Durant la pandèmia de la COVID-19, els nostres germans i germanes han hagut d’adaptar la manera en què comparteixen el missatge consolador de la Bíblia. En comptes de predicar en espais públics o anar a les cases de les persones, han compartit el seu missatge principalment per telèfon i per carta. a Moltes persones han agraït aquests esforços i s’ha vist clarament la benedicció de Jehovà (Proverbis 16:3, 4). Vegem algunes experiències que han tingut els germans d’un estat insular.

 Abans de la pandèmia, la Helen solia visitar una dona jove. En diverses ocasions li va oferir un curs de la Bíblia, però ella sempre li deia que no. Amb tot, un dia abans que comencés un dels confinaments a causa de la COVID-19, la Helen li va donar una Bíblia i un exemplar del llibre Què ens ensenya la Bíblia?. Durant el confinament, la Helen li va tornar a oferir un curs bíblic i li va explicar que ara l’haurien de fer per telèfon. Aquesta vegada, la dona va acceptar estudiar la Bíblia. Li agradava tant el que estava aprenent que, en poc temps, va demanar d’estudiar cada dia. A més, també va començar a connectar-se per telèfon a les reunions. De fet, no només està posant en pràctica el que aprèn de la Bíblia, sinó que ho està compartint amb altres persones.

 Alguns testimonis d’una congregació van escriure cartes als policies de la seva zona per agrair-los el bon servei que estaven donant. Als policies els va sorprendre rebre aquestes cartes. Un agent li va dir a un ancià de congregació que es diu Jefferson: «Em pensava que els testimonis de Jehovà estàveu en contra de la policia». El Jefferson li va dir que això no era veritat. Als policies els va agradar molt que les cartes fossin tan positives, per això les van penjar a l’entrada de la comissaria. Un altre agent va dir: «Això potser ajuda altres persones a pensar millor de la policia».

 L’Edna i l’Ednalyn són pioneres regulars. b En un principi, com que no tenien connexió a internet a casa seva no es podien connectar a les reunions per videoconferència. Així que van trucar a la seva veïna, que no és testimoni de Jehovà, per demanar-li si podien fer servir el seu wifi i pagar-li el que correspongués. La veïna va ser molt amable i els va oferir connectar-se al seu wifi sense pagar-li res. L’Edna i l’Ednalyn van convidar-la a les reunions i ella va acceptar. Ara la veïna, un dels seus fills i dues netes estan estudiant la Bíblia amb els testimonis i assisteixen a les reunions.

 Uns germans i germanes locals van convidar els seus veïns, companys de feina i altres persones a un discurs públic que es faria per videoconferència. L’Ellaine, que treballa a un hospital, al principi no sabia si convidar els seus companys de feina. Ella pensava que alguns metges potser tenien opinions negatives sobre els testimonis. Amb tot, va enviar missatges de text per convidar-los. A l’Ellaine sobretot li va costar convidar un matrimoni de metges de l’hospital. Però després de donar-hi moltes voltes i fer oració també els va convidar. La metgessa li va dir: «Així que vols que em faci de la teva religió?». L’Ellaine li va explicar que a les reunions hi podia assistir tothom, no només els testimonis de Jehovà. L’endemà, quina sorpresa es va endur l’Ellaine quan va veure que la parella s’havia connectat ben d’hora a la reunió! L’Ellaine explica: «Abans que s’acabés la reunió, la metgessa em va enviar un missatge de text que deia: “És la primera vegada que assisteixo a una reunió dels testimonis de Jehovà. M’ha encantat! Ha estat molt bé. Gràcies per convidar-me”».

 L’Ellaine va convidar 20 metges a la reunió i en van assistir 16. Quina alegria es va emportar! Citant de l’apòstol Pau, ella diu: «M’alegro d’haver-me armat de valor per compartir les bones notícies amb els meus companys de feina» (1 Tessalonicencs 2:2).

 La pandèmia no ha sigut gens fàcil per a ningú, però els nostres germans i germanes d’aquest estat insular i els de tot el món, han aconseguit mantenir la seva alegria i una actitud positiva per ajudar i consolar els altres (Fets 20:35).