La Maria Lúcia, del Brasil, pateix la síndrome d’Usher, una malaltia genètica que en molts casos provoca sordesa i una pèrdua gradual de la vista. Ella va néixer sorda, així que de petita va haver d’aprendre el llenguatge de signes. Més tard, quan tenia uns 30 anys, va començar a perdre la vista. Tot i els reptes que va afrontar, la Maria Lúcia mai es va aïllar. Ara, amb més de 70 anys, continua tenint una vida plena i feliç.

 La Maria Lúcia va conèixer els testimonis de Jehovà el 1977, abans que comencés a perdre la vista. Ella explica: «Em vaig trobar l’Adriano, un antic company de classe que feia poc s’havia fet testimoni de Jehovà. Ell em va explicar la promesa de Déu de convertir la terra en un paradís on tothom gaudiria de salut perfecta. Estava tan impressionada amb el que em va explicar que vaig acceptar un curs bíblic. En poc temps vaig començar a assistir a les reunions d’una congregació a Rio de Janeiro. Algunes d’aquestes reunions s’interpretaven en llengua de signes. Amb l’ajuda de Jehovà vaig progressar espiritualment i em vaig batejar el juliol de 1978».

 Amb el temps, la Maria Lúcia va anar a servir a una congregació on ningú sabia comunicar-se amb llengua de signes. Al principi va ser tot un repte perquè no podia entendre res del que s’explicava a les reunions. Dues germanes la van ajudar. S’asseien amb ella durant les reunions i escrivien notes per descriure el que s’estava explicant. La Maria Lúcia diu: «A casa podia repassar les notes un cop rere un altre per tal d’entendre la informació. Més endavant, aquestes dues germanes van aprendre llengua de signes i es van convertir en les meves intèrprets».

 A mesura que la vista de la Maria Lúcia empitjorava, cada cop veia menys els signes que feien els intèrprets. Així que es va començar a comunicar amb llengua de signes recolzada. En què consisteix? Ella explica: «Recolzo les mans a sobre de les mans de l’intèrpret. D’aquesta manera puc entendre els signes que està fent».

 La Maria Lúcia està molt agraïda per la feina que fan les seves intèrprets. Ella diu: «Són un regal molt valuós de Jehovà. Amb la seva ajuda puc treure el màxim profit de les reunions i els congressos».

 La Maria Lúcia es manté activa en la predicació fent servir llengua de signes recolzada per predicar als sords, que es queden impressionats quan veuen els esforços que fa per compartir amb ells les bones notícies. Durant la pandèmia de la covid, la Maria Lúcia va escriure moltes cartes als sords amb l’ajuda del seu germà José Antônio, que també és sordcec. a

 Com ho fa? Ella explica: «Utilitzo una plantilla de plàstic en forma de “L” que m’ajuda a fer els paràgrafs i les línies rectes». I afegeix: «El José Antônio té una memòria exceŀlent. Ell proposa alguns temes i diferents textos bíblics i jo els incloc a les cartes. Intento escriure de manera que les persones sordes ho puguin entendre, perquè no tots els sords estan familiaritzats amb la llengua escrita».

 Tot i que actualment la Maria Lúcia és completament cega, segueix sent molt treballadora. La Karoline, una de les seves intèrprets, diu: «La Maria Lúcia fa totes les feines de casa i sempre la té neta i endreçada. Li encanta cuinar i compartir el que prepara amb els altres».

 En Jefferson, un ancià que serveix a la congregació de la Maria Lúcia, afegeix: «La Maria Lúcia estima molt Jehovà. També estima les persones i sempre està fent coses pels altres. És una germana molt altruista» (Filipencs 2:4).