«Mai m’hauria imaginat que podria fer tant per Jehovà.» Així és com se sent la Gwen, una germana d’Anglaterra que serveix a Albània, un país on hi ha molta necessitat. a

 La Gwen i molts altres testimonis de Jehovà s’han mudat a Albània per ajudar a reunir «els tresors de totes les nacions» (Ageu 2:7, MM). Què va motivar aquests evangelitzadors a mudar-se? Quins canvis van haver de fer? I quines bones experiències els han ajudat a aguantar tot i els reptes?

 Tots els publicadors que han anat a ajudar a Albània ho han fet per la mateixa raó: estimen Jehovà i volen ajudar les persones perquè el coneguin.

 Abans de mudar-se, van haver de fer canvis per servir Jehovà de noves maneres, i això els va ajudar a fer front als reptes de servir en un altre país. La Gwen diu: «Primer vaig assistir a un grup de parla albanesa a la meva ciutat. Després vaig anar a un congrés a Albània. I més tard, vaig anar-hi una temporada a millorar en l’idioma».

 Quan tenia 23 anys, la Manuela va anar a viure a una altra regió del seu país, Itàlia, per ajudar a una congregació petita. Ella explica: «Vaig servir en aquella congregació quatre anys. Quan em vaig assabentar que hi havia molta feina a Albània, vaig fer plans per anar a servir-hi com a pionera uns mesos».

 La Federica només tenia set anys quan va escoltar un informe d’Albània en un congrés. Ella comenta: «El germà que feia l’informe va explicar que els publicadors d’Albània començaven molts cursos bíblics i que les persones interessades assistien a les reunions. Els vaig dir als meus pares que volia anar a Albània i el meu desig els va sorprendre. Però el meu pare em va dir: “Explica-li a Jehovà el teu desig i si és la seva voluntat, t’escoltarà”. Uns mesos més tard, van convidar la meva família a servir a Albània!». Ja han passat molts anys, i ara la Federica està casada amb l’Orges. Tots dos serveixen com a pioners a Albània.

 Quan el Gianpiero es va jubilar, ell i la seva dona, la Gloria, es van mudar a Albània. Ell diu: «Vam criar els nostres fills a Itàlia, i tres d’ells van anar a servir on hi havia més necessitat. Un article de La Atalaya titulat “¿Puede usted pasar a Macedonia?” ens va arribar al cor i ens vam asseure a calcular si podríem servir a Albània amb la meva pensió».

 Per anar a servir a un lloc de necessitat cal fer molts canvis, i per això s’ha de planificar amb cura (Lluc 14:28). Entre altres coses, s’ha de trobar la manera de mantenir-se econòmicament. Per exemple, quan encara estava a Anglaterra, la Gwen, de qui hem parlat abans, va anar a viure a casa de la seva germana per estalviar diners. La Sophia i el Christopher, que també són d’Anglaterra, expliquen: «Vam vendre el nostre cotxe i alguns mobles. Volíem estar-nos a Albània almenys un any». Al final, van poder quedar-s’hi molt més temps.

 Alguns publicadors serveixen a Albània alguns mesos, tornen al seu país per treballar i guanyar diners, i llavors tornen a Albània. Aquest és el cas de l’Eliseo i la Miriam. L’Eliseo explica: «La Miriam és d’una zona molt turística d’Itàlia, on és molt fàcil trobar feina temporal. A l’estiu tornàvem a Itàlia, treballàvem tres mesos i amb els estalvis podíem viure a Albània la resta de l’any. Ho vam fer durant cinc anys».

 Un cop arriben al país, els germans s’han d’adaptar a noves circumstàncies i reptes, però els consells i l’exemple dels testimonis de la zona els ajuden a vèncer aquests reptes. La Sofia, esmentada abans, diu: «A l’hivern, les cases a Albània són més fredes que al meu país. Vaig aprendre a vestir-me de manera diferent fixant-me en com ho feien les germanes de la congregació». El Grzegorz i la seva dona, la Sona, es van mudar des de Polònia a la bonica ciutat de Prizren, a Kosovo. b El Grzegorz explica: «Els publicadors de la ciutat són molt amables, humils i pacients. Ens ajuden a aprendre l’idioma i a moltes altres coses. Per exemple, ens han ensenyat a quines botigues podem comprar a bon preu i com comprar menjar al mercat».

 A tots aquells que serveixen a un altre país els ajuda molt fer-se amics dels germans de la congregació i conèixer els seus antecedents. La Sona explica: «He vist que l’amor per Jehovà és molt poderós. La meva fe s’enforteix al veure l’exemple dels germans, perquè quan van conèixer Jehovà van canviar completament les seves creences i les seves vides. Ens sentim estimats i útils a la congregació. Servim al costat de germans i germanes que han arribat a ser els nostres amics» (Marc 10:29, 30). La Gloria diu: «Conec moltes germanes que han aguantat oposició violenta de part de veïns que estaven en contra dels testimonis. M’anima molt veure el seu amor per Jehovà».

 Servir en un país on hi ha necessitat també et dona l’oportunitat d’aprendre lliçons molt valuoses que no haguessis après a la teva congregació. Per exemple, veuràs que porta molta felicitat fer més per Jehovà encara que això impliqui sortir de la teva zona de confort. L’Stefano ho explica d’aquesta manera: «Al meu país, la majoria de vegades predicava per intèrfon i feia presentacions curtes. Però als albanesos els encanta xerrar, sobretot mentre beuen cafè. Com que soc molt tímid, al principi em feia vergonya i no sabia què dir. Ara bé, amb el temps vaig aprendre a centrar-me en les persones. Ara m’agrada molt conversar amb la gent i gaudeixo molt més de la predicació».

 La Leah es va mudar des dels Estats Units a Albània amb el seu marit, el William. Ella comenta: «Servir aquí ha obert les nostres ments i ens ha ensenyat noves maneres de pensar i viure. Hem après tant sobre l’hospitalitat, el respecte i l’amistat! Hem descobert noves maneres de predicar, de raonar amb la Bíblia i de comunicar-nos». El William diu: «La majoria de les persones que visiten Albània s’enamoren de les magnífiques platges. A mi m’agrada fer excursions pels escarpats Alps albanesos. Però el que més m’agrada d’Albània són les persones! Molts pobles del nostre territori s’han predicat poc, només en alguna campanya especial. És per això que, quan hi anem, de vegades estem tot el dia parlant només amb un parell de famílies».

 El que fa més feliços aquells que serveixen on hi ha necessitat és veure com reaccionen les persones a les bones notícies (1 Tessalonicencs 2:19, 20). La Laura, una germana soltera que es va mudar a Albània quan era jove, explica: «Vaig servir durant un temps a Fier. En només dos anys i mig, 120 estudiants es van fer publicadors! I 16 d’ells estudiaven amb mi!». Una altra germana, la Sandra, recorda: «Vaig predicar a una dona que treballava al mercat. Es va batejar, va tornar al seu poble i sé que havia començat 15 cursos bíblics!».

 Alguns dels germans que fa uns anys es van mudar a Albània encara hi són i continuen gaudint molt del seu servei. De vegades, es meravellen de veure que les llavors que van plantar han donat fruit temps després (Eclesiastès 11:6). El Christopher, de qui hem parlat abans, explica: «Em vaig trobar un home amb qui havia estudiat la Bíblia just quan acabava d’arribar a Albània. Em va emocionar que recordés en detall les converses de la Bíblia que havíem tingut anys enrere. Ara, ell i la seva dona són testimonis de Jehovà». La Federica, a qui hem fet referència abans, diu: «A una congregació, una germana se’m va apropar i em va preguntar si me’n recordava d’ella. Em va explicar que li havia predicat feia nou anys i que, temps després, quan jo vaig marxar a una altra ciutat, ella havia començat a estudiar la Bíblia i s’havia batejat. Em pensava que els primers anys que vam estar a Albània no havien donat fruit, però estava molt equivocada!».

 Els germans i germanes que s’han mudat a Albània o Kosovo estan molt contents perquè han vist que Jehovà ha beneït els seus esforços i els ha donat una vida amb propòsit. Després de molts anys a Albània, l’Eliseo resumeix així la seva experiència: «Els humans ens enganyem fàcilment i pensem que podem aconseguir estabilitat a la vida si confiem en el que aquest món considera que és segur. Però és mentida. Els principis de Jehovà sí que ens donen propòsit i estabilitat. Servir en un lloc on hi ha necessitat m’ajuda a no oblidar-ho. Em sento útil i valorat. Estic envoltat d’amics de veritat i treballem junts per aconseguir les mateixes metes». La Sandra pensa el mateix: «Quan em vaig mudar a Albània, vaig sentir que Jehovà m’havia donat l’oportunitat de fer realitat allò que feia molt temps que desitjava: ser missionera. No em penedeixo d’haver vingut aquí. Mai he sigut tan feliç!».