Algunes traduccions de la Bíblia utilitzen la paraula «infern» en alguns versicles (Salm 16:10; Fets 2:27 a). A més, obres d’art religioses com la que es veu en aquest article han fet creure a molta gent que l’infern és un lloc on es turmenta eternament amb foc les persones dolentes. Ara bé, realment ensenya això la Bíblia?

En aquest article:

•  És l’infern un lloc de patiment etern?

•  Què significa la paràbola de l’home ric i Llàtzer?

•  Representa l’infern una separació de Déu?

•  Ha estat alliberat algú de l’infern?

•  Textos bíblics que parlen sobre l’infern, o la Tomba

•  Paraules en els idiomes originals de la Bíblia

•  Història de l’infern de foc

 No. Les paraules originals que en algunes Bíblies antigues s’han traduït com «infern» (en hebreu «Xeol», i en grec «Hades») senzillament es refereixen a «la Tomba», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. La Bíblia ensenya que les persones que són a «la Tomba» ja no existeixen.

•   Com que els morts estan inconscients, no senten dolor. «No hi ha cap activitat, ni cap projecte, ni coneixement ni saviesa en el sepulcre [o «infern», segons algunes traduccions]» (Eclesiastès 9:10). Al sepulcre, o «l’infern», no se senten crits de dolor. Tot al contrari, la Bíblia diu: «Que quedin defraudats els malvats, que baixin muts a l’infern» (Salm 31:17, BEC; 115:17).

•   El càstig que Déu va establir pel pecat és la mort, i no pas un infern de foc. Jehovà va dir al primer home, Adam, que el càstig que rebria si desobeïa la seva llei seria la mort (Gènesi 2:17). En cap moment li va parlar d’un patiment etern en un infern. Més tard, quan Adam va pecar, Déu li va dir quin seria el seu càstig: «Perquè tu ets pols, i a la pols tornaràs» (Gènesi 3:19). És a dir, Adam deixaria d’existir. Si el càstig que li esperava a Adam era un infern de foc, Jehovà l’hi hauria dit en aquell moment. I Déu no ha canviat el càstig que els espera a les persones que desobeeixen la seva llei. Temps després que Adam pequés, Déu va inspirar que s’escrivís a la Bíblia: «El pecat ens paga amb la mort» (Romans 6:23). Per tant, no tindria sentit afegir res més a aquest càstig, ja que «els que han mort han sigut perdonats dels seus pecats» (Romans 6:7).

•   La idea d’un turment etern és detestable per a Déu (Jeremies 32:35). És una idea totalment contrària al que ensenya la Bíblia, on diu que «Déu és amor» (1 Joan 4:8). Déu vol que l’adorem per amor i no perquè tinguem por a un turment etern (Mateu 22:36-38).

•   Persones bones van anar a l’infern. En algunes traduccions que utilitzen la paraula «infern», hi llegim que homes fidels com Jacob i Job esperaven anar a l’infern (Gènesi 37:35; Job 14:13). Algunes traduccions afirmen que Jesús va estar a l’infern durant el temps que va estar mort fins que va ressuscitar (Fets 2:31, 32). Òbviament, el terme «infern» que s’utilitza en aquestes Bíblies es refereix a la Tomba. b

 Jesús va explicar aquesta paràbola que trobem registrada a Lluc 16:19-31. Les paràboles són exemples que serveixen per explicar veritats morals o espirituals. La paràbola de l’home ric i Llàtzer no és una història real (Mateu 13:34). Per aprendre’n més, consulta l’article: «Qui eren l’home ric i Llàtzer?».

 No. La doctrina que ensenya que els morts poden ser conscients que estan separats de Déu contradiu la Bíblia, ja que la Bíblia ensenya clarament que els morts no saben res (Salm 146:3, 4; Eclesiastès 9:5).

 Sí. La Bíblia parla amb detall de nou persones que van anar a la Tomba (que en algunes Bíblies es tradueix com «infern») i van tornar a la vida gràcies a la resurrecció. c Si aquestes persones haguessin estat conscients quan eren a l’infern, no ho haurien explicat al tornar a la vida? Però, és molt interessant que cap d’aquestes nou persones va explicar que hagués estat en un lloc de turment o alguna cosa semblant. La Bíblia deixa clar que aquestes persones havien estat inconscients, com si haguessin estat «dormint» molt profundament (Joan 11:11-14; 1 Corintis 15:3-6).