosfera es va esclarir. Per això, parlant des de la perspectiva d’algú que mira des de la terra, la Bíblia diu que ara el sol, la lluna i els estels començaven a «iŀluminar sobre la terra» (Gènesi 1:17).

 La Bíblia no diu res sobre l’edat de la terra. Gènesi 1:1 tan sols diu que l’univers, que inclou la terra, va tenir un principi. Aquesta afirmació no contradiu els principis científics fiables ni l’edat que els científics calculen que té la terra.